Macron aconsegueix renovar la presidència francesa tot i l'històric avanç de l'ultra Le Pen

Emmanuel Macron va ser reelegit ahir president de França a l’imposar-se a la segona volta de les presidencials a la ultradretana Marine Le Pen, que va firmar el seu millor resultat en unes eleccions, però que ha estat insuficient per accedir al poder. Macron va ser reelegit amb un 57,41% dels vots (amb el 97% del vot escrutat), amb la qual cosa va derrotar Marine Le Pen. El liberal, de 44 anys, va veure com s’evaporava la meitat de l’avantatge que fa cinc anys li va permetre guanyar la presidència, la qual cosa mostra les ferides obertes en un país per un període marcat per les crisis, des dels Armilles Grogues fins a la pandèmia de la Covid-19.

Un altre signe inquietant va ser la baixa participació, amb una abstenció de més del 27%, la més alta en mig segle en una segona volta, només superada per les presidencials de 1969, marcades per la retirada de Charles de Gaulle i per una clara crida a l’abstenció de l’esquerra. Malgrat tot, el candidat de la formació La República en Marxa es va convertir a més en el primer president reelegit des de la victòria de Jacques Chirac el 2002. Conscient d’aquestes màcules, Macron es va mostrar modest en el discurs, pronunciat al davant la Torre Eiffel, a la qual va arribar de la mà de la seua esposa, Brigitte, i envoltat d’un grup de nens.

Macron comptava amb el suport majoritari dels partits derrotats en primera volta, entre els quals socialistes i conservadors, per aconseguir l’aval que li permetrà estar almenys deu anys a l’Elisi. Tanmateix, segons un sondeig publicat després del tancament dels col·legis electorals, un 17% dels votants del dirigent ultraesquerrà Jean-Luc Mélenchon haurien donat suport a Le Pen en aquesta segona volta. Macron va arrasar a les grans ciutats, entre els electors amb cert nivell adquisitiu i entre els grans, però segueix sense convèncer les regions més deprimides.

Allà el va superar Le Pen, que va veure la seua estratègia de rentat de cara del partit, centrant més la campanya en el poder adquisitiu i les classes populars abandonades per la globalització, li ha permès com avançar i, per primera vegada en la història, superar els 13 milions de vots.

I al juny, les eleccions legislatives

El cicle electoral a França no acaba amb les eleccions presidencials. Durant la primera meitat del mes de juny tindran lloc les eleccions legislatives per escollir una nova Assemblea Nacional, conegudes col·loquialment com la “tercera volta”.

La líder ultra guanya a la Catalunya Nord

Marine Le Pen va guanyar la segona volta de les eleccions a la Catalunya Nord amb un 56% dels vots. Un canvi respecte a l’any 2017, quan Emmanuel Macron va ser el candidat més votat, amb un 52,84%. També es va imposar a Còrsega i al nord i el sud-est del país.

Apunyalats un sacerdot i una monja

Un sacerdot i una monja van ser apunyalats ahir diumenge a l’església de Saint-Pierre-d’Arène de la ciutat francesa de Niça per part d’un home pertorbat al crit de “hem de matar Macron”. Tots dos van haver de ser atesos pels serveis d’emergència.

“Macron, el president pitjor elegit”

El president de França, Emmanuel Macron, va celebrar amb els seus seguidors al costat de la Torre Eiffel la victòria a la segona volta de les eleccions presidencials, després de les quals va prometre ser “el president de tots” i tenir en compte fins i tot la “còlera” que, al seu parer, s’amaga darrere del vot de la rival, la ultradretana Marine Le Pen. De cara al futur, Macron va indicar que els propers anys no seran tranquils, però seran històrics”.