Rússia reorganitza la cúpula militar i posa al capdavant un exgeneral a la guerra de Síria

Rússia ha reorganitzat la cúpula militar que dirigeix les operacions a Ucraïna per intentar millorar la coordinació de les unitats sobre el terreny. Per fer-ho, ha designat el general Aleksandr Dvórnikov, amb experiència prèvia a la guerra de Síria, com a primera baula de la cadena de comandament per dirigir la invasió. L’exèrcit rus ha mantingut fins ara diversos grups operatius amb comandaments independents, però més de quaranta dies després de començar els atacs a Ucraïna no ha aconseguit complir els seus objectius ni prendre grans ciutats com Kíiv.

Segons Ucraïna, Moscou estaria intentant accelerar la consecució d’objectius per aconseguir “alguna classe d’èxit” abans del 9 de maig, quan Rússia commemora la victòria en la Segona Guerra Mundial. En els últims dies, les tropes russes s’han retirat dels voltants de Kíiv i altres zones de l’oest d’Ucraïna per centrar els esforços en una ofensiva a la regió del Donbass, a l’est del país. Davant de l’avançament d’una dura batalla en aquest territori, els països de l’OTAN han accelerat el subministrament d’armes a Kíiv perquè puguin estar preparats davant de l’eventual ofensiva.

En aquest sentit, Brussel·les va manifestar ahir ferm suport al president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, amb les visites de diversos dirigents a Kíiv, subministraments d’armament pesant, ajuda per investigar els “crims de guerra”, com la matança de Butxa o la de l’estació de Kramatorks, i promeses d’un ràpid ingrés a la Unió Europea. Per la seua banda, el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, que ahir es va reunir per sorpresa amb Zelenski a Kíiv, va oferir al mandatari ucraïnès 120 vehicles blindats i sistemes de míssils. Aquesta ajuda se suma als cent milions de lliures en equip militar –uns 120 milions d’euros– anunciades aquest divendres.D’altra banda, Zelenski, va reclamar una resposta ferma i global a l’atac rus contra l’estació de trens de Kramatorsk que va deixar almenys cinquanta-dos morts i el va titllar de “crim de guerra”.

A la caça dels autors de les massacres a Ucraïna

El viceprimer ministre ucraïnès, Mikhaïlo Fédorov, va assegurar ahir que la tecnologia de reconeixement facial i la intel·ligència artificial ja han permès trobar i identificar molts dels autors dels assassinats a Butxa i Irpín. “La tecnologia permet trobar tots els que han estat captats almenys alguna vegada per un objectiu. I tenint en compte com els agrada penjar fotos a internet i el nombre de càmeres que hi ha a les ciutats i cases, resoldrem aquesta qüestió molt aviat”, va dir Fédorov.

Però és que els horrors de la guerra sembla que no s’acaben mai. La comissionada de la Rada Suprema per a drets humans, Liudmila Denisova, va denunciar que a Butxa, a la regió de Kíiv, “van disparar a la gent a boca de canó” i “van torturar fins a la mort no només adults, sinó també a nens”. Així mateix, va agregar que a l’alliberat llogaret de Makirov, també a la regió de Kíiv, es van trobar 132 afusellats, tant en fosses comunes com cossos aïllats que mostraven signes d’haver estat torturats.A Khàrkiv, el govern ucraïnès també va informar de la troballa d’una fossa comuna amb cadàvers d’almenys una desena de soldats russos a Viljivka, als afores.

La república separatista d’Ossètia s’encamina a l’annexió a Moscou

La república separatista georgiana d’Ossètia de Sud, la independència de la qual va ser reconeguda per Moscou després del conflicte entre Rússia i Geòrgia del 2008, celebra avui eleccions parlamentàries amb l’actual president, Anatoli Bibílov, decidit a celebrar un referèndum d’incorporació a Rússia, de la qual és molt dependent, si aconsegueix, com tot apunta, la reelecció. “Prendrem les mesures legals apropiades en un futur proper. La república d’Ossètia del Sud serà part de la seua pàtria històrica, Rússia”, va emfatitzar.

Aquest cas recorda el de Donetsk i Lugansk. Totes dos regions es van autoproclamar independents d’Ucraïna després de la celebració d’un referèndum considerat il·legítim per Kíiv el 2014. Això va donar pas al conflicte al Donbass.

A finals de febrer, les dos regions van rebre el reconeixement de Moscou. Ara reconsideren fer una consulta per annexionar-se a Rússia.

L’Exèrcit rus intensifica els bombardejos a Síria

Les Forces Armades russes han intensificat durant els primers dies d’abril els bombardejos a Síria, en el conflicte intern en què donen suport militarment al president Bashar al-Assad, després d’haver reduït considerablement les seues operacions al març, segons va afirmar ahir l’Observatori Sirià de Drets Humans.

Itàlia torna a obrir l’ambaixada a Kíiv

Itàlia reobrirà l’ambaixada a Kíiv just passada Setmana Santa, un mes i mig després del tancament i trasllat a la ciutat ucraïnesa de Lviv a causa de la invasió russa, segons va decidir ahir el ministre d’Exteriors, Luigi Di Maio. “És un gest per demostrar suport al poble ucraïnès i una forma de dir que ha de prevaler la diplomàcia”, va defensar.

Intercanvi de presoners entre bàndols

El Govern ucraïnès va informar ahir que s’ha concretat el tercer intercanvi de presoners amb Rússia en el qual han estat alliberats dotze militars i catorze civils per part ucraïnesa.

El primer intercanvi de presoners es va produir el 24 de març, quan Ucraïna va tornar deu militars russos a canvi de deu ucraïnesos.