El jutge refusa que l'emèrit pugui recórrer la sentència de la immunitat

El jutge del Tribunal Superior de Justícia britànic Matthew Nicklin va acordar ahir que el rei emèrit Joan Carles I no pot recórrer la seua decisió de seguir endavant amb el procés obert per presumpte assetjament a Corinna Larsen a l’entendre que manca de la immunitat pròpia dels sobirans i que, per tant, se’l pot jutjar al Regne Unit. No obstant, podrà demanar el permís d’empara per recórrer aquest dictamen –emès dijous passat– directament davant de la Cort d’Apel·lació, fet que els seus advocats van indicar que faran. En una vista ahir al Tribunal Superior, la defensa de l’emèrit va avançar que demanaran autorització per recórrer al Tribunal “com més aviat millor” i, si aquest l’autoritza, presentaran el recurs abans del 30 de maig.

De fet, fonts presents en l’audiència van apuntar que Joan Carles I està “molt decebut” amb la decisió del jutge, malgrat que creu que té motius sòlids i convincents per guanyar en apel·lació. Per la seua part, Nicklin va rebutjar concedir-li el permís per recórrer al considerar que havia quedat clar que els actes que se li atribueixen es van dur a terme “a nivell personal” i no van ser de caràcter d’Estat. Tanmateix, l’equip del pare de Felip VI considera que els fets ocorreguts abans de la seua abdicació –entre 2012 i 2014– podrien incloure’s en una posició d’autoritat, amb la qual cosa podria aplicar-se la immunitat. També qüestiona l’opinió del jutge Nicklin, inclosa en el dictamen de dijous passat, que Joan Carles I no forma part de la Casa Reial “malgrat que sigui de la família”. En aquest sentit, tot i que no va entrar en el fons de la demanda, el magistrat havia assegurat dijous que almenys dos dels fets que denuncia Corinna són posteriors a l’abdicació de l’emèrit i que, ja que Joan Carles I no gaudeix d’immunitat des d’aquell moment, es podria dirigir el procediment en contra seu.

Per la seua part, els advocats de Corinna Larsen van celebrar que la justícia britànica hagi rebutjat els intents per part de l’emèrit de frustrar l’avenç de la demanda, i esperen que serveixi perquè es limitin accions encaminades a produir demores en el procediment. En la seua demanda, Larsen acusa Joan Carles I d’haver-la sotmès a “assetjament” des de l’any 2012 fins a l’actualitat, personalment o a través d’“agents” que estaven al seu servei. Aquestes accions, assegura, “van amenaçar” tant la seua seguretat com la dels seus fills, i demanda indemnitzacions pels costos del seu tractament mèdic de salut mental, per la “instal·lació de mesures de seguretat” i per la contractació d’“exdiplomàtics del Govern” perquè posessin fi a l’assetjament que diu haver rebut per part del rei emèrit.