El Sàhara, un conflicte enquistat 50 anys

El Govern de Pedro Sánchez ha canviat la postura que tradicionalment mantenia Espanya a l’acceptar el pla d’autonomia del Marroc sobre el Sàhara Occidental, una antiga colònia espanyola annexionada pel seu país veí, amb el qual arrossega un conflicte des de fa gairebé 50 anys. El contenciós va començar el 1975, quan Rabat, aprofitant el procés de descolonització del Sàhara iniciat per Espanya, es va annexionar unilateralment aquest territori després de traspassar la frontera amb l’anomenada Marxa Verda, una operació disposada pel rei Hassan II el 1975 en la qual va situar uns 350.000 civils marroquins davant la frontera espanyola de la colònia per avançar fins als murs de l’Exèrcit espanyol. Malgrat que la sentència del Tribunal Internacional de la Haia del 16 octubre del mateix any, contrària a les pretensions annexionistes del Marroc i Mauritània, va recomanar que s’exercís el dret a l’autodeterminació, el text va ser interpretat per Rabat a favor seu.

Així, el febrer del 1976, després de la mort del dictador Francisco Franco Espanya es va retirar definitivament del Sàhara i el Front Polisario va proclamar unilateralment la República Àrab Saharaui Democràtica a Tindouf (Algèria) i va declarar la guerra al Marroc i Mauritània, que el 1979 va renunciar a exercir la seua sobirania sobre el territori, circumstància que va aprofitar el Marroc per annexionar-se-la. Des de llavors, gran part del territori està controlat per Rabat, mentre que el Polisario, avalat per Algèria i Líbia, disposa d’una petita part i té la seu a Tindouf.Aquesta va ser la resposta del monarca alauita davant del procés de descolonització d’aquest territori de 266.000 quilòmetres quadrats i davant la iniciativa d’Espanya i de Nacions Unides d’elaborar un cens com a pas previ a la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. El 1988, Rabat i el Polisario van acceptar un pla de l’ONU que preveia un alto el foc i la supervisió de la Missió de Nacions Unides per al referèndum, malgrat que aquest mai es va celebrar per discrepàncies sobre el cens.

El Polisario defensa que només els 74.000 sahrauís censats per Espanya han de participar en la consulta, mentre que el Marroc exigeix incloure els nòmades que es van refugiar al seu territori durant la colonització espanyola. El Polisario ho rebutja al considerar-ho un intent d’alterar el resultat. Malgrat que el 1997 es va reprendre el diàleg, mai es va arribar a un acord per celebrar el conclave.

El desembre del 2018 es van reprendre les converses però el novembre del 2020 el Marroc va penetrar a Guerguerat i el Polisario li va declarar la guerra. La situació va empitjorar al desembre, quan l’expresident dels EUA Donald Trump va reconèixer, com divendres va fer Espanya, el Sàhara com a part del Marroc.

Sàhara Ponent censura el suport del Govern central al pla del MarrocLes crítiques pel canvi de posicionament del Govern espanyol sobre el conflicte del Sàhara, amb referència al suport al pla marroquí d’autonomia expressat divendres pel president, també van arribar ahir a Lleida.

Sàhara Ponent, una associació lleidatana sense ànim de lucre que promou i coordina l’ajuda humanitària de la demarcació amb el poble sahrauí, va lamentar ahir la submissió de Sánchez davant les pressions del Marroc i va demanar reprendre les vies diplomàtiques per trobar una solució que satisfaci les parts. En aquest sentit, el president de l’entitat, l’advocat Josep Maria Pocino, va dir en declaracions a SEGRE que Espanya “no ha d’apartar-se del dret internacional” i de les conclusions de l’ONU, i va augurar que l’acord entre administracions “amaga interessos ocults”, amb referència al subministrament de gas. “El poble sahrauí ha de poder elegir”, va concloure.

Sàhara Ponent va participar ahir en la taula de coordinació d’entitats en favor de l’autonomia del Sàhara a Catalunya, i organitzarà una concentració demà a la plaça de la Paeria per protestar contra l’aval del Govern “a l’ocupació del Sàhara”.