La Generalitat restringeix la seua relació amb el govern espanyol i preveu accions legals

El Govern de Pere Aragonès ha acordat aquest dimarts "restringir" les seues relacions polítiques amb l’Executiu central "a mínims" fins que s’aclareixin les denúncies d’espionatge a més de 60 independentistes i es "depurin" responsabilitats, un cas pel qual planeja emprendre "accions legals" a tots els nivells. Així ho recull l’acord aprovat aquest dimarts pel govern de la Generalitat en la seua reunió ordinària d’aquest dimarts, en el qual constata que la reacció de l’Executiu de Pedro Sánchez davant d’aquest "escàndol polític" ha estat fins ara "del tot insuficient", la qual cosa "posa greument en perill la confiança" entre governs. Això obliga, assenyala el text de l’acord, a "restringir les relacions polítiques a les mínimes que es considerin en cada cas imprescindibles, fins l’esclariment dels fets i la depuració de responsabilitats al nivell que correspongui".

Segons ha especificat en roda de premsa la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, "només es faran les trobades imprescindibles, necessàries o convenients per aclarir els fets sobre l’espionatge, o els inajornables per interessos del conjunt de catalans", entre els quals no hi ha la taula de diàleg, que queda "congelada i aparcada". De la mateixa manera, s’espera encara una "conversa directa" entre ambdós presidents, com va sol·licitar Pere Aragonès a Pedro Sánchez fa dies; i de la compareixença del president al Senat, Plaja ha dit que el Govern "espera que doni explicacions, que no s’amagui i que doni la cara", després de "vuit dies" de silenci.

El text de l’acord del Govern preveu a més impulsar "les accions legals necessàries, a tots els nivells i en totes les instàncies, per aclarir" aquest cas d’"espionatge tecnològic massiu", i ja avança que sol·licitarà al Consell de Ministres l’"accés als contractes de qualsevol tipus que s’hagin pogut firmar entre el CNI o qualsevol altra agència estatal i l’empresa NSO Group", creadora del sistema de ciberespionatge Pegasus.

En particular, la Generalitat "denunciarà" davant d’instàncies internacionals, europees, estatals i catalanes competents la "vulneració de drets humans inclosos a la Carta de Drets Fonamentals de la UE i en la resta de normes de capçalera de l’ordenament jurídic". S’encarregarà a més al Gabinet jurídic de la Generalitat la proposta d’actuacions legals davant d’instàncies policials i judicials, per a la defensa del Govern i els seus servidors públics, "incloses les indemnitzacions que es puguin reclamar per danys i perjudicis soferts, així com la coordinació de totes les actuacions jurídiques que es portin a terme". A més d’oferir a la resta d’afectats l’acompanyament que sigui "convenient o necessari", el Govern posarà en coneixement de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades l’existència d’una "bretxa de seguretat", per iniciar les "accions oportunes".

L’acord també insta el Govern espanyol a reformar la Llei de Secrets Oficials i, concretament, al referit al CNI, a regular el seu funcionament, amb mecanismes addicionals de control "expert, independent i internacional"; i a derogar la llei 14/2019, denominada "decretàs digital". I, finalment, l’Executiu format per ERC i JxCat expressa el ple suport a la creació d’una comissió d’investigació al Congrés i a les que puguin constituir-se en l’Eurocambra o el Parlament català.

En la seua compareixença, Plaja ha advertit a l’Executiu central que "no fa falta que malgasti intents ni recursos en fer creure que la democràcia espanyola respecta els drets fonamentals. Això no va de miratges ni il·lusions òptiques. Cal assumir responsabilitats, desclassificar i posar remei i solucions".

Sobre si aquesta assumpció de responsabilitats ha de derivar en dimissions, la portaveu ha estat taxativa: "Els responsables que això hagi passat o que per acció o omissió s’hagi dut a terme, òbviament han d’anar-se’n. Han d’anar-se’n". La portaveu del Govern ha estat preguntada també sobre la informació publicada per El País, segons la qual el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va espiar líders independentistes de forma "individualitzada, no indiscriminada i sempre sota control judicial", segons fonts pròximes al servei secret espanyol. "La ministra de Defensa, Margarita Robles, va dir que no hi havia espionatge perquè el CNI no espia. Després, fonts coneixedores reconeixen que sí que hi podria haver hagut, però només una mica, que un jutge l’hauria autoritzat. Llavors, què. L’Estat dona per bo que la finalitat d’intentar acabar amb l’independentisme justifica tots els mitjans, també els foscos", ha afirmat. Plaja ha recordat que fins i tot una autorització judicial "ha d’anar motivada i fonamentada", però que "en una democràcia el 'tot per la pàtria' no hauria de ser una justificació suficient perquè un jutge autoritzi vulnerar tants drets".