Mor Luis Roldán, exdirector de la Guàrdia Civil cessat per corrupció

L’exdirector general de la Guàrdia Civil Luis Roldán va morir dijous a la nit a l’Hospital San Juan de Dios de Saragossa després d’estar diverses setmanes hospitalitzat. La seua defunció suposa el comiat a una etapa proscrita al cos per tractar-se d’un alt càrrec de la institució condemnat a trenta-un anys de presó per enriquir-se a costa de fons reservats i protagonitzar una fuga d’Espanya el 1994, que va posar en perill el Govern del socialista Felipe González en la seua etapa final. Nascut a Saragossa el 1943, la seua carrera política va començar com a militant del PSOE, sent regidor a l’ajuntament de Saragossa i després delegat del Govern a Navarra (1982-1986), després de la qual cosa va ser nomenat director general de la Guàrdia Civil, el primer no militar a accedir a aquest càrrec.

Va ser el màxim dirigent del cos entre el 1986 i el 1993, quan va transcendir l’escàndol pel seu enriquiment il·lícit amb comissions cobrades en adjudicacions d’obres, cosa que va produir la seua destitució. El cas va provocar la posada en marxa d’una comissió d’investigació al Congrés que va concloure, el juny del 1994, que Roldán va concedir a dit obres cobrant comissions a través del seu testaferro Jorge Esparza, així com que va desviar fons per a finalitats particulars. Però aleshores Roldán ja no es trobava a Espanya.

El 26 d’abril d’aquell any, i davant de les evidències que s’acumulaven contra ell, es va escapar. Va ser arrestat el 27 de febrer del 1995 a Bangkok i entregat a Espanya. Va ser jutjat i el 1998 va ser condemnat a 31 anys de presó per suborn, falsedat en document mercantil, malversació de cabals públics, estafa i delicte contra la Hisenda Pública.

A més, el seu mandat al capdavant de la Guàrdia Civil també es va enfrontar a acusacions de “guerra bruta” contra ETA. Segons la sentència judicial, Roldán es va apropiar, com a director general de la Guàrdia Civil, uns 10 milions d’euros –en el seu equivalent en pessetes– mitjançant la desviació de fons dedicats a la construcció i millora de les cases caserna de la Guàrdia Civil, la majoria en mal estat des de l’inici de la democràcia. Va sortir de la presó el 2010, i la major part dels fons que va saquejar no s’han trobat encara.