LABORAL TEMPORALITAT
Els contractes fixos discontinus es quadrupliquen per la reforma laboral
Fins al març se'n van firmar a la demarcació de Lleida 2.480 d'aquesta modalitat || Coincidint amb els mesos de transició fins a l'entrada en vigor de la normativa
Els contractes fixos discontinus, cridats a substituir les modalitats temporals prèvies a la reforma laboral, s’han pràcticament quadruplicat a la província de Lleida en el primer trimestre d’aquest any. Segons dades del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), fins al març es van firmar a la demarcació 2.458 contractes en la modalitat de fixos discontinus, davant els 589 del primer trimestre del 2021, fet que representa una alça del 417%. Al detall per sexe, les lleidatanes van copar 871 d’aquestes relacions laborals, un 390 per cent més que el primer trimestre de l’any passat, mentre que els homes van firmar 1.587 contractes fixos discontinus entre gener i març, la qual cosa representa un increment del 444 per cent respecte al mateix període de l’any anterior.
Les xifres s’emmarquen en un trimestre de fort augment dels contractes indefinits després de la publicació de la reforma laboral a finals del 2021. Així, en els tres primers mesos de l’any es van segellar 11.134 contractes estables, davant els 4.636 que es van firmar durant els tres primers mesos de l’any anterior. La reforma laboral pressuposa el contracte indefinit com a ordinari, busca fomentar l’ús del fix discontinu, i limita modalitats i causes per als temporals.
La llei donava a les empreses el primer trimestre de l’any de “transició” per adaptar-se, malgrat que el canvi de tendència, amb més contractes indefinits i menys temporals, s’ha anat notant i accentuant des de gener. Des del 30 de març passat les empreses ja només poden cenyir-se a les noves modalitats, és per això que aquell últim mes es va accentuar encara més la tendència a l’alça. Només durant el mes passat es van firmar 5.229 contractes indefinits a les comarques lleidatanes, més del doble dels que es van segellar el mateix mes del 2021.
En el cas dels fixos discontinus, les xifres del mes de març, amb 1.610, suposen multiplicar per cinc les del mateix mes de l’any anterior i més que triplicar les de febrer. Aquests increments signifiquen que els indefinits suposin el 40% de tots els contractes firmats al mes a la demarcació davant el 10 per cent que solien representar. Els sindicats de CCOO i UGT tornaran a prendre els carrers aquest diumenge, amb motiu del primer de maig, per reivindicar la recuperació del poder adquisitiu i un control més gran dels preus davant l’escalada dels últims mesos.
Així ho van explicar ahir els secretaris generals a Catalunya d’UGT, Camil Ros, i el de CCOO, Javier Pacheco, que es van felicitar pel fet que aquest 1 de maig pugui celebrar-se de nou amb “normalitat” després de dos anys amb restriccions a causa de la pandèmia de la Covid-19. També van subratllar que els drets dels treballadors aquest any seran millors a causa de l’entrada en vigor de la reforma laboral i els acords per pujar les pensions i el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Malgrat això, ambdós van lamentar l’“immobilisme” de les patronals respecte a la negociació del pacte salarial, avisant que sense un acord amb alces salarials i clàusules que garanteixin el poder adquisitiu dels treballadors hi haurà un augment de la conflictivitat en els pròxims mesos.
“El que planteja la patronal és una espiral perniciosa que ens conduirà a una nova crisi”, va avisar Javier Pacheco. “No podem acceptar-ho”, va insistir el líder sindical, que va censurar que es vulgui aplicar una “lògica de l’austericidi” que es traduirà en un increment de les desigualtats. Per una altra banda, Ros i Pacheco van celebrar les conseqüències positives que està tenint la reforma laboral a nivell de número i règim de contractació.
És per aquest motiu que van instar els treballadors a acompanyar-los als carrers diumenge vinent 1 de maig per poder fer més força i aconseguir canvis com aquest, la pujada de l’SMI o l’aplicació dels ERTO.En matèria fiscal, els sindicats van reiterar el seu rebuig a una rebaixa generalitzada d’impostos pel desequilibri que implicaria per als comptes públics que portaria Espanya a ser intervinguda.