Rússia amplia els atacs i dona un nou ultimàtum a l'assetjada Mariúpol

Les tropes russes van incrementar ahir la seua presència i la geografia dels atacs als fronts de Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna. Segons els militars ucraïnesos, les tropes russes van llançar una nova ofensiva cap a la ciutat de Liman, a la regió de Donetsk, en el marc dels intents de Rússia de controlar tot el Donbass i després que Moscou donés aquesta setmana per iniciada la segona fase de la campanya militar a Ucraïna. La intel·ligència britànica, al seu torn, va informar de l’augment de la presència militar russa a la frontera est d’Ucraïna i de la intensificació dels combats en diferents punts del Donbass a mesura que les forces russes busquen trencar les defenses ucraïneses.

Segons l’últim informe de la intel·ligència, els atacs russos en ciutats ucraïneses mostren la seua intenció de intentar interrompre el moviment de reforços i armament ucraïnesos cap a l’est del país. L’objectiu de les tropes russes continua sent “capturar” Mariúpol i obtenir tot el control sobre la regió del sud de Kherson. Mentre continuava ahir el setge a l’estratègica ciutat portuària al costat del mar d’Azov, Rússia va tornar a donar un nou ultimàtum als seus defensors perquè es rendeixin i salvin així les seues vides, encara que els defensors es van negar a deposar les armes.

Paral·lelament, les autoritats de Kíiv van informar que s’havia aconseguit arribar a un acord enmig de la situació d’emergència que viu Mariúpol per obrir un corredor humanitari que permeti la sortida a uns 6.000 nens, dones i ancians amb direcció a Zaporíjia. En els tres dies anteriors no s’havia obert cap corredor humanitari. En el pla diplomàtic, van seguir les crides a una treva entre Rússia i Ucraïna, mentre Moscou va informar que va entregar a Kíiv una proposta de negociació en la qual reclama l’estatus neutral d’Ucraïna i la seua desmilitarització, incorporar l’annexionada Crimea a Rússia i la independència del Donbass. Moscou va vincular l’èxit del diàleg amb Kíiv al fet que accepti les seues exigències.

Michel realitza una visita sorpresa a Ucraïna

El president del Consell Europeu, Charles Michel, va viatjar ahir sense previ anunci a Ucraïna, on es va reunir amb el president Volodímir Zelenski, en un nou senyal de suport europeu davant l’agressió russa. Zelenski va demanar a la Unió Europea que adopti un embargament al petroli i al gas rus en les següents sancions, a l’assenyalar que si el bloc no fa aquest pas la resposta a Moscou “no serà prou dura”.

Els Estats Units i la UE ‘planten’ Rússia en el G20

Els responsables de Finances dels EUA, la Unió Europea (UE) i el Canadà, entre d’altres, van abandonar ahir una reunió del G20 en format híbrid a Washington, en protesta per la presència de Rússia i la seua invasió d’Ucraïna.

Moscou prova un nou míssil intercontinental

Rússia va realitzar ahir un llançament de prova amb el míssil balístic intercontinental Sarmat, que va ser llançat des del cosmòdrom de Plessetsk i va abastar la seua destinació a 6.000 quilòmetres de distància al polígon de Kurà, a la península de Kamtxatka.

Els refugiats ja superen la barrera dels cinc milions

El flux de refugiats ucraïnesos s’ha tornat a accelerar durant els últims dies i ahir va superar la barrera dels cinc milions coincidint amb la recrudescència de l’ofensiva russa sobre l’est d’Ucraïna, a la qual cosa cal sumar 7,1 milions de desplaçats interns, segons dades de l’ONU.

Milers d’ucraïnesos segueixen abandonant diàriament el país després de gairebé dos mesos de guerra i en les últimes vint-i-quatre hores es van registrar 20.000 noves sortides, que eleven el total de refugiats a 5,03 milions, d’acord amb la informació que actualitza diàriament l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Polònia ha rebut més de la meitat d’aquest èxode (2,8 milions), i altres països veïns d’Ucraïna també han acollit un gran nombre de refugiats: Romania uns 757.000, molts d’ells després de passar prèviament per Moldàvia; Rússia, 549.000, i Hongria, 471.000. Un 90% dels refugiats ucraïnesos són dones, nens i persones grans, segons les Nacions Unides.