Rússia assegura que més de mil soldats s'han rendit a Mariúpol i Ucraïna ho nega

El ministeri de Defensa de Rússia va afirmar ahir que més de mil infants de la Marina ucraïnesos s’han rendit a la localitat de Mariúpol, que malgrat tot continua resistint, encara que no se sap per quant de temps, el setge rus. “Com a resultat de les exitoses accions ofensives de les Forces Armades russes i les unitats policials de la República Popular de Donetsk, 1.026 militars ucraïnesos han deposat les armes voluntàriament i s’han rendit a Mariúpol”, va indicar el portaveu de Defensa rus, Ígor Konaixénkov. Aquest extrem, no obstant, va ser negat per Kíiv, que va assegurar no tenir-ne cap constància.

Ucraïna, a més, va denunciar el “genocidi” a Mariúpol, on, segons les autoritats, s’han detectat més de 13 crematoris mòbils russos per no deixar rastre dels cossos de civils morts. L’alcalde de la ciutat portuària, Vadim Boytxenko, va estimar que des de l’inici de la invasió russa, el 24 de febrer, uns 21.000 civils han mort a la ciutat portuària com a conseqüència dels combats. D’altra banda, el Kremlin va amenaçar de bombardejar els centres de comandament a la capital d’Ucraïna, Kíiv, si l’Exèrcit ucraïnès ataca o efectua noves accions de sabotatge en territori rus.

L’amenaça arriba després que el passat 1 d’abril Moscou va denunciar que dos helicòpters ucraïnesos van atacar un dipòsit civil de combustible a prop de la ciutat de Bélgorod, i després que el Govern ucraïnès alertés que Moscou podria estar preparant atemptats al seu propi terreny de què pretenia acusar les seues forces militars. Rússia va anunciar a finals de març la retirada de les seues tropes de la regió de Kíiv.

D’altra banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, que va anunciar que ha autoritzat 800 milions de dòlars més en assistència militar i de seguretat a Ucraïna, va acusar el seu homòleg rus, Vladímir Putin, de ser un dictador que perpetra un “genocidi” arran de les massacres de Butxa, on han aparegut més de 400 cadàvers, molts d’ells civils lligats de mans, i a l’estació de Kramatorsk, on míssils russos van acabar amb la vida de més de 50 persones.

Zelenski demana intercanviar el líder prorús arrestat per presoners

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va proposar ahir a Moscou intercanviar el líder del partit ucraïnès prorús Plataforma Opositora per la Vida, Víktor Medvedtxuk, capturat dimarts passat per Kíiv, per nenes i nens presoners de guerra, en captiveri rus. El mandatari ucraïnès, que va publicar a les seues xarxes socials una fotografia en la qual apareix emmanillat, cosa que no pot fer-se amb els presoners de guerra segons la Convenció de Ginebra, va explicar que Medvedtxuk, va estar amagat durant més de quaranta dies vestit amb un uniforme militar ucraïnès, i va qualificar de “simbòlica” la seua captura.

El líder prorús, aliat del president rus, Vladímir Putin, estava sota arrest domiciliari des de fa més d’un any acusat de traïció. Tanmateix, a finals de febrer, poc després de la invasió russa d’Ucraïna, es va anunciar que havia escapat.

Europa no cooperarà en la missió lunar amb Rússia

L’Agència Espacial Europea (ESA) va decidir ahir suspendre la seua cooperació amb Rússia per a l’enviament de les missions Lluna-25, 26 i 27, al considerar que, igual que amb el programa d’exploració de Mart ExoMars, les sancions decretades a aquest país impossibiliten el treball conjunt.

Suècia i Finlàndia s’atansen a l’OTAN

Suècia i Finlàndia, països aliats però no membres de l’OTAN, van fer ahir una reunió al màxim nivell per discutir sobre un hipotètic ingrés a l’Aliança Atlàntica, que en el cas de Hèlsinki podria ser una qüestió de setmanes.

Le Pen aposta per atansar-se a Moscou

La candidata ultradretana a l’Elisi, Marine Le Pen, va divulgar ahir els seus eixos de política internacional per a França, entre els quals va destacar un acostament de l’OTAN a la Rússia de Vladímir Putin i una reforma “des de dins” de la Unió Europea. En l’acte hi va haver una protesta de l’esquerra pel seu anterior suport a Putin.

El Kremlin sanciona congressistes dels EUA

Rússia va sancionar ahir 398 congressistes de la Cambra de Representants dels EUA i 87 senadors del Canadà.