La Justícia britànica rebutja la immunitat del rei emèrit Joan Carles I

El Tribunal Superior de Londres va dictar aquest dijous que el rei espanyol emèrit, Joan Carles I, no té immunitat legal a Anglaterra després de la seua abdicació, i per tant és procedent la demanda per assetjament interposada en contra seu per la seua examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein.

El jutge Matthew Nicklin havia de decidir si el monarca emèrit pot ser jutjat en la jurisdicció anglesa, abans d’avaluar la demanda de Sayn-Wittgenstein, que l’acusa d’assetjament, seguiment il·legal i difamació des de la ruptura el 2012 de la seua relació, que van entaular el 2004. "La meua decisió és que no s’ha demostrat cap de les bases per les quals es va reclamar la immunitat estatal. Per tant, la demanda procedirà", afirma el magistrat en el seu dictamen. Nicklin s’ha pronunciat després d’escoltar el desembre passat els arguments de les parts.

Els advocats del pare de Felip VI van defensar la seua innocència i van afirmar que no podia ser processat en ser membre de la Família Reial espanyola i ExCap d’Estat, pels seus actes comesos en part quan encara era rei d’Espanya. Els representants de Corinna van al·legar per la seua part que, després de la seua abdicació el 18 de juny de 2014, Joan Carles ja no està protegit per la immunitat que es confereix als caps d’Estat a l’empara de la legislació britànica.

El jutge va resoldre que l’emèrit "ja no és sobirà o cap d’Estat" ni tampoc forma part de la Casa Reial de Felip VI --encara que sigui membre de la família--, el que li hagués donat el dret a la immunitat. "Rebutjo l’afirmació del demandat que, malgrat la seua abdicació, la seua posició constitucional a Espanya significa que continua sent un sobirà i té dret a la immunitat personal", afirma el magistrat en el seu dictamen. Nicklin reconeix que, després d’abdicar el 2014, Joan Carles I "ha gaudit de cert estatus i privilegis recollits al Reial Decret 470/2014" i "segueix formant part de la Família Real espanyola". Constata a més que, abans de la seua retirada de les funcions públiques, va representar el Rei i l’Estat espanyol en diversos esdeveniments.

Tanmateix, conclou: "Si bé està clar que el demandat conserva un estatus especial i sense precedents de 'Rei Emèrit’ segons la llei i la Constitució d’Espanya, és igualment clar que només hi ha un Rei d’Espanya i un cap d’Estat d’Espanya i, des del 19 de juny de 2014, és el seu fill, el Rei Felip VI". Nicklin estableix així mateix que els fets que recull la demanda de Sayn-Wittgenstein no poden considerar-se "una activitat governamental o sobirana", sinó que serien "actes privats" de Joan Carles després d’una relació amorosa.

En un comunicat remès a EFE, Robin Rathmell, advocat de l’empresària danesa, ha declarat que "la decisió d’avui és una mostra de què aquest demandat no pot escudar-se després de la seua posició, poder o privilegis per esquivar aquesta demanda". "Joan Carles de Borbó i Borbó haurà ara de rendir comptes davant d’un tribunal per la seua conducta com a particular. Aquest és el primer pas al camí cap a la justícia. Els espantosos fets d’aquest cas es presentaran per fi davant d’un tribunal", afirma el lletrat. El desembre de 2020, Corinna zu Sayn-Wittgenstein va presentar una demanda en el Tribunal Superior de Londres contra el seu antic amant per assetjament des de 2012 fins l’actualitat, inclosa "amenaces i vigilància il·legal encoberta i oberta per part d’agents de l’antic rei", assenyala el despatx jurídic Kobre and Kim. El seu client sol·licita al tribunal, entre altres coses, que emeti una "ordre de restricció", que podria comportar mesures de diversos tipus per evitar el presumpte assetjament, segons el bufet.

La sentència del Superior arriba sis dies abans que el 29 de març els reis Felip VI i Letizia assisteixin a l’Abadia de Westminster de Londres al funeral en memòria del príncep Felip, duc d’Edimburg, espòs d'Elisabeth II, mort el 9 d’abril de 2021 als 99 anys.