Rússia estaria disposada a permetre l'ingrés d'Ucraïna a la UE

Les negociacions de pau entre la delegació russa i la ucraïnesa a Istanbul s'han acabat per avui, segons han informat fonts de l’ambaixada ucraïnesa a Ankara. No s’ha confirmat encara si demà continuaran les converses a la ciutat del Bòsfor, com està previst inicialment. Fins ara, les dos parts es van reunir de forma presencial en tres ocasions -el 28 de febrer, el 3 de març i el 7 de març- en territori bielorús, en tant que el dia 10 es van reunir a Antalya (Turquia) els ministres d’Exteriors de Rússia i Ucraïna.

Rússia abandonarà el seu objectiu de "desnazificació" d’Ucraïna i està disposada a permetre que el país ingressi a la Unió Europea (UE) si Kíiv es manté no-alineada militarment, segons va informar aquest dimarts el Financial Times (FT) respecte als termes d’una negociació per a un alto el foc.

Aquest mitjà va assegurar que quatre persones informades sobre les negociacions afirmen que Kíiv i Moscou estan analitzant un acord de pau que preveu que Ucraïna no ingressi a l’OTAN, a canvi d’obtenir "garanties de seguretat". L’esborrany d’aquest pacte no conté, prossegueix el FT, cap referència a la "desnazificació", "desmilitarització" i protecció per a l’idioma rus a Ucraïna, motius, entre altres, esgrimits pel president rus, Vladímir Putin, per justificar la seua agressió bèl·lica al país veí. Aquestes informacions veuen la llum quan sengles delegacions de Rússia i Ucraïna han arribat aquest dimarts a l’Oficina Presidencial del Palau de Dolmabahçe d’Istanbul (Turquia) amb la intenció de reprendre les seues negociacions per buscar un compromís que posi fi al conflicte armat que els enfronta.

Segons argumenta el FT, les concessions suposadament plantejades pel Kremlin són conseqüència de la falta d’avanços a la seua campanya militar, que ha topat amb "una resistència ucraïnesa més ferotge" del previst. El diari britànic també assenyala que l’esmentat esborrany d’acord preveu que Ucraïna no desenvoluparà armes nuclears ni allotjarà al seu territori bases militars estrangeres, a més que abandonarà qualsevol intent per ingressar a l’Aliança Atlàntica. A canvi, Kíiv obtindrà "garanties de seguretat" de diversos països, entre els quals figuren Rússia, Estats Units, Regne Unit, Canadà, França, Alemanya, Xina, Itàlia, Polònia, Israel i Turquia.

Un hipotètic acord de pau, recorda el FT, ha de ser ratificat "per garants" -encara per designar- i pels respectius Parlaments, tal com ja va indicar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, aquest diumenge. L’esborrany de l’acord deixa de banda, de moment, un "dels assumptes més controvertits", que es refereix a les reclamacions de Kíiv dels territoris ucraïnesos annexionats per Rússia el 2014, un assumpte que, segons les quatre fonts del FT, podrien abordar personalment Putin i Zelenski "més endavant".

Fins a les trobades d’avui, les dos parts s’han reunit de forma presencial en tres ocasions -el 28 de febrer, el 3 de març i el 7 de març- en territori bielorús, en tant que el dia 10 es van reunir a Antalya (Turquia) els ministres d’Exteriors de Rússia i Ucraïna, Serguéi Lavrov i Dmitro Kuleba, respectivament. Des d’aleshores les negociacions s’han succeït pràcticament a diari en format de videoconferència a nivell de les dos delegacions i de grups de treball.