Emmanuel Macron s'enfronta avui a Le Pen a les urnes per l'Elisi amb les enquestes a favor

França elegeix avui el seu futur cap d’estat entre el liberal Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen. Molts ciutadans no se senten representats per cap dels dos, una cosa que fa augurar un augment de la divisió entre els francesos quan es coneguin els resultats. França es despertarà demà ja sabent si viurà cinc anys més amb Macron a l’Elisi o tindrà, per primera vegada, una persona d’extrema dreta als comandaments del país.

La segona volta de les eleccions presidencials enfronta Macron –i una visió moderada de França i d’Europa– amb una Marine Le Pen que, a força de modelar imatge i discurs, aspira a rascar suports fins i tot entre esquerrans desencisats. Macron no vol ser president d’un sol mandat com els seus predecessors immediats, Nicolas Sarkozy i François Hollande, i per fer-ho ha intentat presentar-se com un governant solvent, una garantia d’estabilitat que, al marge de les seues inclinacions liberals i de centredreta, pugui acontentar un ampli ventall de l’electorat. Ja no és la novetat de fa cinc anys, però el fundador de La República en Marxa (LaREM) ha mirat de fer d’aquesta experiència la seua principal carta de victòria.

Davant els que l’acusen d’elitista, ha reforçat una imatge de proximitat, amb converses improvisades amb ciutadans en actes de campanya i fotografies oficials desenfadades. Le Pen, per la seua banda, es defineix com a “patriota” davant els polítics tradicionals que, segons la seua opinió, han fallat al país durant dècades. Inclou Macron dins d’aquesta elit mentre prova de presentar una imatge més amable que en la que en el seu dia es va associar al seu pare, fundador del Front Nacional i impulsor de la ultradreta moderna.Aquests dos candidats ja van viure un primer cara a cara a les presidencials del 2017.

Aleshores, Macron va aconseguir un 66 per cent dels vots i Le Pen es va haver de conformar amb menys del 34 per cent, però l’escenari polític, econòmic i social de llavors no és el mateix que el d’ara, ni dins ni fora de les fronteres gal·les.Macron va fer valer la seua condició de favorit a la primera volta del 10 d’abril i va aconseguir més del 27 per cent dels sufragis, més de quatre punts per sobre de la seua rival directa. Aquest primer assaig va servir per demostrar que la líder d’Agrupació Nacional compta amb uns electors fidels, com ha demostrat en les últimes grans cites electorals.Els sondejos dibuixen ara un avantatge d’uns deu punts percentuals per a Emmanuel Macron per a aquesta segona volta, una cosa que en cas de confirmar-se ja representaria per a Le Pen millorar el seu resultat del 2017, però tant el president com el seu equip s’han esforçat durant aquestes últimes dos setmanes per deixar clar que no es pot donar res per descomptat.Tenen por del fantasma de la desmobilització electoral i que no valgui amb el fet que pràcticament tots els candidats derrotats en primera volta –i dirigents europeus com l’espanyol Pedro Sánchez– hagin demanat el vot per Macron. Únicament Éric Zemmour ha donat suport a Le Pen, mentre que l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon ha instat a no votar.Aquesta segona volta de les eleccions presidencials franceses, en les quals gairebé quaranta-nou milions de francesos estan cridats a les urnes, va començar ahir dissabte en alguns territoris d’ultramar com el Carib o la Polinèsia.Aquesta mateixa nit es coneixerà el vencedor d’una carrera que ha estat escatxigada per tota mena de contratemps, en la qual l’ofensiva militar llançada per Rússia sobre Ucraïna ha acabat per impregnar-ho tot, des del calendari de Macron per fer oficial la seua candidatura fins als missatges que un i l’altra candidats s’han llançat entre si.