Rússia diu que ha pres Mariúpol i assetja l'acereria i milers de persones

El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va assegurar ahir que les forces armades han pres el control de la ciutat portuària de Mariúpol, que abans de la invasió russa a Ucraïna comptava amb gairebé mig milió d’habitants i ara és una de les més afectades pel conflicte. Però va admetre que queda una bossa de resistència a l’acereria Azovstal, on encara hi ha prop de 2.000 efectius i l’assalt de la qual va cancel·lar el president, Vladímir Putin. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, només va confirmar que les forces ocupants controlen “la major part” de Mariúpol.

Segons el ministre rus, els soldats i milicians ucraïnesos eren una mica més de 8.100 quan va culminar el setge i, d’ells, “més de 4.000 van ser aniquilats i els 1.478 es van entregar presoners”. Per la seua part, Putin va cancel·lar l’ordre d’assaltar l’acereria d’Azovstal, un complex industrial que ocupa onze quilòmetres quadrats i que és considerat com l’últim reducte de la ciutat portuària. Ho va fer amb l’argument de “salvar vides”, encara que mantenint el setge a la zona “perquè no passi ni una mosca ni per dins ni per fora”. “No hi ha necessitat de ficar-se en aquestes catacumbes i arrossegar-se”, va dir, esperant que militars i civils que hi ha al complex acabin entregant-se al quedar-se sense aigua ni aliments.

La presa de Mariúpol és considerada un dels principals objectius dels russos en el seu esforç per aconseguir el control total de la zona del Donbass i dominar un corredor terrestre a l’est del país fins a l’annexionada Crimea.D’altra banda, el cap de l’administració militar de Lugansk, Serhí Gaidai, va informar ahir que el 80% de la regió està sota control dels russos. Va agregar que les tropes de Putin van centrar els esforços a assaltar Rubijne, Popasna i Zoloté, però sense èxit.

En el pla diplomàtic, i mentre segueixen les converses entre les parts, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ahir va complir tres anys en el poder, nega haver rebut cap pla de pau per part del Kremlin, malgrat les afirmacions russes.

Sánchez anuncia la major tramesa de material militar

El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar ahir durant la visita a Kíiv que Espanya ja ha enviat un vaixell rumb a Polònia amb 200 tones de munició i més material militar, a més de 30 camions i una desena de vehicles lleugers, cosa que significa l’enviament més gran que ha fet des de l’inici del conflicte i més del doble de l’armament enviat per a Ucraïna fins al moment.

A més, va avançar que enviarà un equip del voltant de mig centenar de persones per col·laborar amb l’oficina del Tribunal Penal Internacional (TPI) amb l’objectiu d’investigar i perseguir possibles crims de guerra a Ucraïna per part de l’exèrcit rus, mentre va obrir la porta que s’hagi pogut cometre un delicte de genocidi.Així ho va explicar després de reunir-se amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen.

D’altra banda, va anunciar que reobrirà l’ambaixada espanyola a Kíiv, tancada com a conseqüència de la guerra, i va assegurar davant de Zelenski que Espanya està compromesa a donar suport a Ucraïna i que ho farà tant de forma bilateral com en el marc de la UE. També es va comprometre a augmentar l’ajuda humanitària espanyola. Al matí, Sánchez va visitar la ciutat de Borodianka, on va veure “commogut” la devastació provocada pels bombardejos russos ubicada a uns 40 quilòmetres de Kíiv.

Rússia només obté avanços “menors” a l’est

Malgrat que Rússia hagi donat per presa la ciutat de Mariúpol, l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW) va assenyalar ahir que les tropes russes només han aconseguit avanços “menors” a l’est d’Ucraïna.

Segons els analistes, no han demostrat cap nova capacitat per efectuar-hi avanços amb èxit.

Biden anuncia 800 milions de dòlars més

El president dels EUA, Joe Biden, va anunciar ahir un nou paquet d’ajudes dotat amb 800 milions de dòlars (més de 735 M€) per proporcionar més assistència militar a Ucraïna al Donbass. El paquet inclourà artilleria pesant, drons i munició.

El Kremlin amplia la llista negra de sancions

El Kremlin ha inclòs a la llista negra de sancions 29 ciutadans dels EUA, entre ells la vicepresidenta, Kamala Harris, i l’empresari fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, que tindran vetada “indefinidament” l’entrada en territori rus. A més, la justícia russa ha imposat una multa d’11 milions de rubles (uns 126.000 euros) contra Google per difondre presumptament “informació falsa” sobre el conflicte a Ucraïna.

Itàlia busca alternatives per al proveïment de gas

Itàlia rebrà més gas de la República del Congo i d’Angola després de firmar dos nous acords amb l’objectiu de diversificar les importacions de gas i reduir la dependència energètica de Rússia i que arriben després d’un altre d’aconseguit amb Algèria, que al seu torn estudia “recalcular” els preus del gas enviat a Espanya després del gir del Govern sobre el Sàhara Occidental.

Dimiteix el president de la petrolera russa Lukoil

La més petrolera privada de Rússia, Lukoil, va anunciar ahir la dimissió del seu president, Vaguit Alekpérov, tot i que no va precisar els motius de la decisió. El magnat s’havia mostrat crític amb la guerra, i va arribar a demanar-ne el final davant de les dificultats per donar sortida al petroli rus.