Un total de 80.000 refugiats ucraïnesos ja han arribat a Espanya

El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, calcula que des de l’inici de la guerra a Ucraïna fa un mes per la invasió russa han arribat a Espanya uns 80.000 refugiats d’aquest país.

En una entrevista que aquest diumenge publica La Vanguardia, Escrivá puntualitza que els refugiats ja documentats i els que tenen cita prèvia per fer-ho sumen unes 40.000 persones, però que molts d’altres estan amb familiars i amics. "Quantificar això és complicadíssim, però podríem estar parlant de fins 80.000", estima el ministre.

Jose Luis Escrivá assenyala que encara no se sap quants refugiats s’instal·laran a Espanya i explica que "tot dependrà de l’evolució de la guerra, de la seua durada i de la decisió de molts ucraïnesos de quedar-se en zones properes al seu país per si poden tornar." Els refugiats es concentren sobretot en Catalunya, Madrid, València i la província de Màlaga, zones on ja hi havia una important colònia ucraïnesa, i tots, segons el ministre, tenen dret a allotjament, manutenció, sanitat i educació. Les administracions local i autonòmica que tinguin sobrecost per aquest fet, subratlla, rebran finançament extra procedent dels fons europeus.

Dels refugiats arribats, segons les dades del ministre, el 40 per cent són nens i el 60 per cent, adults. D’ells, un 75 per cent són dones. Més de la meitat té estudis superiors encara que és possible que aquest percentatge variï perquè aquest col·lectiu correspon als que tenen més recursos i els era més fàcil sortir del país.

Escrivá rebutja que hi hagi "col·lapse econòmic" després de l’escenari obert per la crisi d’Ucraïna però sí incideix que "la guerra i els seus efectes en l’energia creen una pertorbació que pot afectar a alguns sectors". Destaca el ministre que la feina feta per a la reunió del Consell Europeu i la preparació de les mesures que s’aprovaran dimarts demostren que l’executiu ha donat "una resposta ràpida, com també va ser molt ràpida la resposta que vam donar a la pertorbació causada per la pandèmia."

Escrivà informa que en l’última setmana han vist "símptomes de desacceleració en alguns sectors, però encara és aviat" per determinar la seua importància. "Tampoc no és un canvi gaire marcat -continua-, però es nota menys puixança a certs sectors com a construcció, manufactures o activitats administratives i, en menor mesura, transports".

Malgrat la constant escalada de la inflació i de les pensions indexades a l’IPC, el ministre nega que corri risc el sistema. "No, en cap cas", assevera abans d’explicar que "quan es parla de sostenibilitat de les pensions, estem parlant de fer avaluacions al 2050, per això és important no cenyir-se a moments puntuals".

Respecte a l’ingrés mínim vital que va tramitar el seu departament, Escrivá diu que entorn d’1,1 milions de persones s’han beneficiat del mateix encara que inicialment es preveia que fossin dos milions. Atribueix aquest fet a què no "ho està sol·licitant tanta gent com pensàvem, malgrat els esforços que estem fent per arribar al màxim possible de persones en situació de vulnerabilitat" i que "potser pugui influir que els càlculs inicials poguessin estar esbiaixats per l’economia submergida".

Respecte a aquest ingrés, Escrivá explica que s’està treballant amb la Generalitat, no per a un traspàs, sinó per establir una finestreta única on sol·licitar-lo.