Per què el programa europeu de Le Pen pot posar potes enlaire la Unió Europea?

L’arribada de Marine Le Pen a l’Elisi, tenint en compte el paper cardinal de França en la construcció europea, obligaria una revisió radical del funcionament i de les polítiques de la Unió Europea si s’apliqués el seu programa. Aquí hi ha algunes raons:

CONCILIADORA AMB PUTIN

La líder de la ultradreta francesa ha manifestat fins fa pocs mesos una proximitat ideològica amb Vladímir Putin que va explotar electoralment el 2017 i que pretenia tornar a fer-ho en aquests comicis. Amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, ha criticat sense pal·liatius la invasió russa i ha denunciat "crims de guerra". Però insisteix que una vegada que acabi el conflicte, l’OTAN hauria de restablir la seua relació amb Moscou per evitar que s’associï amb la Xina, que diu ser el seu gran temor.

LA PRIMACIA DEL DRET FRANCÈS

Le Pen considera que la millor manera de no haver de sotmetre’s a les regles de la UE que no li agraden és imposar la primacia del dret francès sobre l’europeu i l’internacional. Una idea que ja enfronta actualment al Govern nacionalista de Polònia amb Brussel·les i que, de dur-se a terme en un país clau a la UE com França desmuntaria el funcionament del bloc europeu, amb mesures que s’imposen a tots i garanteixen, per exemple, el funcionament del mercat únic.

COOPERACIONS VOLUNTÀRIES EN UNA EUROPA DE NACIONS

Al seu lloc, Le Pen proposa "una aliança europea de nacions" obertes a cooperacions voluntàries i posa com a exemple el realitzat amb Airbus als avions de línia o amb Arianespace als coets espacials, projectes en què participen només alguns països. Des de la seua fracassada experiència electoral el 2017, també davant Emmanuel Macron, Le Pen ha abandonat la seua idea de treure a França de l’euro, que tants temors generava i la va llastar electoralment. Però continua defensant barreres dins del mercat únic perquè té intenció d’arrogar-se el dret de controlar les mercaderies que entren a França des d’altres països europeus amb l’excusa de la lluita contra el frau.

FINAL DE PROGRAMES D’ARMAMENT COM EL FUTUR CAÇA EUROPEU

La seua política de defensa preveu, per garantir l’estatura de potència de França, retirar-se del comandament integrat de l’OTAN, un "diàleg amb Rússia sobre els grans assumptes comuns", i alhora trencar amb Alemanya -a la qual llança molts retrets- les "cooperacions estructurals" en matèria d’armament. Això afecta en particular un programa bilateral per a tancs de combat i el del futur sistema d’avions de combat (SCAF) en què també participa Espanya. La seua prioritat és reforçar les exportacions franceses d’armament, que serien un dels eixos de la seua diplomàcia.

RENACIONALITZAR EL CONTROL DE FRONTERES

Marine Le Pen promet restablir la vigilància i el control sistemàtic a les seues fronteres, la qual cosa a la pràctica significa el final de la lliure circulació a la zona Schengen, que en els últims anys s’ha vist en part limitada en nom de la lluita contra el terrorisme, contra la immigració irregular o per la covid. Amb aquest objectiu, renegociaria els acords de Schengen per establir un procediment simplificat per franquejar les fronteres interiors que estaria limitat als ciutadans de la UE, no a la resta. La seua política per posar fi al que anomena la "immigració massiva" també soscavaria el principi de la lliure circulació, per no parlar del fet que les demandes d’asil només es podrien fer des de l’exterior del territori francès.

QÜESTIONA LA PAC I ELS ACORDS COMERCIALS

Le Pen malparla contra la deriva que ha pres la Política Agraria Común (PAC) en el marc del Pacte Verd de la UE, perquè les noves regles mediambientals al seu judici augmentaran la importació d’aliments de països tercers. La seua intenció és completar els ajuts europeus amb altres franceses en suport dels sectors en dificultats per incentivar la producció, la qual cosa pot generar distorsions. En nom de la sobirania alimentària, pretén excloure els productes agrícoles dels acords comercials de la UE amb altres països o blocs regionals i suspendre les negociacions dels que s’estan negociant amb Mercosur, Austràlia i Nova Zelanda, a més de negar-se a ratificar el que ja es va acabar amb el Canadà. En la mateixa línia, vol impedir la importació d’aliments la producció de la qual no compleix les regles sanitàries o mediambientals a què s’han d’atenir els agricultors europeus, però a més imposar la identificació del país d’origen de tots els productes.