POLÍTICA ENTITATS
L'ANC apressa a l'ofensiva per aconseguir la independència
La presidenta assegura que amb l'Estat no es pot negociar, “només derrotar-lo” || Critica els “retrocessos” de la Generalitat
La presidenta de l’ANC, Elisena Paluzie, ahir durant el seu discurs.
L’encara presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, va fer ahir una crida per “reprendre l’ofensiva per la independència” i va instar a “desmuntar el pacte d’estabilitat per dalt” davant les decisions polítiques de la Generalitat i el Parlament. Unes declaracions que va fer en l’acte del desè aniversari de l’entitat a Sant Cugat del Vallès, que va retreure al Govern d’ERC i Junts a la Generalitat els “retrocessos” que han fet durant aquest mandat respecte al Govern espanyol. “L’Estat no negocia, només se’l pot derrotar”, va dir Paluzie, que va posar com a exemple dels “retrocessos” del Govern la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa.
“Tenim una taula inexistent, que no es reuneix i en la qual no es pot parlar d’autodeterminació i amnistia, que serveix per netejar la cara a l’Estat mentre la repressió s’acarnissa amb els més febles”, va assegurar l’encara presidenta de l’ANC, que va afegir que “mentre discutim amb Aragó per a quina estació es fan les proves d’esquí alpí, l’Estat riu perquè sap que ens té allà on volia”. En aquesta línia, Paluzie va sentenciar que “ni taules de diàleg fantasma, ni Jocs Olímpics espanyols, ni peticions d’amnistia als opressors ni lleis contra el català, l’objectiu de l’ANC és la independència”. Paral·lelament, la jornada d’ahir també va servir per al comiat de Paluzie, que deixarà el càrrec en les properes setmanes, i va animar els qui ho desitgin a presentar la seua candidatura “sense por al que es pugui dir des de fora”.
Al seu torn, Paluzie va assenyalar que un dels objectius de la nova direcció ha de ser el de recuperar l’organització al carrer.
L’euroordre contra Puigdemont, a estudi
La Gran Sala del Tribunal de Justicia de la Unió Europea celebrarà demà la vista per examinar la qüestió prejudicial remesa pel magistrat del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena per aclarir l’abast de les euroordres que va dictar contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i alguns dels seus exconsellers per la seua implicació en el procés independentista.
