Zelenski compara a les Corts el bombardeig de Gernika amb els atacs russos a Ucraïna

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va recordar ahir el bombardeig de Gernika en la seua intervenció davant de les Corts per obtenir més implicació d’Occident després de la invasió de Rússia del seu país: “Som a l’abril del 2022, però sembla que som a l’abril del 1937.” Amb aquestes paraules, Zelenski es va dirigir per videoconferència en un acte al Congrés després d’haver-ho fet en dies anteriors en una vintena de parlaments d’altres països per obtenir el suport internacional. Durant la seua intervenció davant del Ple de la Cambra Baixa, Zelenski va agrair que “moltes companyies espanyoles han deixat de funcionar a Rússia”, per la qual cosa va voler “agrair a aquestes companyies, al poble i a la societat aquesta posició”. “Però alhora vull dirigir-me a companyies com Maxam, Porcelanosa, o Sercobe, i altres companyies que deixin de fer negocis amb Rússia”, va reivindicar, i va posar èmfasi en el fet que l’Exèrcit rus està cometent “crims de guerra contra la humanitat”. Poc després, Porcelanosa va aclarir que no té cap negoci a Rússia des que va començar la invasió.

El president d’Ucraïna va demanar “sancions contundents”, que la resta de països europeus deixin de comprar petroli a empreses russes i de deixar de fer negocis amb bancs d’aquest país. “Com podem permetre que bancs russos generin beneficis mentre estan torturant gent civil?”, es va preguntar.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, no va anar tan lluny com li va demanar Zelenski però es va comprometre a donar suport “a sancions més dures”, a mantenir el suport polític a Kíiv, els enviaments d’ajuda humanitària, assistència financera i armament militar, i l’acollida a refugiats ucraïnesos.

Ahir, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va anunciar l’expulsió d’almenys 25 diplomàtics i personal de l’Ambaixada de Rússia perquè “representen una amenaça per als interessos de seguretat” d’Espanya així com per les “terribles accions” dels últims dies a Ucraïna, especialment a Butxa, una via semblant a la que van portar a terme dilluns Alemanya, França i Lituània.

Les tropes russes mantenen la pressió al Donbass

L’Exèrcit rus va prosseguir ahir la seua ofensiva a l’est d’Ucraïna amb l’objectiu de controlar totalment el Donbass, acció que va corroborar Ucraïna al constatar que Rússia està reagrupant tropes i prepara una operació ofensiva a l’est del país per intentar controlar totalment les regions de Donetsk i Lugansk, la independència de les quals va ser reconeguda per Moscou tres dies abans de començar l’operació militar a Ucraïna el passat 24 de febrer.A més a més, Moscou continua pressionant el sud d’Ucraïna. Ahir dimarts, l’alcalde de la ciutat ucraïnesa de Mikolaiv, Alexander Senkevitx, va informar que almenys deu persones van morir i 46 més van resultar ferides després d’un bombardeig amb projectils de dispersió a la ciutat.

D’altra banda, els combats entre les tropes russes i ucraïneses van seguir als afores de Khàrkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna, on en les últimes jornades s’han incrementat els bombardejos artillers i amb míssils a una població que viu entre la resignació i la por.

La UE proposa vetar la compra de carbó rus

La Comissió Europea va proposar ahir un cinquè paquet de sancions a Moscou per la invasió d’Ucraïna, que inclou la prohibició d’importar carbó de Rússia i les transaccions amb quatre bancs d’aquest país, així com el cessament de certes exportacions europees de tecnologia, fusta, marisc o licors.

Rússia veu “mesquines” les acusacions per Butxa

El representant permanent de Rússia davant de l’ONU, Vasili Nebenzia, va insistir ahir al Consell de Seguretat que les acusacions que responsabilitzen l’Exèrcit rus per la matança de civils a Butxa són “infundades”, i les va titllar de “mesquinesa”. Per la seua banda, el ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va denunciar que les “notícies falses” sobre Butxa busquen torpedinar les negociacions amb Ucraïna. El president ucraïnès va acusar Rússia i va dir que el seu dret a veto al Consell és dret a matar.

Von der Leyen i Borrell visitaran Kíiv

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alt representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell, viatjaran aquesta setmana a Kíiv per reunir-se amb el president d’Ucraïna.

L’activitat empresarial russa es desploma

L’activitat del sector privat de Rússia va registrar al març la caiguda més important des del maig del 2020, segons l’índex compost de gestors de compra, que va retrocedir fins als 37,7 punts, segons S & P Global.

Més d’11 milions d’ucraïnesos desplaçats

Fins a 11,3 milions d’ucraïnesos, la quarta part de la població, han hagut de deixar les seues llars a causa de la invasió russa, segons l’ONU, 7,1 milions dels quals són desplaçats interns.