L'ONU suspèn Rússia del Consell de Drets Humans

Els països de l’ONU han suspès avui la participació de Rússia en el Consell de Drets Humans, una mesura gairebé inèdita i amb què els Estats Units i els seus aliats busquen continuar aïllant Moscou en resposta a la invasió d’Ucraïna. L’exclusió es basa en suposades "violacions greus i sistemàtiques dels drets humans" comeses per les tropes russes al país veí.

L’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la iniciativa impulsada per Washington amb 93 vots a favor, 24 en contra i 58 abstencions, superant folgadament la majoria de dos terços necessària, ja que només es tenen en compte els "sís" i els "nos". Rússia és el segon país suspès del Consell de Drets Humans des que aquest es va crear el 2006. Fins ara, l’únic precedent era l’exclusió de la Líbia de Muamar el Gadafi en resposta a la repressió de les protestes de 2011.

En aquest cas, la decisió té molt més impacte, ja que Rússia és una de les grans potències a Nacions Unides, un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat, on té poder de veto. "Rússia no només està cometent violacions dels drets humans, sinó que està sacsejant els fonamentsde la pau i seguretat internacionals", va dir abans de la votació l’ambaixador ucraïnès davant de Nacions Unides, Sergiy Kyslytsya.

La possibilitat d’excloure Rússia del Consell de Drets Humans es va començar a plantejar fa setmanes, però Washington no va decidir fer el pas fins que es va conèixer la suposada matança duta a terme a la localitat de Bucha, a prop de Kíev, on les autoritats ucraïneses acusen tropes russes de matar centenars de civils. Per a l’ambaixadora nord-americana, Linda Thomas-Greenfield, amb la mesura d’avui s’envia "un clar missatge que Rússia haurà de retre comptes".

Una altra derrota per a Rússia

Encara que a la pràctica la mesura no tindrà gaires conseqüències, suposa un pas més en l’aïllament internacional de Rússia, que des de l’inici de la guerra acumula una derrota diplomàtica rere una altra a Nacions Unides, un lloc on fins ara comptava amb la simpatia de molts membres i una gran influència. Des que va començar la seua invasió d’Ucraïna, el passat 24 de febrer, Rússia s’ha vist molt aïllada i en la vigília del vot d’avui havia pressionat a nombrosos països amb una carta en la que els advertia que votar a favor o fins i tot abstenir-se seria vist com un gest hostil i amb conseqüències.

En la seua intervenció d’aquest dijous, la delegació russa va denunciar que la proposta dels EUA estava basada en suposats crims que són "muntatges" o "falsedats" i la va qualificar com un intent per part de Washington de mantenir el seu "control total" sobre el sistema internacional utilitzant els drets humans com a pretext. Després de ser suspesa, Rússia va anunciar que es retira voluntàriament del Consell en considerar que aquest s’ha convertit en un instrument d’Occident.

Canvien els vots

L’Assemblea General havia aprovat ja dos resolucions crítiques amb Rússia des de l’inici de la guerra, que havien obtingut almenys 140 vots a favor. Com era previsible, aquestes majories aclaparadores s’han debilitat avui en un vot amb conseqüències més tangibles i vinculat a un assumpte -l’acció internacional davant de possibles abusos dels drets humans- que és espinós|difícil per a molts països.

Estats que en els vots anteriors havien dit "sí" han passat avui a l’abstenció, entre els quals Brasil i Mèxic, que van defensar que s’hauria d’esperar a investigar els suposats crims abans de prendre mesures contra Rússia i que van advertir del risc de dinamitar un possible diàleg per posar fi a la guerra. D'altra banda, a Rússia i els seus aliats més estrets s’han sumat avui gairebé una vintena de països que van saltar de l’abstenció al "no", entre ells Bolívia, Cuba i Nicaragua. Veneçuela, que no pot votar pels deutes que manté amb l’ONU, també s'hi va mostrar en contra.

El canvi més destacat, tanmateix, va ser el de la Xina, que després d’abstenir-se en els vots anteriors avui es va situar del costat de Rússia, denunciant un "ús polític" dels drets humans i una "doble moral" en aquest àmbit. Pequín, que fa anys que és qüestionada internacionalment pels seus suposats abusos a la província de Xinjiang, es va mostrar totalment en contra d’"exercir pressió sobre altres països en nom dels drets humans".

El Consell de Drets Humans, que té la seua seu a Ginebra, és el màxim òrgan|orgue de Nacions Unides en aquest àmbit i està compost per 47 països, elegits per a mandats de tres anys. La seua composició, que es decideix en eleccions celebrades anualment, ha estat criticada regularment per incloure Estats amb historials molt dubtosos. Actualment s’asseuen al Consell, entre altres, Xina, Cuba, Líbia, els Estats Units, Ucraïna o Veneçuela. Rússia, per la seua part, ha estat un membre habitual i ara estava al segon any d’un mandat de tres.