Puigdemont i Junqueras denunciaran l'Estat espanyol per espionatge amb Pegasus

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont va anunciar aquest dimarts, juntament amb líder d’ERC Oriol Junqueras, que portarà davant de la justícia a l’Estat espanyol pels casos d’espionatge de més de 60 dirigents independentistes amb el sistema de ciberespionatge Pegasus. El cas va ser revelat aquest dilluns per The New Yorker, que assegura que és un sistema que només poden comprar governs.

"A nivell legal denunciarem a diversos nivells i a diversos països europeus l’espionatge massiu contra la societat civil, membres del Govern, representants polítics, advocats, periodistes, activistes i els seus éssers estimats", va dir Puigdemont en una roda de premsa al Parlament Europeu a Brussel·les. La denúncia serà davant d’un tribunal de Barcelona i també davant de les autoritats judicials de Bèlgica, Suïssa, Alemanya, França i Luxemburg, si bé no es van aportar detalls exactes sobre a quina entitat estarà dirigida la querella que previsiblement es presentarà a partir de la propera setmana. Puigdemont va anunciar així mateix querelles contra l’empresa israeliana NSO, que va desenvolupar el programa, i la seua subsidiària luxemburguesa, i va assenyalar que també que demanaran que s’investigui al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i a "totes les entitats espanyoles" vinculades a aquest cas.

Junqueras, per la seua part, va anunciar que portaran el cas al Parlament Europeu i demanaran un debat urgent sobre el tema en el següent ple de la institució, que se celebrarà a començaments de maig a Estrasburg (França), i es va oferir a aportar la informació necessària a la comissió d’investigació sobre Pegasus creada a l’Eurocambra abans que aquest cas sortís a la llum.

"Aquest ús il·legal i sense control (del 'programari espia') ha de combatre’s perquè posa en perill els drets fonamentals de tota la ciutadania. És necessària una protecció més estricta a nivell internacional contra aquest ús abusiu de la tecnologia", va assenyalar Junqueras. Juntament amb Puigdemont i Junqueras van comparèixer l’investigador de CitizenLab John-Scott Railton, que ha dut a terme la investigació, i l’exrelator especial de l’ONU sobre allibereu d’expressió David Kaye, així com els líders de les entitats civils ANC i Ómnium Cultural i un diputat de la CUP.

Railton va explicar com s’ha dut a terme, al llarg d’alguna cosa més de dos anys, la investigació que ha revelat com més de 60 líders independentistes van ser objectiu d’aquest software que pren el control del dispositiu infectat, en moltes ocasions sense que la víctima tingui coneixement d’això. Aquesta eina de ciberespionatge infecta dispositius mòbils i és capaç d’utilitzar-los com a micròfons, de gravar vídeos, llegir missatges o modificar arxius emmagatzemats.

L’investigador va assenyalar com, en ocasions, el 'programari espia' entrava al dispositiu a través de missatges de text que aparentment procedien d’aerolínies –després de comprar un vol– o d’Hisenda o la Seguretat Social espanyoles, amb "missatges molt convincents" i que en ocasions contenien dades específiques de la víctima. Railton va apuntar que, malgrat que la investigació no ha pogut determinar amb seguretat qui és darrere d’aquest espionatge, hi ha detalls que "apunten a diverses entitats dins de l’Estat espanyol". Són, per exemple, el fet que les víctimes eren "d’interès obvi" per a Espanya i que les dates en les quals es van infectar els dispositius encaixen amb dates clau en el "procés" independentista català, quan les autoritats catalanes impulsaven un referèndum de secessió el 2017 declarat il·legal pel Tribunal Constitucional espanyol.

Kaye, per la seua part, va instar a una moratòria de l’ús d’aquest tipus de programes i que la comunitat internacional abordi "qüestions serioses", com si el 'programari espia' pot utilitzar-se en línia amb la legislació internacional de drets humans, si existeixen regles apropiades sobre el seu ús, si les víctimes reben compensació i si els Estats controlen el seu ús.