Rússia augmenta la pressió al Donbass i Ucraïna torna a recuperar la regió de Kíiv

Les tropes russes van continuar ahir avançant al Donbass, a l’est d’Ucraïna, i on l’Exèrcit ucraïnès resisteix les escomeses de l’artilleria i l’aviació russes, l’objectiu de les quals és conquerir tot el territori de les regions de Donetsk i Lugansk, mentre que la regió de Kíiv aconsegueix respirar amb certa tranquil·litat després de més d’un mes de setge al tornar a estar dominada per les forces ucraïneses, segons el Govern del país. Des de primera hora del matí, les milícies prorusses de Donetsk van prendre parcialment la localitat de Novobajtumovka, ubicada al nord de la capital regional, després d’enfrontar-se a unitats de la 25 brigada aerotransportada de l’Exèrcit ucraïnès, segons va informar el ministeri de Defensa rus. “Les forces russes s’estan concentrant al Donbass i s’estan preparant per a atacs encara més poderosos”, va alertar el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski.D’altra banda, la situació es va calmant al centre del país després de l’anunciat replegament de l’Exèrcit rus.

En l’entorn de Kíiv i a la província septentrional de Txerníhiv, l’Exèrcit ucraïnès va anar guanyant més terreny en les àrees que van estar sota ocupació russa, a mesura que les seues tropes continuen la retirada del nord del país. En les últimes hores, les tropes ucraïneses han pres una trentena de poblacions de la regió, segons va informar el portaveu presidencial ucraïnès, Oleksii Arestovitx, que va advertir, tanmateix, que “queden al davant dures batalles” al sud i a l’est del país. En aquest sentit, la viceministra de Defensa d’Ucraïna, Anna Maliar, va anunciar que ja no hi ha forces russes a la regió administrativa que envolta la capital ucraïnesa.

Les forces ucraïneses han pres el control de localitats com Butxa o Brovarí i a més les forces russes s’han retirat de l’aeroport Antonov de Gostomel, on s’han quedat atrinxerades durant diverses setmanes. Aquests avenços encaixarien amb la declaració de Moscou que desistiria de l’ofensiva a la regió de Kíiv i de Txerníhiv per concentrar-se a l’est del país.D’altra banda, un total de 4.217 civils van ser evacuats ahir mitjançant els corredors humanitaris habilitats, dels quals 1.263 corresponen a la ciutat de Mariúpol, assetjada per forces russes des de fa setmanes. Avui està previst que una desena d’autobusos intentin sortir de la ciutat portuària amb més de 500 civils a l’interior, mentre que Creu Roja provarà novament d’entrar a la ciutat amb ajuda humanitària després del fracàs de la primera incursió de divendres.

Zelenski, per la seua part, va criticar Europa per “reaccionar en silenci” davant de la catàstrofe humanitària a la ciutat de Mariúpol.

La guerra ja deixa més de 150 menors morts

La Fiscalia de Menors d’Ucraïna va denunciar que almenys 158 nens han mort i 254 han resultat ferits en atacs perpetrats per les forces de Rússia des del començament de la seua invasió del país, el 24 de febrer passat, fins ahir.

El Kremlin, disposat a continuar negociant

El portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, va manifestar ahir la disposició de Rússia a prosseguir amb les negociacions amb Ucraïna i va retreure a Kíiv que veti Bielorússia com a amfitrió d’aquests contactes.

Peskov va considerar que “és possible” aconseguir els objectius de la invasió russa d’Ucraïna mitjançant la negociació, “malgrat que no serà fàcil”.

El papa no descarta fer una visita a Kíiv

El papa Francesc va revelar ahir que un possible viatge a Kíiv és una “proposta que ha pres en consideració”. El líder religiós, que va visitar Malta, va advertir, a més, que el conflicte a Ucraïna corre el risc de convertir-se “en una guerra freda ampliada que pot sufocar la vida de pobles i generacions senceres”.

L’economia ucraïnesa s’enfonsarà un 40 per cent

El Govern ucraïnès compta amb el fet que l’economia s’enfonsi un 40% aquest any a causa de la guerra, segons va afirmar ahir el viceministre d’Economia, Denis Kudin. Es preveu que en el primer trimestre del 2022 el Producte Interior Brut (PIB) caigui en un 16%, tot i que el declivi anual serà molt més gran, d’acord amb Kudin.

Metsola demana més ajuda per acollir refugiats

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va demanar ahir més ajuda per a països com Polònia i altres de fronterers amb Ucraïna, que estan acollint els refugiats que fugen de la invasió russa.

De visita a Polònia després de viatjar a Ucraïna, Metsola va agrair a les autoritats poloneses, les ONG que operen en aquest país i als voluntaris, l’“esforç excepcional que fan”.