SEGRE

JUSTÍCIA TRIBUNALS

El Constitucional avala dividit les condemnes d'Oriol Junqueras i Raül Romeva pel procés

Els recursos d'empara dels dos van ser rebutjats per sis vots a favor i tres de particulars en contra || El tribunal s'ha de pronunciar avui sobre Bassa i Forn, els únics processos sobre l'1-O pendents

Oriol Junqueras i Raül Romeva al Parlament Europeu el mes de juliol passat.

Oriol Junqueras i Raül Romeva al Parlament Europeu el mes de juliol passat.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal Constitucional va desestimar ahir els recursos d’empara que l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i l’exconseller Raül Romeva havien presentat contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar pel procés. L’acord es va assolir per sis vots a favor (la meitat del tribunal) i tres en contra, el dels magistrats progressistes Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Juan Ramón Sáez, que van anunciar vots particulars. En la votació no van participar uns altres tres magistrats: Alfredo Montoya per malaltia, i Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido per les recusacions contra ells.

El Constitucional avala d’aquesta forma la sentència del Tribunal Suprem del 14 d’octubre del 2019 que va condemnar Junqueras i Romeva a tretze i dotze anys de presó i inhabilitació, respectivament, per delictes de sedició en concurs amb un delicte de malversació de fons públics. La votació d’ahir aprofundeix la divisió interna al Tribunal Constitucional, pendent encara d’un nou relleu una vegada es renovi el Consell General del Poder Judicial.

Els tres magistrats que presentaran vot particular ja s’han pronunciat en diverses ocasions contra el criteri majoritari respecte als recursos del procés.La decisió del Constitucional permet que la defensa de Romeva i Junqueras pugui acudir ja a la justícia internacional, i en concret al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que en els pròxims anys haurà de resoldre els recursos de l’1-O per vulneració de drets fonamentals (vegeu el desglossament). De fet, aquesta era la base del recurs que l’advocat del líder d’ERC, Andreu Van den Eynde, havia presentat al Tribunal Constitucional. Denunciava que la sentència del Tribunal Suprem havia vulnerat el dret dels dirigents polítics catalans a la reunió i la manifestació, a més de la llibertat d’expressió i el dret a la representació política.

Avui el Constitucional ha de decidir també sobre els recursos interposats pels exconsellers Dolors Bassa i Joaquim Forn a les seues sentències.

Rumb al Tribunal Europeu de Drets Humans

L’exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i l’exconseller Raül Romeva van anunciar ahir mateix que ara emprendran el camí cap a la justícia europea després que el Tribunal Constitucional desestimés dividit els recursos d’empara contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar pel procés. En un missatge a Twitter, el president d’ERC va recordar que la decisió arriba just el dia que fa quatre anys que la secretària general republicana, Marta Rovira, es va exiliar pel cas. “Els temps no són innocus”, va escriure Junqueras, que va dir que portarà la causa a Europa “perquè aquesta persecució no quedi impune”.

En aquest mateix sentit es va pronunciar també Romeva: “Casualment, el dia en què fa quatre anys de l’inici de l’exili de la nostra secretària general i que alguns tornàvem a la presó, el Constitucional rebutja el nostre recurs d’empara”, va denunciar. “Ara és l’hora d’anar a Europa.”ERC va denunciar que “la repressió sigui l’única arma de l’Estat per combatre el moviment independentista”.

Condemnat a un any i mig pels disturbis del Tsunami el 2019

L’Audiència Provincial de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó un manifestant del Tsunami Democràtic per colpejar un mosso d’esquadra als aldarulls del Barça-Madrid del 2019.

Segons acredita la sentència, el manifestant va llançar llavors un objecte de plàstic als policies, va clavar una puntada a un mosso a la zona lumbar i després en va donar una altra a l’agent que va intentar detenir-lo. La sala estima que els fets provats suposen tant un delicte d’atemptat a l’autoritat, com de lesions lleu. No aprecia, tanmateix, el delicte de desordre públic que demanava l’acusació particular.

tracking