El Kremlin anuncia l'ofensiva final sobre Mariúpol i Ucraïna demana evacuar el Donbass

Rússia va anunciar ahir l’ofensiva final sobre Mariúpol, assetjada ciutat portuària a la vora del mar d’Azov, i el Govern ucraïnès va demanar als seus ciutadans que abandonin les regions de Lugansk, Donetsk i Khàrkiv, a l’est del país. Segons indica l’últim informe bèl·lic, Rússia fa servir activament l’aviació per prosseguir l’assalt a Mariúpol on, segons la comissària per a Drets Humans del Parlament ucraïnès, Liudmila Denísova, només en les últimes vint-i-quatre hores hi va haver 118 bombardejos i on resisteixen com poden uns 130.000 ciutadans. El ministeri de Defensa de Rússia va anunciar dimarts a la nit l’ofensiva final per a la presa de Mariúpol, després que vencés l’ultimàtum donat perquè les forces ucraïneses i les tropes del batalló Azov deposessin les armes i abandonessin la ciutat.

“Tenint en compte el desinterès de Kíiv de conservar la vida dels seus militars, Mariúpol serà alliberat de les unitats nacionalistes per les Forces Armades de Rússia i la República Popular de Donetsk”, va afirmar el portaveu castrense, major general Ígor Konaixénkov. El setge a la ciutat no ha cessat des de fa un mes i les forces combaten carrer per carrer al centre de l’urbs: els russos i els homes del líder txetxè, Ramzán Kadírov, per prendre-la, i les tropes ucraïneses per fer fora els russos de la castigada ciutat, en la qual més del 90 per cent de la infraestructura ha estat destruïda.

Per la seua banda, l’alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, va acusar les tropes russes d’utilitzar “crematoris mòbils” a la localitat per ocultar “qualsevol evidència de crims comesos”. Segons va explicar l’alcalde, “estimacions cauteloses” de fa una setmana van xifrar el nombre de víctimes mortals a Mariúpol en 5.000, però “atesa la mida de la ciutat, la xifra podria ser de “desenes de civils”.

Per la seua banda, l’OTAN creu que el president de Rússia, Vladímir Putin, manté l’objectiu de controlar tot Ucraïna i va recalcar que Moscou prepara una ofensiva a l’est de l’antiga república soviètica per conquerir el Donbass. Els diplomàtics de la Unió Europea no van aconseguir aprovar ahir les noves sancions contra Rússia proposades per la Comissió Europea, ja que era necessari abordar qüestions tècniques.

Una de les claus la va plantejar Alemanya, l’importador de carbó rus més gran de la UE. Berlín vol que s’aclareixi si la prohibició del carbó afectarà els contractes existents o només els futurs, van dir les fonts. El responsable de la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, va dir que han donat mil milions a Ucraïna, que és el que paga cada dia a Rússia per l’energia que li compra.

Dimarts, l’executiu de la UE va proposar prohibir la importació de tota mena de carbó procedent de Rússia, com a part d’un paquet de mesures més ampli contra el comerç amb Moscou. Brussel·les vol impedir, també dins d’un cinquè paquet de sancions, els vaixells russos i les embarcacions operades per Rússia que accedeixin als ports de la UE i limitar les exportacions de tecnologies “específiques” com ordinadors quàntics, semiconductors avançats i maquinària de transport. El primer ministre hongarès, l’ultranacionalista Viktor Orbán, va dir que no té problemes a acceptar l’exigència russa de pagar el gas en rubles, una cosa que Brussel·les veu inacceptable.

EUA decideix sancionar dos filles de Putin

Els EUA van imposar ahir el primer paquet de sancions contra Rússia des que es va conèixer la massacre a la ciutat ucraïnesa de Butxa, que inclou bloquejos contra dos filles del president rus, Vladímir Putin, així com a l’esposa i la filla del ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, contra l’exmandatari Dmitri Medvédev i contra l’actual primer ministre, Mikhaïl Mixustin.

Zelenski: “Rússia utilitza la fam com a arma”

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va denunciar ahir que les autoritats russes “utilitzen la fam com a arma” i va acusar “tots” els polítics i militars de Rússia de ser criminals de guerra per les atrocitats comeses en territori ucraïnès en el marc de la guerra.

Moscou, en risc en el Consell de Drets

A proposta dels EUA, els països de l’ONU votaran avui la suspensió de Rússia del Consell de Drets Humans de l’organització, un moviment que molts veuen fonamental davant de les suposades atrocitats comeses per les forces russes a Ucraïna, però que la mateixa ONU tem que estableixi un precedent perillós per al futur d’aquest organisme.

Porcelanosa i Sercobe defensen la seua posició

L’acusació del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, cap a les firmes espanyoles Porcelanosa, Sercobe i Maxam de mantenir negocis amb Rússia ha posat en dificultats les tres empreses: mentre que les dos primeres van donar ahir explicacions i van concloure la polèmica assegurant que ja no tenen negocis a Rússia, l’última va continuar callada. Les paraules pronunciades per Zelenski dimarts al Congrés van aixecar polseguera aquest dimecres al col·locar al disparador les tres companyies afectades.