Macron i Le Pen, cara a cara

França afronta avui unes eleccions que marcaran el seu futur polític –i en gran manera el d’Europa– durant els propers cinc anys. Serà la primera parada d’un procés electoral més ampli que arriba precedit per la invasió russa d’Ucraïna i l’auge sense precedents de la ultradreta al país gal. La primera volta dels comicis presidencials enfronta l’actual inquilí de l’Elisi, Emmanuel Macron, amb una terna de més d’una desena de candidats.

En aquest grup sobresurten tres aspirants a la dreta de l’espectre polític; Marine Le Pen, d’Agrupació Nacional; Éric Zemmour, de Reconquesta, i Valérie Pécresse, d’Els Republicans. En menor mesura, també destaca un esquerrà Jean-Luc Mélenchon, candidat per La França Insubmisa. Macron ja no és el nouvingut que el 2017 va fer saltar pels aires els partits tradicionals amb un moviment de nou encuny, La República en Marxa, que a la fi acabaria dominant també l’àmbit parlamentari.

Ara es presenta amb l’aval dels cinc anys transcorreguts i amb el missatge que queden coses per fer, erigint-se fins i tot com a líder també dins de la UE. El seu discurs electoral s’ha vist marcat per la pandèmia i per l’inici del conflicte a Ucraïna. Els seus missatges clars contra Moscou i el seu paper de mediador sembla que han agradat a part de l’electorat.Els sondejos el situen com el favorit i, tret de sorpreses, s’imposarà en la primera volta, ja que té una intenció de vot que oscil·la entre el 26 i el 27 per cent.

D’altra banda, la tendència és que la ultradretana Le Pen, que ja va aconseguir enfrontar-se a Macron en els comicis del 2017, ha avançat en aquest últim tram en els sondejos, mentre que Macron s’ha quedat estancat. En alguna enquesta, fins i tot la diferència entre tots dos és inferior a tres punts, la qual cosa se situa dins del marge d’error. El seu discurs s’ha vist simbòlicament beneficiat per la irrupció del també ultradretà Éric Zemmour, el programa del qual està encara més escorat a la dreta, la qual cosa ha contribuït fins i tot a suavitzar la imatge d’aquesta última.

Entre els missatges i discursos de Zemmour s’han colat declaracions xenòfobes que, segons afirma Macron, han contribuït a generar una espècie de “tàndem” de la ultradreta en una França on tot pot passar ara.

S’acosta la caiguda dels partits històrics del país?Els partits socialista i conservador, que han protagonitzat la vida política francesa durant les últimes sis dècades, es dirigeixen avui a una catàstrofe sense pal·liatius en la primera volta de les eleccions presidencials franceses. Els últims sondejos d’intenció de vot assignen a la candidata del partit conservador d’Els Republicans (LR), Valérie Pécresse, entorn del 9%, mentre que la socialista Anne Hidalgo, alcaldessa de París, s’enfonsa amb un 2% de les preferències.Una de les claus de la decadència dels dos grans partits, que s’han alternat al poder des de l’inici de la V República, el 1958, és que el president sortint, el liberal Emmanuel Macron, ha aconseguit aglutinar una bona part de l’esquerra i la dreta moderades.

A més, en tots dos casos el seu espai d’influència política s’ha encongit més encara per la puixança dels partits extremistes.Les pitjors previsions són per al Partit Socialista (PS), que després del mal resultat el 2017 del seu candidat, Benoît Hamon, que va aconseguir un 6,36% dels vots, hi ha analistes que posen en dubte la seua supervivència. Un altre problema afegit serà l’econòmic, i és que si el PS no supera el 5% dels vots, les arques públiques no li reemborsaran les despeses de la campanya.

Emmanuel MacronL’actual president de la república i candidat a la reelecció, Emmanuel Macron, tanca un mandat que va augurar una “revolució” als francesos i en el qual el seu enfocament pragmàtic de govern, amb elements d’esquerra i de dreta, li ha permès sobreviure a les grans crisis del seu quinquenni malgrat un balanç de clarobscurs.

Va arribar a l’Elisi el maig del 2017, als 39 anys.

Marine Le PenLa líder del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, anteriorment encapçalat pel seu pare, Jean-Marie Le Pen, veu en aquestes eleccions una nova oportunitat per culminar el seu assalt a l’Elisi, després d’aconseguir el 33,9% dels vots a la segona volta dels comicis del 2017. De 53 anys, Le Pen ha suavitzat la imatge del seu partit per escurçar distàncies amb Macron.

Els residents a Lleida podran exercir el seu dret a vot a ReusEls francesos residents a Lleida també podran votar en les eleccions presidencials franceses. S’hauran de desplaçar, no obstant, fins al Liceu Francès Marguerite Yourcenar, a Reus. En total, uns 27.000 residents a Catalunya podran exercir el seu dret a vot en una de les quinze meses electorals que estan distribuïdes avui a Barcelona, Girona, Figueres i Reus.

Els ciutadans que vulguin participar en els comicis des de l’estranger han d’estar registrats en el cens i no podran elegir el seu candidat per correu, ja que aquesta opció no es contempla en el sistema electoral francès. A més a més, només podran delegar el vot si ho han sol·licitat anteriorment.