El papa no descarta anar a Kíev i parla del risc d'una guerra freda ampliada

Tant el president d’Ucraïna, Volodimir Zelenski, com l’alcalde de Kíev, Vitali Klitschko, han demanat al papa que viatgi a la capital per donar un missatge d’esperança i Francisco no ha tancat la porta a aquesta visita, encara amb totes les dificultats que això suposaria: "Sí, és sobre la taula".

Així va respondre Francisco als periodistes que li van preguntar en el viatge amb avió per a la seua visita de dos dies a Malta, com tampoc no va descartar divendres passat davant del president polonès, Andrzej Duda, que visiti la frontera on arriben els milions d’ucraïnesos que fugen de la guerra provocada per la invasió russa.

Com era d’esperar, la guerra es va colar de ple en aquest viatge del papa, que havia estat programat per al 2020, però que va haver de ser ajornat per la pandèmia.

I per això, en el seu primer discurs dirigit a les autoritats a l’arribada a l’illa europea, Francisco va constatar: "Pensàvem que les invasions d’altres països, els brutals combats als carrers i les amenaces atòmiques fossin foscos records d’un passat llunyà".

LA REFERÈNCIA A PUTIN"

Francisco, que en les seues crides no ha citat a Rússia ni al seu president, Vladimir Putin, segons els analistes per no condemnar directament a l’agressor i mantenir una posició que permeti poder obrir una negociació o una mediació, avui, encara que sense esmentar-ho, va parlar d’"algun poderós, tristament tancat en les anacròniques pretensions d’interessos nacionalistes, que provoca i fomenta conflictes".

En el seu discurs al Palau del Gran Mestra, seu de la presidència, Francisco va recordar a un dels pares de la Constitució italiana i alcalde de Florència, Giorgio La Pira, que es va referir fa seixanta anys a la responsabilitat de l’àrea de la Mediterrània en el llavors "xoc d’interessos i ideologies" que sacsejaven la Humanitat a causa d’un "increïble infantilisme".

"Lamentablement no ha desaparegut" i "torna a aparèixer prepotentment en les seduccions de l’autocràcia, en els nous imperialismes, en l’agressivitat generalitzada en la incapacitat de tendir ponts i de començar pels més pobres".

UNA GUERRA FREDA AMPLIADA

També va alertar el papa del risc que el conflicte a Ucraïna es converteixi "en una guerra freda ampliada que pot sufocar la vida de pobles i generacions senceres".

Però a més, va criticar que aquesta guerra "ha estat alimentada des de fa temps", "es va anar preparant des de fa molt temps amb grans inversions i comerç d’armes", va considerar.

"L’entusiasme per la pau, que va sorgir després de la segona guerra mundial, s’ha debilitat en els últims decennis, així com el camí de la comunitat internacional, amb pocs de poderosos que segueixen endavant per compte propi, buscant espais i zones d’influència," va lamentar.

I va aconsellar tornar a organitzar "conferències internacionals per la pau, on el tema central sigui el desarmament, amb la mirada dirigida a les generacions que vindran".