L'Eurocambra demana embargar l'energia russa

L’Eurocambra va demanar ahir que s’imposin més sancions contra Rússia en resposta a la invasió d’Ucraïna, inclòs un embargament “total i immediat” de les importacions russes de cru, carbó, combustible nuclear i gas. En una resolució aprovada amb 513 vots a favor, 22 en contra i 19 abstencions, el Parlament Europeu considera que les sancions han d’anar acompanyades d’un “pla” per continuar garantint la seguretat del proveïment energètic de la UE i una “estratègia” per aixecar les sancions en cas que Rússia restableixi la independència, sobirania i integritat territorial d’Ucraïna, dins de les seues fronteres reconegudes internacionalment i retiri “completament” les tropes de terra ucraïnès.Hores més tard, la Unió Europea va donar llum verda a la cinquena ronda de sancions contra Rússia per la invasió d’Ucraïna, que inclou l’embargament a la importació de carbó rus, encara que no al gas o al petroli

L’ONU ha suspès la participació de Rússia en el Consell de Drets Humans

Ucraïna va demanar ahir als aliats de l’OTAN que accelerin l’enviament d’armes davant de la recrudescència del conflicte a l’est del país, que va afirmar que serà escenari d’una guerra a l’estil de la Segona Guerra Mundial. El ministre d’Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, ho va plantejar a la reunió amb els ministres aliats, en què va explicar que el país entaula una lluita contra el temps per armar-se davant de la imminent ofensiva russa al Donbass.

“Les necessitem en qüestió de dies, no setmanes”, va apressar. Kuleba va manifestar que a la reunió amb l’OTAN tenia tres punts sobre l’agenda: “Armes, armes i armes.” “Molta gent morirà, civils perdran les seues cases i llogarets seran destruïts perquè aquesta ajuda arribi tard”, va assegurar en roda de premsa des de la seu de l’OTAN.Per la seua banda, el secretari general, Jens Stoltenberg, va dir que l’Aliança Atlàntica es mostra oberta a enviar armament pesant a Ucraïna per primera vegada des de l’inici del conflicte davant de la potencial recrudescència de la invasió russa i que la guerra es dilati en el temps. Va incidir que Kíiv necessita “amb urgència” més suport militar en la nova fase en la qual entra la guerra a Ucraïna i va assenyalar que “hem de ser realistes ja que el conflicte pot durar molt temps, durant molts mesos, durant fins i tot anys, i per això hem d’estar preparats per al llarg termini”.Va afegir que, alhora, la principal responsabilitat de l’OTAN és “protegir i defensar tots els aliats i evitar que aquest conflicte escali i es converteixi en una guerra en tota regla entre l’OTAN i Rússia”.Tanmateix, el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va assegurar que “no està ara mateix sobre la taula” la possibilitat d’enviar armament pesant a Ucraïna.D’altra banda, els serveis d’intel·ligència alemanys haurien interceptat comunicacions per ràdio entre militars russos que demostrarien la implicació de les tropes de Vladímir Putin en matances de civils a Ucraïna, com la que va tenir lloc a Butxa, dins de l’ofensiva llançada sobre aquest últim país des del 24 de febrer.

L’espionatge alemany va traslladar aquesta informació al Parlament germànic i, en aquesta, també es confirmaria el desplegament de paramilitars als voltants de la capital d’Ucraïna, Kíiv. Ahir, els països de l’ONU van decidir suspendre, a proposta dels EUA, la participació de Rússia en el Consell de Drets Humans en resposta als suposats abusos que està cometent a Ucraïna. Des que fa setze anys es va crear el Consell, amb seu a Ginebra, només un altre país havia estat suspès: la Líbia de Moammar al-Gaddafi, en resposta a la repressió de les protestes del 2011.

El ministre d’Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va denunciar ahir un retrocés en les negociacions amb Ucraïna a causa d’un canvi de postura de Kíiv en relació amb Crimea i la regió del Donbass, i la possibilitat de celebrar maniobres militars sense autorització dels països garants. “La incapacitat d’arribar a acords caracteritza una vegada més les autèntiques intencions de Kíiv i la seua política d’allargar i fins i tot avortar les negociacions a través de la renúncia a les enteses ja assolides” a la reunió de l’Istanbul del 29 de març, considerada positiva pel Kremlin. Per la seua part, el ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmitró Kuleba, va assegurar que està disposat a reunir-se amb Lavrov “si això ajuda a parar la guerra”, però el va acusar de voler “bloquejar les negociacions”.

Kuleba va assenyalar que “el fet que Lavrov justifiqui el bombardeig d’un hospital a Mariúpol i els crims de guerra i que els titlli de mentides el converteix en còmplice d’aquest crim”.

Von der Leyen i Borrell viatgen avui a la zona

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior i de Seguretat, Josep Borrell, visitaran avui Ucraïna per portar a aquest país un missatge de “completa solidaritat” de la UE.

Kíiv demana als civils que fugin del Donbass

La viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, va instar els residents de les províncies de l’est del país, Donetsk i Lugansk, així com de Khàrkiv, a marxar com més aviat millor davant de l’increment de l’ofensiva russa sobre l’est ucraïnès.

Agredeixen amb pintura el Nobel Dmitri Muràtov

Dmitri Muràtov, guanyador del Premi Nobel de la Pau del 2021 i director del diari independent rus Nóvaia Gazeta, va ser agredit ahir amb pintura roja en un tren que anava de Moscou a Samara, al sud-oest de Rússia. “Han abocat pintura a l’oli amb acetona al compartiment. Em couen molt els ulls”, va dir Muràtov al grup de Telegram del diari.

“Això és per als nostres nois!”, va cridar l’agressor, per ara desconegut, segons va explicar el periodista.