Inèdites protestes i baralles il·lustren l'afartament dels xinesos sobre la política "zero covid"

Escenes inèdites en dos anys de pandèmia de gent protestant, barallant-se amb sanitaris en vestit protector i fins i tot escapant-se per no ser aïllats mostren com el cansament i la impaciència comencen a fer efecte a la Xina davant l’estricta política oficial de "tolerància zero" a la covid-19. El gegant asiàtic va mantenir fins fa poc la crisi sanitària a ratlla amb un tancament gairebé hermètic de les seues fronteres i durs protocols que inclouen l’hospitalització de tots els casos positius i l’aïllament en instal·lacions estatals tant dels encomanats asimptomàtics com de tots els contactes propers.

L’estratègia va funcionar fins que la contagiosa òmicron es va colar en el gegant asiàtic provocant rebrots en nombrosos llocs, incloses ciutats d’enorme importància econòmica com Xangai i Shenzhen, i els aïllats van passar de ser unes quantes desenes a centenars de milers -més de 370.000 avui comptant només contactes propers.

Reticents al confinament

"Deixin-nos sortir!", clamen en un vídeo difós a les xarxes socials els veïns d’un complex residencial de Xangai, on també van quedar registrades escenes tenses durant el frenesí de la població per proveir-se davant del confinament general que va començar aquesta setmana i queixes per les males condicions higièniques de les instal·lacions públiques d’aïllament.

Encara que aquest tipus de continguts duren poc a les controlades xarxes socials xineses, molts han estat compartits també en plataformes occidentals com a Twitter o Facebook -censurades al país asiàtic- il·lustrant que la societat xinesa, malgrat el seu pànic cerval al virus, es ressent tant econòmicament com psicològicament de la duresa de les mesures de contenció. "El propietari em diu que pagui el lloguer. El banc em diu que pagui el préstec. El govern em diu que no vagi a la feina i el veïnat em diu que no surti. Però d’on trec els diners? Això ningú no m’ho diu", diu un missatge àmpliament compartit a Weibo, el Twittter xinès.

I és que la detecció d’un sol cas pot comportar el tancament de centenars de persones d’un edifici, i fins i tot més enllà, de centres comercials i col·legis, on si salten les alarmes per un cas positiu a l’interior no surt ningú fins que tots s’hagin sotmès a una prova PCR. Hi ha fins i tot col·legis internacionals que a Pequín han demanat als pares dels alumnes que enviïn una manta perquè els seus fills la tinguin a l’escola per si de cas han de passar allà la nit.

Menys resignació van mostrar, segons un altre vídeo, les centenars de persones que omplien un mercat de roba a Shenyang (nord-est) en el qual es va detectar un cas positiu. Les imatges mostren com els responsables del lloc van provar de tancar-los tots però la gent es va rebel·lar i va sortir corrents.

A cops de bastó

L’exigència contínua de proves PCR, obligatòries en alguns llocs diàriament per accedir a la feina o al mateix edifici d’habitatges, és una altra de les constants d’aquests últims mesos que ha provocat protestes per les llargues cues a la intempèrie. A les grans ciutats s’han instal·lat casetes a cada cantonada on és fàcil, ràpid i assequible -35 iuans, uns 5,5 dòlars o 5 euros- fer-se la prova.

Però en els entorns rurals la cosa es complica i la població pot arribar a mostrar-se més reticent, com il·lustra un vídeo en el qual una anciana que està tranquil·lament asseguda a la fresca reparteix bastonades a un treballador sanitari que prova d’atansar-se a ella per prendre-li una mostra. També s’han difós imatges de baralles a manotades i puntades de peu entre personal amb vestit protector i veïns, que encara que no són la tònica general entre una població d’1.411 milions d’habitants, recullen reaccions que tampoc no s’havien vist fins ara.

El tancament de fronteres del qual aquesta setmana s’han complert dos anys també ha calat en l’ànim de la població, en especial dels qui tenen familiars a l’estranger els que no veuen des que va començar la pandèmia. Els estrangers no residents tenen vetada l’entrada al país, i els nacionals o els forans residents que vulguin tornar a la Xina han de complir amb una quarantena d’un mínim de dos setmanes -sovint tres i fins i tot quatre- en un hotel el preu del qual han d’assumir, a la qual cosa se suma el cost desorbitat pels pocs vols autoritzats. "Recomano a tothom mantenir els fills a prop. Vaig enviar la meua filla a estudiar l’estranger fa cinc anys i van passar tres anys fins que va tornar. Després de tant temps sense veure’ns, parlant amb ella noto que el nostre llaç afectiu s’ha debilitat. És trist", adverteix una mare xinesa. Segons els comptes de la Comissió Nacional de Sanitat de la Xina, el país suma des de l’inici de la pandèmia 145.808 casos i 4.638 morts.