Les negociacions d'Istanbul obren la via cap a un possible pacte entre Rússia i Ucraïna

Les negociacions celebrades ahir a Istanbul entre Rússia i Ucraïna semblen haver establert certes bases per a un possible acostament que obre la via cap a un tractat internacional que podria posar fi a la guerra. El punt clau és la futura neutralitat d’Ucraïna i el compromís de no adherir-se a l’OTAN ni altres aliances militars. A canvi, Kíiv exigeix un tractat internacional amb almenys onze països que li ofereixin garanties de seguretat per protegir-lo contra qualsevol agressió o atac militar de Rússia. Si es donen aquestes garanties, “Ucraïna acceptarà ser neutral, no tindrà armes nuclears ni permetrà bases militars estrangeres al seu territori”, va dir el negociador ucraïnès Oleksandr Txalii. Malgrat que s’havia anunciat una ronda de dos dies de negociacions, els avenços assolits ahir van permetre concloure les converses ja el primer dia, per la qual cosa no reprendran avui les reunions.

El cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, va confirmar les grans línies de l’acord proposat: neutralitat permanent d’Ucraïna, lliure d’armes nuclears i sense tropes estrangeres, a canvi de garanties multilaterals per a Kíiv. En el cas d’un atac o una agressió contra Ucraïna, Kíiv podria exigir consultes en tres dies i, si no es decidís per via diplomàtica, tindria dret a assistència militar, inclosa la declaració d’una zona d’exclusió aèria, van precisar els negociadors ucraïnesos. Al marge del possible acord cap a un full de ruta, el resultat més concret sobre el terreny va ser l’anunci rus que les seues tropes reduiran la pressió militar sobre Kíiv i altres ciutats a Ucraïna (vegeu el desglossament), però no significa un alto el foc, segons va explicar la delegació russa.

D’altra banda, Ucraïna va insistir que el compromís de mantenir-se fora de l’OTAN no exclourà que el país ingressi en el futur a la Unió Europea sinó que, al contrari, els països garants donaran suport activament a una futura adhesió al club europeu.Tanmateix, el camí encara pot ser llarg, ja que Kíiv ha de sotmetre a un referèndum els acords firmats. El negociador en cap ucraïnès va insistir que aquesta consulta només podrà celebrar-se després de la retirada completa de les tropes russes.

Malgrat l’evolució dels avenços, les converses no solucionen la qüestió de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk, que Rússia ha reconegut com a independents, però que Kíiv vol recuperar. Respecte a la península de Crimea, que Rússia va annexionar il·legalment el 2014, els representants ucraïnesos van assenyalar que es proposa un termini de quinze anys per resoldre l’assumpte, sense que ni Rússia ni Ucraïna recorrin a la força en aquell període.

Moscou retira part de les tropes al nord per centrar-se en el Donbass

L’Exèrcit rus va iniciar ahir el replegament de part de les seues tropes dels voltants de Kíiv i de l’assetjada ciutat del nord de Txerníhiv per centrar-se en la conquesta del Donbass, objectiu primordial de l’actual campanya militar russa a Ucraïna.Tanmateix, el Pentàgon va afirmar que Rússia ha mogut “un nombre petit” d’unitats en l’última jornada en les proximitats de Kíiv i va descartar que es tracti d’“una retirada real”.A Mikolaiv, al sud d’Ucraïna, van informar que almenys nou persones han mort i 28 han resultat ferides arran d’un atac de les forces russes contra la ciutat.

Així mateix, segons les autoritats locals, almenys 5.000 persones han mort, inclosos 210 nens, des que va començar la invasió russa a Mariúpol, ciutat assetjada pels bombardejos i on al voltant de 160.000 persones continuen atrapades sense disposar de serveis bàsics, com aigua corrent, llum o calefacció.

Desconfiança a Occident

Tant Londres com Washington van reaccionar ahir als últims moviments russos afirmant que jutjaran Moscou pels actes i no per les paraules. “No hi ha indicis que Rússia vol posar immediatament fi a la guerra”, va comentar el secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken.

Putin exigeix que Mariúpol deposi les armes

El president de Rússia, Vladímir Putin, va traslladar ahir al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, que per resoldre la “difícil situació humanitària” que es viu a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol, assetjada per les forces russes, és necessari que els “nacionalistes [ucraïnesos] deposin les armes”.

Advertències del risc d’enverinament

El ministre d’Afers Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, va aconsellar a la delegació del seu país que va participar en les negociacions amb Rússia a Turquia “no menjar ni tocar res”, davant de les sospites d’enverinament sorgides en anteriors encontres. Ahir hi va participar el milionari rus Roman Abramovich després de les informacions sobre el seu suposat enverinament.

Més de 3,9 milions de refugiats ucraïnesos

Més de 3,9 milions de persones ja han abandonat Ucraïna des que Rússia va llançar l’ofensiva militar el passat 24 de febrer, segons va assenyalar l’ONU, que estima que més de 10 milions d’ucraïnesos han hagut de deixar les seues llars en un mes.

Borrell insisteix a reduir el consum de gas rus

L’Alt Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Josep Borrell, va assegurar ahir que seria un “gran fracàs” del bloc europeu no aconseguir reduir en un cinquanta per cent el consum de gas rus en un any.