Brussel·les respira amb la reelecció de Macron, que ha de governar una França fracturada

La reelecció d’Emmanuel Macron com a president de França davant de l’ascens electoral de la ultradretana Marine Le Pen dona un baló d’oxigen durant cinc anys més a la Unió Europea (UE) per consolidar la solidesa del bloc, en un moment geopolític incert i amb la guerra de Rússia contra Ucraïna en ple apogeu. No obstant, encara haurà d’esperar a les eleccions legislatives franceses del mes de juny per saber si pot respirar a plens pulmons. En els seus primers cinc anys a l’Elisi, el liberal Macron es va distingir pel seu impuls decididament europeista i per la seua visió estratègica europea, cosa que explica que els líders de les principals institucions de la UE hagin respirat profundament alleujats al conèixer que les urnes l’han escollit a ell davant de la candidata ultradretana.Amb aquest segon mandat de Macron, la UE esquiva el que hauria estat un terratrèmol sense precedents per a la construcció europea i una hipoteca en el seu equilibri geopolític, ja que Le Pen aposta per una Europa de les nacions i defensa una aliança amb Rússia quan acabi la seua guerra contra Ucraïna.

En clau interna, Macron ha començat a dissenyar la seua nova política amb la meta de reconciliar el país i guanyar les pròximes legislatives, que la resta de formacions també s’han marcat com a objectiu. Aquests nous comicis legislatius tindran lloc els pròxims 12 i 19 de juny i el seu resultat determinarà el marge de l’Executiu a l’hora d’efectuar les seues reformes. L’actual majoria és composta pel partit de Macron, amb 267 dels 577 diputats, pel centrista MoDem (57) i pel grup Agir Ensemble (22).El quinquenni iniciat el 2017 finalitza el 13 de maig i tanca etapa després d’unes presidencials en les quals Macron es va imposar amb el 58,54% dels sufragis, amb els quals perd uns dos milions de vots des del 2017, davant dels 2,6 milions guanyats pel seu rival de l’Agrupació Nacional, amb un resultat històric per a Le Pen.

Aquests resultats i els tres milions de vots nuls o en blanc perfilen una França fracturada de la qual el president és conscient. “Sé que molts compatriotes em van votar no per donar suport a les idees que defenso sinó per bloquejar les de l’extrema dreta”, va afirmar en el seu primer discurs després de la victòria de diumenge. El primer ministre, Jean Castex, està previst que presenti la dimissió i la del seu govern a finals de setmana o principis de maig, i encara que en teoria podria ser tornar a ser nomenat per al lloc, ell mateix va admetre que creu que després de la reelecció d’un president s’ha de donar “un nou impuls”.

El ministre d’Economia, Bruno Le Maire, també va coincidir que hi ha d’haver un canvi en la forma de govern perquè la ciutadania s’expressi amb més freqüència. Però aquestes bones intencions podrien xocar de nou amb la voluntat i necessitat de reforma. Le Maire no va poder garantir que no recorreran a l’article constitucional 49.3, que eximeix del vot parlamentari, per aprovar la reforma de les pensions, que retardaria dels 62 als 65 anys l’edat de la jubilació, punt clau de les protestes al carrer com la dels Armilles Grogues.