Putin diu que aconseguirà l'objectiu “noble” de protegir el Donbass del “genocidi” ucraïnès

El president de Rússia, Vladímir Putin, va defensar ahir la campanya militar a Ucraïna al qualificar el seu objectiu de “noble”. “El que passa a Ucraïna és una tragèdia, però no teníem cap altra opció. Va ser la decisió correcta”, va dir el cap del Kremlin en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg bielorús, Aleksandr Lukaixenko.

El líder rus va assegurar que els objectius de l’“operació militar especial” són “absolutament clars” i “nobles”, ja que les autoritats de Kíiv, empeses per Occident, es van negar a complir els Acords de Minsk destinats a una solució pacífica dels problemes en aquesta regió de l’est d’Ucraïna, va dir. “La nostra lògica és simple. Els nostres objectius són ajudar la gent que viu al Donbass, que sent un vincle infrangible amb Rússia i que durant vuit anys ha estat víctima d’un genocidi”, va recalcar el mandatari rus.Al seu torn, va subratllar que la campanya militar a Ucraïna “va segons el que estava planejat” i que la seua durada dependrà de la “intensitat dels combats”, malgrat que, va matisar, els comandaments russos intentaran minimitzar les baixes a les seues files.A més, Putin es va pronunciar per primera vegada sobre els suposats crims de guerra comesos per tropes russes a la localitat ucraïnesa de Butxa, a la regió de Kíiv, i va assegurar que es tracta d’una “falsificació”.L’assessor presidencial ucraïnès Mikhaïlo Podoliak va reaccionar a les declaracions de Putin.

“Rússia diu que el seu objectiu a Ucraïna és protegir la gent al Donbass, però ara mateix crematoris mòbils cremen cossos sense vida a Mariúpol, la segona ciutat de la regió. I els seus supervivents moren de gana. De què els esteu protegint? De la vida?”, va preguntar.Per la seua banda, les autoritats ucraïneses van publicar un vídeo en el qual diversos combatents de la ciutat de Mariúpol descriuen els símptomes del que consideren que poden ser els efectes d’armes químiques suposadament utilitzades per l’exèrcit rus en el setge a aquesta ciutat.

Els Estats Units avaluen aquest suposat atac químic a Mariúpol, malgrat que no han pogut confirmar-lo. Més de 260 milions de persones addicionals podrien veure’s sumides en la pobresa extrema aquest any 2022 com a conseqüència de la Covid-19, l’augment de les desigualtats a nivell global i l’increment desorbitat dels preus dels aliments, tot això exacerbat per la guerra a Ucraïna, segons denúncia Oxfam Intermón en un informe publicat ahir. El document, Després de la crisi, la catàstrofe, apunta que, per a finals d’aquest any, un total de 860 milions de persones podrien viure en situació de pobresa extrema (amb menys d’1,9 dòlars al dia).

Això també es reflectiria en els nivells de fam a nivell mundial, segons afegeix l’informe, ja que el nombre de persones que pateixen desnutrició podria assolir els 827 milions aquest any. Oxfam estima que només l’augment dels preus dels aliments a nivell mundial sumiria en la pobresa extrema 65 milions de persones més, assolint-se un total de 263 milions aquest any. Respecte a Espanya, l’ONG adverteix que la pujada de l’IPC fins al 9,8% al mes de març, la més alta registrada des de l’any 1985, ja suposa una pèrdua global de poder adquisitiu i afecta especialment les llars amb rendes més baixes.

Aquesta situació, segons adverteix Oxfam, col·loca Espanya en una realitat de crisi d’inflació que agreuja la situació generada per la Covid-19.

Almenys vuit morts en bombardejos a Khàrkiv

El cap de l’Administració Estatal Regional de Khàrkiv, Oleg Sinegubov, va informar ahir que almenys vuit persones, inclòs un nen, van morir ahir i dinou més van resultar ferides durant els bombardejos a Kholodna Gora, a l’oest de la ciutat ucraïnesa.

Els civils morts voregen els 2.000, segons l’ONU

Un total de 1.892 civils, dels quals 186 nens, han mort a Ucraïna des del començament de la invasió russa, segons dades de l’Oficina de l’Alt Comissariat de Nacions Unides per als Drets Humans actualitzades aquest dimarts, que també situen en 2.558 els ferits en el marc del conflicte que va esclatar el 24 de febrer.

Espanya envia un altre avió amb armes a Ucraïna

La ministra de Defensa, Margarita Robles, va reiterar ahir el “suport absolut” d’Espanya al Govern ucraïnès i va anunciar l’enviament d’un nou avió amb “armament lleuger defensiu”, amb la qual cosa ja són dotze els avions amb armes que s’han enviat a Ucraïna.

Rússia preveu una caiguda del PIB del 10% aquest any

El producte interior brut (PIB) de Rússia patirà durant aquest any 2022 una contracció al voltant del 10 per cent, segons les previsions del Govern del país i tal com va admetre ahir el cap de la Cambra de Comptes, Aleksei Kudrin.

Moscou proposa el control d’empreses foranes

Rússia Unida, el partit amb el qual es presenta el president rus Vladímir Putin, ha entregat a la Duma (Cambra Baixa) un projecte de llei en el qual proposa instaurar el “control extern” per part de l’Estat rus de les empreses estrangeres que abandonin el mercat del país en el context de la campanya militar a Ucraïna.