Un atac químic a Ucraïna canviaria la naturalesa del conflicte, segons l'OTAN
L’organisme internacional adeverteix que podria afectar països aliats veïns
Una imatge de Kíev.
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va advertir aquest dijous que un atac químic rus a Ucraïna "canviaria enormement la naturalesa" de la guerra que allà es deslliura i podria afectar també a països aliats veïns, sense voler entrar en si això motivaria una reacció de defensa de l’Aliança. "No especularé més enllà del fet que l’OTAN sempre està disposada a defensar, protegir i reaccionar a qualsevol tipus d’atac contra un país aliat", va indicar Stoltenberg davant de la premsa a la seua arribada a la cimera extraordinària de líders de l’Aliança per abordar la crisi a Ucraïna.
Stoltenberg es va pronunciar així preguntat per si l’OTAN consideraria un atac contra algun membre de l’organització l’ús d’armes químiques a Ucraïna. "No especularé més enllà de dir el següent: qualsevol ús d’armes químiques canviaria enormement la naturalesa del conflicte, seria una flagrant violació de la llei internacional i tindria conseqüències generalitzades i severes".
El polític noruec va afegir que "la gravetat de l’ús d’armes químiques per descomptat és encara més òbvia sabent que hi ha un risc de contaminació en expandir-se aquests químics a aèries més grans, i arribar fins i tot al territori de l’OTAN".
En aquesta cimera, els aliats esperen abordar més suports per a Ucraïna, inclòs el subministrament d’equips de protecció davant de possibles amenaces químiques, biològiques o fins i tot nuclears. L’Aliança està preocupada per la possibilitat de l’ús d’armes químiques o biològiques a Ucraïna després del que considera "afirmacions falses" de Moscou que Kíev estava produint armament químic, que poden ser una manera de crear "un pretext" perquè Rússia utilitzi aquest tipus d’armament.
A més, com a part de la seua resposta immediata a la invasió russa d’Ucraïna, els líders de l’OTAN tenen previst donar avui el seu vistiplau a la declaració de quatre nous batallons multinacionals que estaran ubicats a Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària i que se sumaran las que ja es troben des de 2017 a Polònia i els països bàltics. A més llarg termini, l’Aliança també es prepara per revisar la seua capacitat de dissuasió i defensa.
Stoltenberg també va assegurar que "fa falta fer més i que, per tant, fa falta invertir més". "Hi ha un nou sentit d’urgència i espero que els líders acordin accelerar les inversions en defensa per complir el compromís que assumim d’invertir més en defensa", va afirmar. Preguntat per la salut mental del president rus, Vladímir Putin, Stoltenberg va respondre que el mandatari ha comès "un gran error, que és llançar una guerra contra una nació independent i sobirana." "Ha subestimat la fortalesa de la població ucraïnesa, la valentia de la població i les forces armades ucraïneses i, per tant, també estan trobant molta més resistència de la que esperaven", va asseverar.
Malgrat el suport que els aliats de l’OTAN proporcionen a Ucraïna, el secretari general va reiterar que l’organització transatlàntica no enviarà tropes ni avions a l’antiga república soviètica perquè es té "la responsabilitat" que el conflicte "no escali més enllà d’Ucraïna". "Això causaria fins i tot més sofriment, mort i destrucció", va subratllar, i va detallar que imposar la zona d’exclusió aèria sobre Ucraïna que demana Kíev suposaria "atacar de forma massiva els sistemes de defensa aèria russos a Rússia, a Bielorússia i a Ucraïna, i també estar preparats per enderrocar avions russos".
Sobre la Xina, aliada de Rússia que manté una posició ambigua respecte al conflicte bèl·lic, Stoltenberg va instar a Pequín a "unir-se a la resta del món en condemnar amb claredat la invasió russa d’Ucraïna i no proporcionar suport polític i, per descomptat, tampoc cap tipus de suport material a la invasió russa d’Ucraïna".
El mandat de Stoltenberg com a secretari general acabava al setembre, però la guerra a Ucraïna ha generat debat sobre si podria romandre al lloc més temps. El polític ha dit avui que deixarà la decisió sobre si s’estén el seu mandat als trenta aliats.
