La nova llei de Trànsit més estricta, però salvarà més vides

Aquest dilluns entra en vigor la nova llei de Trànsit, una norma que "no dona vots" perquè penalitza més determinades conductes al volant, però "salvarà" vides, com ho ha fet durant 15 anys el carnet per punts, una mesura que, segons el director general de Tráfico, Pere Navarro, va situar Espanya com a país referent en mobilitat segura.

Perquè, com recorda Navarro en una entrevista amb Efe, durant tot aquell temps la sinistralitat ha descendit de manera "important" en haver passat de 136 morts per milió d’habitants abans de 2006 -una taxa que situava Espanya "a la cua" d’Europa- als 37 morts actualment.

"No s’entendria l’evolució de les dades de la seguretat viària a Espanya sense el carnet per punts. Va suposar un abans i un després i va ser un catalitzador que va posar en marxa una mesura darrere d’una altra per consolidar el canvi de comportament. I els ciutadans ho van entendre", emfatitza el responsable de la DGT.

Hores abans que la llei comenci el seu camí, Navarro justifica la necessitat de la seua reforma perquè feia molt temps que no s’actualitzava, i valora que s’hagi salvaguardat el tradicional consens parlamentari en matèria de seguretat viària. "La qual cosa, tal com està el Congrés, no és poc", postil·la.

Una reforma que, entre altres mesures, augmenta els punts a treure per l’ús del mòbil al volant i per no utilitzar el cinturó de seguretat, en línia amb el carnet per punts, que va nàixer per fer front als reincidents que infringeixen les normes, que encara que són pocs, "poden fer molt mal".

En el cas del cinturó la llei vol cridar l’atenció dels que de forma "tossuda i perseverant" no l’utilitzen. De fet, un de cada quatre morts no el portava i, per això, "calia enviar un missatge". Encara que ningú no qüestiona el seu ús, per "desídia, deixadesa o perquè no els dona la gana" no li donen al "clic".

"SI NO ES POT AVANÇAR, NO S’AVANÇA"

Una de les mesures més polèmiques de la llei és la supressió del marge de 20 km/h en els avançaments a les carreteres convencionals, un debat que Navarro entén "perfectament", però aquesta norma "no és per guanyar vots, és per salvar vides".

Navarro justifica aquesta decisió en els al voltant de 240 morts a l’any per xoc frontal en les secundàries i, encara que la DGT farà balanç del resultat d’aquesta mesura quan es compleixi un any, el director ha deixat clar que no significa que "anem a revisar-la".

"La gent avançarà si pot, i si no es pot, no avança". Tanmateix, hi ha una "aposta decidida" del Govern per ampliar els trams 2 +1 per facilitar els avançaments en aquelles zones on sigui possible, la qual cosa, segons Navarro, no requereix grans inversions.

EL CARNET PER A PATINET NO ÉS A L’AGENDA

La reforma, per primera vegada, dona cobertura legal al patinet, un mitjà de transport que s’ha anat consolidant a les ciutats, encara que quan va aparèixer els responsables de trànsit|tràfic van pensar que es tractava d’una moda passatgera.

Navarro recorda que s’ha aprovat l’obligació que els patinets comptin amb un certificat de circulació que reuneixi unes condicions tècniques mínimes "per evitar que ens entrin articles en males condicions", si bé es mostra taxatiu quant a crear un carnet per poder utilitzar aquests vehicles de mobilitat personal: "No és a l’agenda", rasa.

El Govern vol fer un pas més en la regulació d’aquest nou actor de la mobilitat urbana al reial decret de protecció de vulnerables en el que està treballant. En ell podrien incloure’s qüestions com l’edat mínima per portar-lo o les condicions d’ús del casc. El debat està obert.

LA SEGURETAT VIÀRIA, EN PRIMÀRIA EL PRÒXIM CURS

Més de trenta anys es porta parlant de portar la seguretat viària a les escoles, un període en què s’han posat en marxa iniciatives "molt lloables", com un "petit intent" d’incloure aquesta matèria en l’assignatura d’educació per a la ciutadania, que va decaure, precisa Navarro.

Finalment, la nova llei d’educació recull la formació sobre mobilitat segura i sostenible dins de l’assignatura d’Educació Física en Primària i Secundària, impartida per professors d’aquesta matèria, amb la que els alumnes adquiriran un coneixement bàsic obri bicicletes o patinets i sobre com moure’s per la ciutat.

Un avenç que Navarro qualifica d’"històric" i que confia en la seua implantació en primària per al pròxim curs 2022-2023.

CONSOLIDAR ELS CARRERS 30, UNA QÜESTIÓ DE TEMPS

Al maig es compleix un any de l’entrada en vigor dels anomenats "carrers 30" i serà llavors quan s’ofereixi un balanç de la reducció de la velocitat a les ciutats. Però de moment, segons Navarro, les dades que arriben a la DGT és que efectivament ha baixat la velocitat mitjana i també la sinistralitat als carrers de les urbs.

Més enllà de calmar el trànsit, aquesta mesura redundarà en una reducció del soroll, de la contaminació... i, a més, recuperarà espai per al vianant.

Navarro el té clar: És "qüestió de temps" que les ciutats 30 es consolidin. Els ciutadans el valoraran com una mesura "lògica i raonable". Perquè no és un assumpte de policies locals i radars, sinó del model de ciutat "que tots estimem anar".

Espanya és el primer país que l’ha regulat a nivell estatal, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) li ha felicitat per això i la mesura es va adoptar "sense que hi hagi hagut contestació", recalca el responsable de la DGT.

I en aquest punt, Navarro vol recalcar el nivell de conscienciació i la maduresa d’Espanya en matèria de seguretat viària.

Es va baixar de 100 a 90 km/h el límit de velocitat màxim a les carreteres secundàries i no hi va haver protestes", diu. A França ho van fer i les "armilles grogues" van sortir el carrer, a més que es van vandalitzar els radars. El 40 % d’ells està vandalitzat al país veí. Aquí no arriba al 5 %, ressalta Navarro.