Beure aigua de pluja i menjar coloms de carrer per sobreviure: la vida dels veïns de Mariúpol
Mariúpol, ciutat de mig milió d’habitants, és una de les més castigades d’aquest conflicte
L'ONU adverteix que les reserves d'aigua i menjar a Mariúpol estan gairebé esgotats
La jove Galyna Balabanova ha passat les últimes tres setmanes de setge a la seua ciutat natal de Mariúpol, al sud-est d’Ucraïna, on els seus veïns han arribat a recollir aigua de la pluja i cuinar coloms que trobaven als carrers per sobreviure al setge de les tropes russes davant de la falta de subministraments bàsics. "Els veïns s’unien i habilitaven els soterranis com a refugis. Ara recullen aigua de pluja i cuinen coloms i altres animals en fogueres per poder sobreviure. A la ciutat amb prou feines hi ha medicaments", compte Balabanova.
Balabanova va aconseguir sortir de Mariúpol el passat 16 de març, el mateix dia en què les autoritats ucraïneses van acusar les russes d’atacar el Teatre del Drama de la ciutat, on centenars de persones s’amagaven al refugi antiaeri de l’edifici. "En el moment del bombardeig del teatre just estava sortint de la ciutat i només ho vaig sentir. Als afores de la ciutat, des del corredor (humanitari). Es veia perfectament com la ciutat estava sent atacada des de totes les direccions i per tots els mitjans possibles", relata.
La jove va utilitzar un dels corredors humanitaris habilitats per evacuar la ciutat, però els esmentats passos van ser atacats. "Miraculosament no ens van agafar els trets. A partir d’aquell moment seguim en el nostre transport particular i no utilitzem el corredor oficial, sota el nostre propi risc. Pel camí hi havia més de 20 llocs de vigilància d’homes amb uniforme rus que inspeccionaven el cotxe cada 500 metres. Volíem plorar d’impotència, perquè deixàvem enrere a familiars i amics a la ciutat," assenyala.
Les autoritats ucraïneses han anat obrint corredors humanitaris per evacuar la població civil d’algunes de les ciutats més importants del país atacades pels russos, però el de Mariúpol està pràcticament bloquejat, una cosa que els líders mundials i organismes internacionals demanen que se solucioni per deixar que els seus veí puguin fugir.
Segons va afirmar ahir la vice-primera ministra d’Ucraïna, Iryna Vereshchuk, "no tots els corredors humanitaris estan funcionant" i va assenyalar que almenys 4.100 persones ja han aconseguit sortir de Mariúpol, entre elles gairebé 1.200 són nens. "A la ciutat vaig veure els russos, però només des de lluny, ja que en el moment de la meua partida el centre de la ciutat encara no havia estat ocupat. Veia els seus cotxes, vehicles de combat i tancs. També els vaig veure en els punts de control fora de la ciutat, on intentaven torturar psicològicament els que sortien de la ciutat, mostrant la seua pseudoforça," afirma.
Els pitjors moments
Balabanova és una dels milers de persones que han aconseguit fugir de Mariúpol, on les reserves d’aigua i menjar s’estan acabant i pràcticament no s’ha permès l’entrada d’ajuda humanitària en aquest temps, segons el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU.
"Mariúpol ha estat sotmesa a atacs d’artilleria, d’aviació i tancs cada hora. Tots els carrers, sense excepció, i la majoria de les cases estan destruïts. Les fàbriques, en les quals se situaven més de 15 refugis, eren atacades tots els dies", indica. I no només aquests edificis, també escoles i hospitals, ja que les autoritats ucraïneses van acusar Moscou de bombardejar un hospital infantil fa més d’una setmana, la qual cosa va provocar tres morts, dos d’ells menors. Tanmateix, Rússia va negar que fos darrere d’aquesta acció en una urbs en la qual ja han mort més d’1.200 persones des que va començar la invasió, segons les autoritats municipals.
"Els pitjors moments eren quan hi havia sis avions alhora fent voltes sobre la ciutat i realitzant atacs contínuament. Em fa por pensar com serà la situació allà en el dia d’avui", explica. Entre les seues experiències tràgiques a la localitat, Balabanova explica que la gent acudia a ella i la seua família des dels barris més llunyans per demanar ajuda. "Ells es preguntaven on s’havien ficat les autoritats, l’alcalde i fins i tot la funerària. Es preguntaven per què ara havien d’enterrar els seus éssers estimats als seus propis jardins", diu.
Però, per a ella, els moments més durs estan sent ara, en viure amb impotència la situació: "Ara que estic fora de perill i no puc ajudar aquells que m’escriuen demanant que tregui als seus éssers estimats de l’assetjada Mariúpol o que encara que sigui els porti aigua i pa". "No s’han limitat a assetjar la ciutat, sinó que han decidit esborrar-la de la faç de la terra", conclou.
