El Govern congela relacions amb Moncloa per l'espionatge a líders independentistes

L’espionatge a líders independentistes ha provocat que el Govern congeli relacions polítiques amb Moncloa fins que investigui el cas, d’una banda, i que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras anunciïn accions judicials i polítiques a tots els nivells. Tot això mentre el dirigent del PDeCAT, alcalde de Mollerussa i un dels espiats, Marc Solsona, qualifica el cas de “ciència-ficció” i creu necessari demanar “responsabilitats i explicacions”. Al matí i des del Parlament Europeu, l’eurodiputat i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, van anunciar accions legals a Espanya, França, Suïssa, Luxemburg i Alemanya pel cas de l’espionatge destapat per la plataforma de ciberseguretat CitizenLab.

Presentaran querelles, començant per l’empresa tecnològica NSO, als tribunals a Barcelona, però també davant de la justícia d’altres països de la UE on s’han produït els suposats atacs cibernètics. Puigdemont, a més, va demanar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que “actuï urgentment” i faci retre comptes Espanya. El líder d’ERC va advertir que Esquerra serà “exigent” amb l’Executiu de Pedro Sánchez i que ha de donar explicacions perquè “té responsabilitat de saber si els seus òrgans utilitzen això”.

Sobre si afectarà la taula de negociació, va insistir que el procés de diàleg és “una eina útil” a què “no renunciarà”. “És una bandera que no podem donar-l’hi a qui no la mereix. L’Estat espanyol no fa mèrits per merèixer-la i no podem regalar-l’hi”, va recalcar.

Hores més tard, després del Consell Executiu, la Generalitat va congelar les relacions amb el Govern espanyol fins que investigui el Catalangate. Ho va anunciar el president, Pere Aragonès, en una compareixença a Palau. “La confiança està danyada, i és necessari que l’Estat es mogui”, va declarar acompanyat pel vicepresident, Jordi Puigneró, i tot el Govern. Va subratllar que “no es pot recuperar la normalitat de les relacions polítiques” amb Madrid, i va admetre que és “molt difícil que hi hagi les condicions per avançar” a la taula de diàleg.

Aragonès va demanar una conversa “cara a cara” amb Pedro Sánchez per aclarir la responsabilitat de l’Estat amb l’espionatge. “Un estat democràtic no espia la ciutadania, un moviment democràtic ni escolta les converses privades dels adversaris polítics del seu govern”, va dir. Va titllar el Catalangate d’“autèntica operació d’estat” contra l’independentisme, i el “pitjor” cas d’espionatge detectat mai fins ara.

Tot plegat mentre reclamava una investigació a Moncloa.Per la seua banda, Marc Solsona es va posar a disposició de tots els espiats per si és necessari articular cap acció conjunta. “Jo m’hi afegiré”, va dir, mentre va reconèixer que no és gens agradable saber que t’han espiat i que el cas corrobora que fa temps que l’Estat no ha fet les coses bé amb els independentistes catalans.

L’Executiu de Sánchez descarta una investigació

El Govern espanyol “treballa per restablir la confiança” amb la Generalitat. És el missatge que Moncloa va voler transmetre després que Pere Aragonès donés per congelades les relacions entre els dos executius mentre Moncloa no faci una investigació interna pel cas Catalangate d’espionatge massiu a polítics, agents de la societat civil i advocats catalans. L’executiu espanyol no contempla de moment aquesta investigació, però va recordar que sempre “ha donat mostres d’una voluntat clara i inequívoca de diàleg durant tot el mandat”, així com que manté a més la seua “aposta per desjudicialitzar” el conflicte.

Després del Consell de Ministres, la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, havia desvinculat l’Executiu de Pedro Sánchez del cas i havia apuntat que, en el seu cas, “col·laborarà” amb la Justícia, però no impulsarà motu proprio actuacions per aclarir els fets. Hores abans de la compareixença d’Aragonès, des de Moncloa es donava per fet que el cas no afectaria les relacions amb la Generalitat ni tampoc la taula de diàleg.

Per la seua banda, ni la Fiscalia ni el Tribunal Suprem no han anunciat cap pas per aclarir els fets.La ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depèn el CNI, té previst comparèixer al Congrés dels Diputats, però la Moncloa ja ha advertit que hi ha matèries “secretes” de les quals no parlarà.

L’independentisme es conjura per actuar

El diputat de la CUP Carles Riera va acusar Espanya de l’espionatge. Va comparèixer al Parlament Europeu amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i altres líders independentistes, en representació dels seixanta-cinc espiats, entre els quals els quatre últims presidents de la Generalitat. La líder de l’ANC, Elisenda Paluzie, va demanar que l’independentisme estigui “a l’altura dels catalans” amb “les accions” que prendran en els “propers dies. “Per molt joc brut que facin no podran acabar amb un moviment pacífic i democràtic”, va afegir el president d’Òmnium, Xavier Antich.

Un jutge, a l’espera de respostes d’Israel

El jutge que investiga el presumpte espionatge amb el software israelià Pegasus encara espera la resposta d’Israel a les comissions rogatòries que va enviar fa un any i mig, quan el cas va afectar el conseller Roger Torrent i el regidor d’Esquerra a Barcelona Ernest Maragall.

Telèfons captius sense que l’amo se n’adoni

Un software pren el control del telèfon o dispositiu infectat, en moltes ocasions sense que la víctima se n’adoni. És capaç d’utilitzar-los com a micròfons, gravar vídeos, llegir missatges o modificar arxius emmagatzemats. En ocasions, entrava al dispositiu a través de missatges de text que aparentment procedien d’aerolínies –després de comprar un vol– o d’Hisenda o la Seguretat Social espanyoles, amb “missatges molt convincents” i que en ocasions contenien dades específiques de la víctima.

L’Eurocambra aposta per investigar el cas

L’Europarlament estudiarà casos d’espionatge amb el programa de Pegasus en països europeus, inclòs el dels independentistes catalans.