Les cinc espècies amb més possibilitats de ser declarades invasores a Espanya

Tres varietats de formigues "de foc, boja i faraó-, un peix d’aquari, un arbre oceànic, el punxegut roig i tota la família de mangostes i suricates (tret del meloncillo, una mangosta europea) són algunes de les espècies que podrien formar part del Catàleg Espanyol de Especies Exóticas Invasoras, fet que prohibiria la seua possessió, transport i comerç.

Aquestes espècies es consideren invasores per casuístiques molt diferents i, en alguns casos -com el de les formigues-, les inclusions en el Catàleg succeeixen abans que apareguin o al poc de detectar-se, és a dir, per prevenció, explica a Efe el coordinador del projecte Life Invasaqua de la Sociedad Ibérica d’Ictiologia, Frederic Casals.

Segons Casals, que també és professor del departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida, la formiga de foc, la boja o la faraó estan arribant a través del comerç en la fusta o en jardineria com a polissons, pel que és "important" anticipar-se i que apareguin en les llistes.

1. PUNXEGUT ROIG

Es tracta d’un coleòpter (escarabat) gegant de la família dels corcs d’entre 7 i 8 centímetres de longitud, que porta dècades a Espanya i ja ha acabat amb les palmeres de nombrosos llocs.

2. MIÒPOR

Fa anys que per aquest arbre procedent dels antípodes es fa servir en jardineria, per la qual cosa Casals subratlla la importància de controlar les espècies que s’utilitzen en obres públiques, ja que de vegades "no existeix prou coordinació", lamenta l’expert.

3. MANGOSTES I SURICATES

Un altre dels problemes actuals relacionat amb el comerç lligat a la tinença de mascotes -que alguns grups animalistes qualifiquen de "mascotisme" en considerar-la excessiva en aquest país-, és la quantitat d’exemplars d’os rentador que hi ha a Madrid.

Mangostes i suricates es poden tenir com a mascotes i, quan creixen i comencen a ser molestes, sovint s’alliberen sense saber bé quin impacte provocaran en la biodiversitat local.

L’os rentador, un exemple proper a aquestes espècies, és un animal que "es menja tot" (rèptils, amfibis i fins i tot insectes) i és "relativament agressiu" amb les persones, per la qual cosa s’espera que mangostes i suricates, en alliberar-se, puguin causar de la mateixa manera un impacte directe sobre espècies autòctones.

4. FORMIGUES DE FOC, BOJA I FARAÓ

Algunes espècies es consideren invasores potencials en no conèixer-se amb precisió si tindran un impacte negatiu, encara que de la formiga de foc, per exemple, que pica i és verinosa, sí que es pot anticipar un efecte directe sobre les persones.

Algunes espècies exòtiques que porten anys o dècades en un lloc, comencen a impactar en l’entorn, per exemple, en forma de plagues, a causa dels canvis que es produeixen, ja siguin climàtics o d’ús del terra, entre d’altres.

5. PEIX D’AQUARI: PARAMISGURNUS DABRYANUS

Aquesta varietat de peix que sovint es troba en aquaris només s’ha introduït a l’embassament de Vallvidrera, a Barcelona, que forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola, el qual s’ha hagut de buidar no només per aquesta espècie sinó també per altres invasores, com el carpí.

En aquest pantà, proper a la ciutat de Barcelona, hi ha persones que deixen peixos, tortugues o qualsevol altre animal quan decideixen deixar de tenir-los, una cosa que passa en molts altres ecosistemes aquàtics.

La Paramisgurnus dabryanus, coneguda comunament com a colmilleja d’escames grans, no és "més perillosa que d’altres", però la seua possible inclusió en el catàleg oficial té a veure amb el lloc en el qual s’ha introduït.

La zona de l’embassament resulta "molt important" per mantenir les poblacions d’amfibis autòctons, segons han identificat els gestors del Parc Natural, que de forma periòdica buiden l’embassament per eliminar aquestes espècies exòtiques invasores, que majoritàriament depreden ous, capgrossos i adults d’amfibis.

El problema de soca-rel, detalla aquest expert, sorgeix al comerç per internet, que permet comprar qualsevol espècie de peixos encara que "en teoria" no sigui legal, aprofitant la falta de control.

Si bé semblava que aquesta espècie en concret ja estava erradicada, Casals detalla que ha ocorregut com amb molts altres peixos de zones tropicals en les quals es donen canvis bruscos del nivell de l’aigua: els exemplars han estat capaços d’enterrar-se i mantenir-se hibernats al llot.