Algèria obre un front amb Espanya després del pacte de Madrid i Rabat

El viatge del president del Govern, Pedro Sánchez, dijous al Marroc i el seu partit amb el rei Mohamed VI ha donat per tancada la crisi diplomàtica entre els dos països, que miren ara cap a una nova etapa en la seua relació. No obstant, ha obert un nou front amb Algèria, amb la qual en el context energètic actual la reconciliació és aparentment urgent. El moment triat per Sánchez per avalar el pla d’autonomia marroquina per al Sàhara Occidental com “la base més seriosa, creïble i realista” per resoldre el contenciós a la regió va ser criticat per Alger i rebutjat en bloc pel Congrés, encara que, segons el president, ha servit per girar full amb el Marroc.

D’una banda, la tradicional mala relació entre Algèria –històric aliat del poble saharaui– i el Marroc es troba en un dels seus punts més baixos, després que Alger trenqués les relacions amb Rabat el mes d’agost passat i al novembre procedís al tancament del gasoducte Magrib-Europa, que bombejava gas fins a Espanya a través de territori marroquí.Per una altra, la invasió russa d’Ucraïna ha disparat els preus del gas, que ja estaven a l’alça, i ha fet que des d’Europa es busquin amb urgència noves fonts de subministrament. Algèria era fins a dates recents el principal subministrador de gas per a la Península, un subministrament que, no obstant, el Govern preveu “garantit”.Tanmateix, el gir de Sánchez podria acabar passant factura a l’Estat. El conseller delegat de l’empresa energètica algeriana Sonatrach, Toufik Hakkar, va advertir l’1 d’abril que Alger “ha decidit mantenir per a tots els seus clients preus relatius correctes” excepte a Espanya, amb qui no va descartar “recalcular els preus”.

Les crítiques algerianes a la nova postura de l’Executiu van provocar també les crítiques de fonts diplomàtiques del país, i van assegurar que es tracta de la “segona traïció històrica de Madrid”.Malgrat la tensió, tant Pedro Sánchez com el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, han indicat que no és a la seua agenda un viatge a Alger per provar de reconciliar-se amb l’administració algeriana, que van definir com un “soci estratègic i fiable”.