L'OTAN reforçarà l'est i donarà a Kíiv suport davant de la guerra química

La invasió d’Ucraïna per part de Rússia conduirà “a un nou ordre mundial a partir d’un desordre mundial”. Aquesta va ser una de les conclusions de la taula redona titulada La invasió russa d’Ucraïna: l’inici d’un nou ordre mundial?, celebrada ahir a la Universitat de Lleida. Prop d’un centenar de persones van assistir a aquest acte en el qual Eugeni Bregolat, exambaixador d’Espanya a Rússia entre el 1992 i el 1996, Antoni Blanc, catedràtic de dret internacional a la UdL, i Cesáreo Rodríguez-Aguilera de Prat, catedràtic de ciència política a la UB, van fer un repàs sobre els esdeveniments que han portat a aquesta guerra i una reflexió sobre com podria acabar.

Per a Bregolat, una de les principals causes que expliquen el conflicte és l’ampliació de l’OTAN cap a l’est d’Europa, que va ser vista per Moscou com un engany i una humiliació. Sobretot després que Mikhaïl Gorbatxov no fes res per retenir el pacte de Varsòvia ni per contenir l’enfonsament de l’URSS. Per a ell, la solució al conflicte podria passar per la “finlandització” d’Ucraïna, és a dir, neutralitat amb sobirania limitada.Per a Blanc, que va afirmar que Moscou no ha calculat bé els efectes col·laterals d’aquesta guerra, com és el reforç de la Unió Europea, va apostar per trobar un mediador que accepti la postura de les dos parts i basteixi ponts, i va proposar que Turquia o Israel tinguessin aquest rol.

Rodríguez-Aguilera de Prat, que va denunciar que aquesta guerra és imperialista i vulnera totes les lleis internacionals, va assegurar que aquest conflicte obrirà un escenari geopolític nou amb dos blocs, el de la Unió Europea i els Estats Units i el de Xina-Rússia. Encara que això, va dir, servirà també a Europa per deslligar-se de la dependència energètica de Moscou.

“La expansión aliada al este tras caer la Unión Soviética humilló a Rusia”

Els líders de l’OTAN donaran suport avui a la cimera extraordinària a Brussel·les a la formació de quatre nous batallons multinacionals a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària, davant de l’amenaça que suposa Rússia després de la seua invasió d’Ucraïna, a qui acordaran subministrar equips per protegir-se de possibles atacs químics o nuclears. El secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, va afirmar que aquests nous batallons, que “estaran desplegats tant temps com calgui”, ja tenen la major part dels integrants sobre el terreny i comptaran amb un “important component de forces de defensa nacionals” però també d’aportacions d’altres països aliats. Per la seua banda, els Estats Units ja tenen 100.000 efectius nord-americans a Europa, molts d’ells a la part est de l’Aliança, i 40.000 militars estan sota comando directe de l’Aliança.

Els caps d’Estat i de Govern dels trenta països de l’Aliança Atlàntica es reuniran a la capital belga per avaluar la resposta a la crisi a Ucraïna, el president de la qual, Volodímir Zelenski, intervindrà per videoconferència en la sessió de treball.L’OTAN ha demanat insistentment a Rússia que pari el seu atac a Ucraïna i que torni a la via diplomàtica però, alhora, ha decidit accelerar les mesures per donar més seguretat als aliats.

Els líders aliats també preveuen acordar avui donar suport addicional a Ucraïna, inclosa assistència per a la ciberseguretat, així com equipament per ajudar a protegir-se contra “amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears”. Stoltenberg va instar Moscou a “aturar les ostentacions nuclears”, que va qualificar de “perilloses i irresponsables”.

Abans de volar cap a Europa, el president nord-americà, Joe Biden, va subratllar que hi ha una “amenaça real” que Rússia utilitzi armes químiques a Ucraïna.Paral·lelament, la UE i els EUA busquen avui elevar la pressió contra el president rus, Vladímir Putin, fent pinya amb cimeres a nivell de líders també al G7 i el Consell Europeu, en un front sense precedents davant de la invasió russa.

Celebritats contra la guerra a Ucraïna

Recortes Cero va donar ahir a conèixer les propostes que recull el seu manifest Per la Pau. Fora Tropes Russes d’Ucraïna, una iniciativa per denunciar la invasió d’Ucraïna que compta amb el suport de personalitats de la cultura i la política com Pedro Almodóvar, Clara Lago, José Coronado, Antonio Banderas, Luis Tosar o Manuela Carmena, entre d’altres.

L’OIT suspèn assistència tècnica a Rússia

L’Organització Internacional del Treball (OIT) va aprovar ahir una resolució per la qual suspendrà la seua cooperació tècnica amb Rússia.

Un periodista espanyol, a la presó per espionatge

El Tribunal Regional de Rzeszów (Polònia) va decretar ahir presó provisional per al periodista espanyol Pablo González, situació en la qual s’estarà fins al 29 de maig, acusat d’espiar per a Rússia.

Alemanya i Suècia entregaran més armes

Les autoritats de Suècia han informat aquest dimecres que entregaran 5.000 armes antitancs addicionals al Govern ucraïnès per fer front a les tropes russes en el marc de la invasió del territori. Per la seua part, el ministeri de Defensa d’Alemanya va proposar subministrar a Ucraïna 2.000 armes antitancs més.