Ucraïna rebutja l'ultimàtum donat per Rússia perquè es rendeixi i entregui Mariúpol

Ucraïna va rebutjar ahir l’ultimàtum de Rússia per rendir Mariúpol abans del migdia i va assegurar que el seu Exèrcit no entregarà les armes. Unes 400.000 persones porten atrapades a Mariúpol des de fa més de dos setmanes enmig d’intensos bombardejos que han tallat els subministraments centrals d’electricitat, calefacció i aigua, segons fonts locals. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va afirmar que Ucraïna mai se sotmetrà als ultimàtums de Rússia i que ciutats com Kíiv, Mariúpol o Khàrkiv no acceptaran l’ocupació russa.

“Ucraïna no pot complir l’ultimàtum”, va reiterar el president. El líder ucraïnès va qualificar diumenge el setge de la ciutat portuària del mar d’Azov com “un acte de terror que serà recordat en els segles venidors”. L’alcaldia de Mariúpol va denunciar, a més, que alguns residents “són deportats forçosament a Rússia” o al Donbass prorús.

Malgrat la falta d’avanços, Kíiv continua sent el “principal objectiu militar” de Rússia, va indicar ahir el ministeri de Defensa britànic, que va afirmar que el gruix de les tropes russes s’ha estancat a més de vint-i-cinc quilòmetres de la capital. Per això, Rússia continua intensificant els atacs mitjançant bombardejos amb míssils. En un d’aquests atacs, van morir almenys vuit persones en un bombardeig amb míssils contra un centre comercial a Kíiv.

El ministeri de Defensa de Rússia va justificar el seu atac al·legant que el centre comercial servia de magatzem per a llançadores de coets. El vint-i-sisè dia de la seua “operació militar especial” a Ucraïna, Rússia va assegurar que diumenge a la nit les seues forces aèries van destruir 44 objectius militars ucraïnesos. Ahir, per primera vegada des que va començar la guerra, l’estratègica ciutat portuària d’Odessa –de 990.000 habitants– va patir bombardejos contra edificis residencials amb artilleria disparada des del mar, va assenyalar l’alcaldia a Telegram. Fins ara, la regió d’Odessa havia patit atacs de míssils des de vaixells russos a prop de Tuzla, a l’oest de la ciutat assetjada, i va registrar danys en infraestructures crítiques, però els habitatges no havien estat atacats.

Acord en defensa a la UE, però no sobre l’energia

Els ministres d’Exteriors i Defensa de la Unió Europea van aprovar ahir dilluns la nova estratègia de defensa amb què la Unió vol guanyar en autonomia per convertir-se en un proveïdor de seguretat internacional, invertint més i de forma més coordinada en capacitats. La UE es dota d’un “ambiciós pla d’acció” per reforçar la seua política de seguretat i defensa d’aquí a l’any 2030 amb objectius i terminis concrets. Una de les iniciatives més destacades és la creació d’una capacitat de desplegament ràpid de la Unió Europea de fins a 5.000 efectius per a diferents tipus de crisi, que seria plenament operacional el 2025.En el que no hi ha acord a la UE és en la manera d’afrontar l’encariment de l’energia. Pedro Sánchez va rebre ahir el suport del president francès, Emmanuel Macron, a la seua gira per defensar el desacoblament del preu de l’electricitat respecte dels del gas, i va posar pressió a la Comissió, que ha de presentar propostes aquest dijous.

Rússia, oberta a canviar més de 500 presoners

Rússia està disposada a bescanviar més de cinc-cents presoners de guerra ucraïnesos capturats durant l’actual “operació militar especial” al país veí, va assegurar ahir Tatiana Moskalkova, defensora del poble rus.

Biden aborda la guerra amb els aliats europeus

El president dels EUA, Joe Biden, va mantenir ahir una conversa telefònica amb els líders de França, Emmanuel Macron; Alemanya, Olaf Scholz; Itàlia, Mario Draghi, i Regne Unit, Boris Johnson, en la qual van abordar les “brutals tàctiques” de les forces russes durant la invasió d’Ucraïna.

Sis milions de nens ucraïnesos, atrapats

L’ONG Save the Children ha alertat que sis milions de nens que estan atrapats a Ucraïna es troben en greu perill a mesura que augmenten els atacs contra col·legis i hospitals en diversos punts del país.

Brussel·les aprova 500 milions més per a armes

Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea (UE) van arribar ahir a un acord polític per finançar amb cinc-cents milions d’euros més material militar per a Ucraïna, de manera que la Unió Europea elevarà a un total de 1.000 milions d’euros la seua aportació per a ajuda letal i no letal per als ucraïnesos.

Rússia, a punt de trencar relacions amb els EUA

El govern de Rússia va convocar ahir dilluns l’ambaixador dels Estats Units a Moscou per traslladar-li personalment el seu malestar després que el president nord-americà, Joe Biden, descrigués com un “criminal de guerra” el seu homòleg rus, Vladímir Putin, fins al punt que va assenyalar que les relacions amb aquest país estan “al límit de la ruptura”.