El jutge britànic rebutja que l'emèrit recorri la seua decisió i continua amb la demanda per assetjament de Corinna

El jutge del Tribunal Superior de Justícia britànic Matthew Nicklin ha acordat aquest dimarts que el rei emèrit Joan Carles I no pot recórrer la seua decisió de seguir endavant amb el procés obert per presumpte assetjament a Corinna Larsen en entendre que manca de la immunitat pròpia dels sobirans.

Fonts presents en l’audiència celebrada aquest matí confirmen a Europa Press que la defensa de l’exmonarca ha optat, després de la negativa del jutge, per recórrer davant del Tribunal d’Apel·lació perquè es torni a analitzar la decisió de Nicklin, que va indicar que després de l’abdicació de l’emèrit el 2014 no gaudia d’immunitat. Les mateixes fonts apunten que Joan Carles I està molt decebut amb la decisió d’aquest dimarts i que considera que té motius sòlids i convincents per guanyar en apel·lació.

Per la seua part la representació legal de Corinna Larsen, exercida per l’advocat Robin Rathmell, ha apuntat que el dia d’avui el Tribunal Superior de Justicia ha rebutjat els recents intents per part de Joan Carles I de frustrar l’avanç de la demanda. Així, han valorat positivament les decisions del jutge en el procediment i esperen que serveixi perquè es limiti accions encaminades a produir demores en el mateix.

Rathmell ha confirmat a més que la defensa de l’emèrit, a càrrec del bufet Clifford Chance, sol·licitarà autorització al Tribunal d’Apel·lació per recórrer la decisió de la passada setmana del jutge Nicklin. I ha subratllat que Larsen té "total confiança" en la decisió del jutge i farà front a tal sol·licitud quan correspongui. "Hem avançat un pas més cap a una vista dels fets en qüestió", ha afegit en el breu comunicat a què ha tingut accés Europa Press.

Els arguments de l'emèrit 

Segons un document que recull les diferents al·legacions i datat aquest dilluns 28 de març, a què ha tingut accés Europa Press, la defensa de l’emèrit fonamentava la seua petició de permís per apel·lar indicant que la sentència era incorrecta per errors de dret i errors de fet. El primer dels arguments es derivava que el tribunal va incórrer en error de dret en aplicar un criteri jurídic erroni respecte a la petició principal d’immunitat de l’acusat.

Sumava a això que el tribunal va cometre un error de dret en avaluar determinades qüestions que després va ordenar a Larsen que esmenés en la seua exposició de motius. Explicava la defensa que en cap part del cas plantejat per la demandant no se suggereix que els actes atribuïts al general Félix Sanz Roldán --exdirector del CNI-- anessin comeses a títol personal, en lloc de com a cap del CNI o a títol oficial. Al contrari, afegia, les dades de la demanda se centren repetidament en l’estatus oficial del general Sanz Roldán (com a cap del CNI) i altres amb qui o mitjançant qui s’hauria comès el denunciat assetjament de Larsen.

I diu que si la demandant hagués volgut afirmar que aquests actes (centrats en una 'operació encoberta') suposadament comesos per Joan Carles I, coordinats pel cap del CNI i duts a terme per un equip de la mateixa agència i operatius de seguretat armats van ser duts a terme pel general Sanz Roldán a títol purament personal "hauria correspost a la demandant formular adequadament" això abans que la qüestió de la immunitat es veiés i resolgués pel Tribunal.

Un altre argument utilitzat per la defensa de l’emèrit és que el tribunal al seu judici es va desviar de les proves sobre la qüestió de si l’acusat tenia dret a la immunitat en qualitat de membre de la família del Rei Felip VI d’Espanya "formant part de la seua llar" en virtut de les disposicions pertinents de la Llei de Privilegis de 1964.

Interès públic

I com a quart motiu, explicaven que el Tribunal va incórrer en error de dret en acabar que no tenia prou informació o prova per resoldre diverses al·legacions de fet formulades per Corinna Larsen, que, segons el parer del Tribunal, eren rellevants per a la qüestió de la immunitat i que, en diversos casos, es deia que podien ser abordats pel Tribunal en una etapa posterior del procediment.

D’altra banda, l’emèrit afirmava que hi havia altres raons de pes perquè Nicklin atengués la seua sol·licitud d’apel·lació, com que l’abdicació "va crear una posició sense precedents a Espanya" suficient com perquè sigui necessària que la immunitat sigui estudiada pel Tribunal d’Apel·lació. I sumava que per cortesia entre estats s’havia d’atendre la pretensió d’arribar al Tribunal d’Apel·lació. Afegia que les normes sobre la capacitat pública de l’emèrit i la seua pertinença a la 'casa' del cap de l’Estat en la seua nova situació plantegen problemes d’interès públic pel que la norma es beneficiaria d’un aclariment.

La demanda per assetjament 

En la seua demanda, l’examiga íntima del monarca va demanar als tribunals que reclamessin al rei emèrit una indemnització --l’import de la qual no ha transcendit-- pels costos del seu tractament mèdic de salut mental, per la "instal·lació de mesures de seguretat personal i serveis diaris de protecció" i per la contractació a "exdiplomàtics i exfuncionaris del Govern" perquè intervinguessin a fi de "posar fi a l’assetjament" que diu haver rebut per part de Joan Carles I.

La defensa del rei emèrit va al·legar prèviament davant del jutge que Joan Carles I gaudia d’immunitat i que la justícia britànica no era competent per atendre la demanda presentada per Larsen. Però Nicklin, en la seua interlocutòria del passat 24 de març, va determinar que l’emèrit no gaudeix de tal immunitat al Regne Unit després de la seua abdicació i que per tant podia seguir endavant la demanda per presumpte assetjament.

En la resolució de 27 pàgines, a la qual va tenir accés Europa Press, el jutge rebutjava l’afirmació de la defensa que malgrat la seua abdicació la seua posició constitucional a Espanya significa que continua sent un 'sobirà' i que per tant té dret a la immunitat personal prevista legalment. Indicava que després de la seua abdicació, si bé l’emèrit "ha gaudit de cert estatus i privilegis" previstos al Reial Decret 470/2014, i continua formant part de la Familia Real Española amb l’"estatus especial i sense precedents de rei emèrit", és igualment clar que "només hi ha un Rei d’Espanya i cap de l’Estat d’Espanya i, des del 19 de juny de 2014, aquest és el seu fill, el Rei Felip VI."

La joiera de Hatton Garden

Rebutjava així que l’estatus d’emèrit pugui ser considerat com de sobirà i sumava això que la immunitat personal està restringida als actes que realitzi algú com a cap d’Estat. Citava al fil una sentència anterior relativa a Augusto Pinochet per recordar que "seria un afront a la dignitat i sobirania de l’Estat que personifica i una negació de la igualtat dels Estats sobirans" si no pot ser sotmès a la jurisdicció dels tribunals per actes públics o assumptes privats.

Nicklin, per exemplificar la seua idea explicava que de fer cas dels arguments de la defensa de l’emèrit, Joan Carles I podria entrar en una joieria de Hatton Garden i robar un anell de diamants, sense que hagués de fer front a cap procés civil o penal en aquesta jurisdicció. També posava el focus en què la defensa de l’emèrit en cap cas no ha presentat evidència que sigui membre de la Casa del Rei Felip VI. "No s’ha presentat cap prova per o en nom de l’Estat espanyol, o el rei Felip VI, afirmant que l’acusat és part de la Casa del Rei", assenyalava.