SEGRE

PROCÉS JUSTÍCIA

El Suprem passa el judici a Meritxell Serret per desobediència al TSJC

La diputada lleidatana no està acusada de malversació, per la qual cosa no s'enfronta a pena de presó || Costa demana que la Mesa del Parlament no s'assegui a la banqueta

Serret l’any passat quan va acudir al Suprem a declarar acompanyada per membres del Govern.

Serret l’any passat quan va acudir al Suprem a declarar acompanyada per membres del Govern.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha dictat la interlocutòria d’obertura de judici oral per un presumpte delicte de desobediència greu contra l’exconsellera d’Agricultura, la lleidatana Meritxell Serret, malgrat que no serà aquest qui la jutgi. I és que la seua causa ha estat enviada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per ser l’òrgan competent per al seu enjudiciament, ja que no s’ha formulat acusació contra ella per un delicte de malversació de cabals públics. Així doncs, Serret, a diferència de la resta de membres del Govern durant el procés, serà jutjada a Catalunya en lloc del Suprem.

En una interlocutòria, el Suprem argumenta que ni la Fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat ni tampoc l’acusació popular exercida per Vox van sol·licitar acusar-la per malversació i, per tant, l’obertura de judici és “solament” per desobediència. Per això, en aplicació de la llei d’enjudiciament criminal (article 19.3) i tenint en compte la seua condició de diputada al Parlament, així com “en coherència al criteri de la sala” en relació amb altres acusats per l’1-O, el Suprem declina jutjar-la a favor del TSJC.La pena prevista per al delicte de desobediència és d’una multa i inhabilitació per a càrrec públic de fins a dos anys, per la qual cosa la lleidatana evita així una pena de presó. Serret, que estava processada per desobediència i malversació pel referèndum, es va personar per sorpresa al Suprem el març del 2021, després de 4 anys vivint a Bèlgica, per regularitzar la seua situació processal després de ser elegida diputada del Parlament el 14-F. Després de comparèixer, Llarena va concloure el sumari del seu cas apuntant que no constaven despeses per a l’1-O de la seua conselleria.

D’altra banda, l’exvicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha presentat un escrit davant del TSJC en el qual demana que s’anul·li el judici contra ell i uns altres tres exmembres de la Mesa, entre ells l’expresident de la Cambra i ara conseller d’Empresa, Roger Torrent, per haver permès debatre sobre la monarquia i l’autodeterminació a la tardor del 2019.Així mateix, Costa va anunciar que no anirà a declarar perquè no reconeix el tribunal.

tracking