El Govern congela les relacions amb la Moncloa fins que investigui el 'Catalangate'

La Generalitat ha congelat les relacions amb el govern espanyol fins que investigui el 'Catalangate'. Ho ha anunciat aquest dimarts el president del Govern, Pere Aragonès, en una compareixença a Palau, posterior a la reunió extraordinària de l'executiu: "La confiança està danyada, i cal que l'Estat es mogui", ha declarat Aragonès, acompanyat pel vicepresident, Jordi Puigneró, i tot el Govern. El president ha subratllat que "no es pot recuperar la normalitat de les relacions polítiques" amb Madrid, i ha admès que és "molt difícil que hi hagi les condicions per avançar" en la taula de diàleg. Aragonès ja ha demanat una conversa "cara a cara" amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per esclarir la responsabilitat de l'Estat amb l'espionatge.

Aragonès ha començat la seva intervenció amb un to contundent: "Un estat democràtic no espia la ciutadania, un moviment democràtic, ni escolta les converses privades dels adversaris polítics del seu govern". El president ha titllat el 'Catalangate' d'"autèntica operació d'estat" contra l'independentisme, i el cas d'espionatge "més gran" detectat mai fins ara. El cap del Govern creu que "tot demòcrata" s'hauria de "rebel·lar", i exigir que hi hagi "màxima transparència i assumpció de responsabilitats" al respecte.

Per esvair tots els dubtes, Aragonès ha instat l'executiu espanyol a assumir la seva part per tal de "recuperar la confiança". El president ha admès que, ara mateix, les relacions no poden estar "normalitzades" i que "les coses no poden continuar igual". La situació, doncs, afecta també la taula de diàleg entre la Generalitat i la Moncloa. Així, fins que no s'investigui el 'Catalangate' i el govern espanyol no assumeixi les seves "responsabilitats", i es recuperi la confiança, "no es podran recuperar les relacions normalitzades". La negociació, que encara no tenia data de represa, continua aturada.

Aragonès ha insistit que el Govern anirà "fins al final" per identificar els origens dels atacs: "No descansarem fins que totes les persones que han permès l'atac a la democràcia responguin davant la justícia". L'executiu, a través de l'Agència de Ciberseguretat, i amb col·laboració amb els Mossos, durà a terme les "actuacions necessàries" per investigar "a fons" el cas. L'executiu també oferirà tota la defensa i el suport o acompanyament jurídic a les víctimes de l'espionatge. Ell mateix, a títol personal, presentarà una denúncia davant l'atac que "vulnera" la seva persona i el seu entorn.

El president ha advertit l'Estat que és "evident" que el cas d'espionatge i la forma com el govern espanyol l'afronti "pot tenir importants conseqüències polítiques de forma immediata". "Avui la confiança amb el govern espanyol és mínima. I és difícil confiar amb qui tot apunta que t'ha estat espiant", ha asseverat. Tot i això, ha derivat als partits i els grups parlamentaris les accions a dur a terme a nivell polític, pel que fa al Parlament i als acords municipals d'ERC i Junts als ajuntaments o a la Diputació de Barcelona.

Aragonès ha reiterat que el Govern també "facilitarà" la feina de la comissió d'investigació del Congrés que es podria crear per aclari les responsabilitats del cas d'espionatge de l'independentisme. Així mateix, el president ha apuntat que "no hi ha hagut" contactes amb la Moncloa, més enllà dels que han mantingut els equips respectius.

El 'Catalangate'

Els darrers presidents de la Generalitat han estat objectiu de ciberespionatge, segons el grup d'experts en ciberseguretat Citizen Lab. L'organització ha posat al descobert el nom de 65 polítics i membres de la societat civil catalana, la gran majoria víctimes del programa Pegasus, dissenyat per la israeliana NSO per accedir a ordinadors i dispositius mòbils. Hi figuren Artur Mas, l'entorn de Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès. També han estat objecte de ciberespionatge dirigents de l'ANC i Òmnium Cultural com Elisenda Paluzie, Jordi Sànchez o Marcel Mauri, a més d'una trentena de membres de JxCat, ERC i la CUP. Citizen Lab apunta que hi ha "nexes" entre aquest espionatge i "una o més entitats del govern espanyol".