Classes militars exprés per lluitar al front de batalla a Ucraïna

"No tingueu pressa, perquè si teniu pressa cometreu errors. I si cometeu errors, morireu", diu l’instructor a un grup de cinquanta joves que abans de la guerra tenien una vida completament normal. Ara, porten uniforme militar, van armats i estan aprenent a com combatre perquè, en pocs dies, se n’aniran a reforçar un dels fronts d’Ucraïna.

Tenen edats d’entre 18 i 29 anys, alguns van entrar recentment a la universitat i d’altres la van acabar fa anys, però avui pugen a un autobús a crit de "Glòria per a Ucraïna!", "Glòria per als herois!" i "Putin és un desgraciat!" per assistir a classe, malgrat que tots els col·legis al país van tancar per la guerra.

En un dels milers de col·legis de la regió de Kíev que romanen buits, aquesta cinquantena de joves prenen seient a l’auditori i, com si fos una obra de teatre, observen amb atenció al seu instructor: un veterà de guerra que els ensenya a manejar una AK-47, a com prendre aire abans de disparar o a què fer en entrar en combat dins d’un edifici.

JOVES SENSE EXPERIÈNCIA MILITAR

Quan va començar la invasió russa d’Ucraïna a finals de febrer, Bohdan va deixar de disparar amb la seua càmera i va aprendre a fer-ho amb el seu kalàixnikov. Aquest fotògraf de 23 anys va ser un dels primers en unir-se al batalló "Revenja", una unitat de centenars de joves que es van allistar voluntàriament per lluitar i defensar Ucraïna.

Malgrat no tenir formació militar prèvia, Bohdan va estar atrinxerat al front de Kíev per evitar l’avanç de les tropes russes cap a la capital, relata.

"Un amic estava molt espantat perquè no tenia el casc, així que li vaig donar el meu i just llavors vaig sentir que una bala fregava el meu cap. En aquell moment vaig entendre que podia morir en qualsevol moment", explica a Efe sense deixar anar el seu fusell d’assalt.

Com Bohdan, centenars de joves van tenir a penes temps de preparar-se -unes tres setmanes d’entrenament des de zero- per agafar el rifle i descendir als inferns d’una guerra que ha segat ja milers de vides.

Tanmateix, el batalló no només està integrat per ucraïnesos: també participen nois d’altres països veïns, com a Marta i Michael, dos polonesos de 23 i 20 anys que fa un mes van dir als seus pares que els havien donat una beca per anar a treballar a l’estranger. Mai no els van explicar la veritat.

"Vull anar al front. Per a això soc aquí", assevera Marta, que afirma a Efe que quan va començar la invasió russa el primer que va pensar va ser en unir-se "als ucraïnesos en la seua lluita per la llibertat".

Aquesta jove polonesa va arribar fa poc més d’un mes a Ucraïna, assegura haver "entrenat dur tots els dies" i ara vol "anar el més ràpid possible a l’est o al sud", on es concentren els dos principals fronts de batalla.

Michael ja ha tingut la seua primera experiència en primera línia amb tan sols tres setmanes d’entrenament i, ara, està "més preparat" en tàctica i en tret amb armes pesades, per la qual cosa està disposat a anar a reforçar el front de Mariúpol, la ciutat assetjada pels russos al sud d’Ucraïna.

UNA BATALLA ESPIRITUAL

Entre els assistents a la classe magistral militar destaca el pare Yaroslav, un capellà ortodox de 29 anys que es dedica a oficiar misses militars. Del seu coll penja un crucifix i una AK-47 "per si és necessari"

"Crec que és una guerra espiritual, és més que una cosa política amb Rússia, és una guerra contra les forces del mal", diu aquest capellà, que assegura que "la pregària és tan important com el combat".

RES IGUAL AL MÓN

Félix és el nom en clau d’un veterà de la guerra del Donbass que va resultar ferit el 2016 i va haver d’abandonar el front. Ara és l’instructor de "milers de nois" que s’han allistat voluntàriament per frenar l’avanç rus.

"No crec que existeixi res igual al món", afirma en fer recompte de les desenes de nous joves que s’han unit al batalló Revenja i a tants altres en les últimes setmanes.

Des que va començar la guerra, ensinistra aquests nois que mai no havien agafat una arma per enviar-los al front en qüestió de setmanes, una cosa que pot resultar "aterridora" per a alguns, assegura.

És conscient que molts dels seus deixebles poden perdre la vida en aquesta cruenta guerra a causa de la poca formació que reben, però assegura que "aquesta gent és compromesa i té passió".

"I això és el més important, perquè no tenim gaire temps", sentència.