El Govern central salva el seu pla anticrisi amb Bildu malgrat el rebuig d'ERC pel Catalangate

El Congrés dels Diputats va convalidar ahir per la mínima el pla per pal·liar les conseqüències de la guerra a Ucraïna gràcies al suport d’última hora d’EH Bildu, que va ser imprescindible davant del rebuig d’ERC i l’oposició del PP, que fins a l’últim moment havia deixat la porta oberta a la possibilitat de facilitar-ne l’aprovació. El reial decret llei, que conté mesures com la bonificació de 20 cèntims per litre de carburant o ajuts per a sectors especialment afectats per la crisi, va ser aprovat per 176 vots a favor, 172 en contra i 1 abstenció. Ara es tramitarà com a projecte de llei, la qual cosa permetrà incorporar modificacions.

El resultat de la votació va estar en l’aire fins al mateix debat, després que la irrupció de l’espionatge per part de l’Estat a líders independentistes catalans enterbolís la relació del Govern espanyol amb els seus socis. De fet, ERC hi va votar en contra al considerar que l’Executiu central no ha dirimit responsabilitats pel Catalangate i va advertir que es tracta només d’“un primer avís” per a Pedro Sánchez. “Coneixen intimitats de les nostres famílies, amics i gent propera”, va criticar la diputada d’Esquerra Montserrat Bassa, que abans de donar a conèixer oficialment el sentit del seu vot va etzibar al president que “l’hi preguntés al CNI o a la ministra de Defensa, Margarita Robles”.El Govern de Sánchez tampoc va aconseguir obtenir el suport del Partit Popular, que fins a l’últim moment s’havia mostrat disposat a facilitar la convalidació del decret si l’Executiu assumia algunes de les seues reivindicacions, com ara deflactar la tarifa de l’IRPF o rebaixar l’IVA de l’electricitat i el gas.

De fet, dimecres Sánchez va acceptar la tramitació del decret com a projecte de llei, com demanaven el PP i altres formacions, per permetre la incorporació de modificacions, la qual cosa semblava facilitar el suport del principal grup de l’oposició. Finalment, després de conèixer-se el suport de Bildu, que feia innecessaris els seus vots, els populars van criticar que l’Executiu no volgués negociar i optessin per agafar una vegada més la mà estesa de Bildu. “La votació no va del Govern, va d’ajudar els ciutadans”, va argumentar el ministre de Presidència, Félix Bolaños, en la defensa de la normativa, i també va considerar que “els qui votin no a aquest reial decret perjudiquen els ciutadans amb l’única finalitat de perjudicar el Govern”.Com era d’esperar, l’altre tema estrella del dia va ser el cas de l’espionatge.

Sánchez va expressar el seu suport a Robles, davant les peticions de dimissió realitzades per la Generalitat, els partits independentistes, fins i tot Podem, i va contestar amb un “per descomptat” a la pregunta dels periodistes sobre si encara confiava en ella. La ministra, de viatge a Letònia per visitar les tropes espanyoles en aquell país, va evitar fer comentaris sobre aquest tema, mentre que fonts del Govern central van defensar-ne la gestió i van assenyalar que “no es pot oferir el seu cap perquè no ha fet res de dolent”. En aquest sentit, van assegurar que la titular de Defensa compta amb el ple suport de la part socialista de l’Executiu.

En aquest mateix sentit va parlar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que va defensar que el treball que desenvolupa Robles és “impecable” i que fa el que és correcte. Si no ha donat més informació, va justificar Montero, és perquè no pot fer-ho perquè es tracta de matèria reservada. “Tant de bo pogués explicar-se amb més claredat”, va asseverar

ERC, dins del grup dels Verds, ha presentat la petició del debat a l’Eurocambra

El Parlament Europeu (PE) debatrà en el seu ple de la setmana vinent a Estrasburg (França) l’espionatge polític amb el programari espia Pegasus després que dos eurodiputats hagin presumptament resultat víctimes d’aquest programa en la més recent onada de revelacions sobre el seu ús.

El grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, en el qual es troben els membres d’ERC Diana Riba i Jordi Solé, va introduir aquest tema en l’agenda del ple de la setmana que ve durant la reunió de presidents de grups d’ahir amb el títol Ús del software Pegasus per Estats membres contra individus, incloent eurodiputats, i la violació de drets fonamentals. Segons fonts parlamentàries, el debat se celebrarà el dimecres dia 4 sota un format, anomenat “debat temàtic”, amb què els set grups polítics fan torns per triar en cada ple un assumpte d’actualitat sobre el qual celebrar un debat sense resolució.Tot i que no comptava amb un suport majoritari de la resta de grups per a això, en aquesta ocasió era el torn dels Verds per triar el debat temàtic, per la qual cosa la seua proposta ha prosperat sense necessitat d’un debat.Els dos eurodiputats d’ERC, així com l’entorn de l’eurodiputat de JxCat i expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, es troben entre els més d’una seixantena de líders independentistes presumptament espiats mitjançant aquest programari espia, que només poden adquirir governs.Segons El Confidencial, el Govern espanyol va autoritzar al CNI intervenir el telèfon de divuit líders de Tsunami Democràtic, la plataforma que va encapçalar les mobilitzacions contra la sentència de l’1-O l’octubre de l’any 2019.

Independentisme amb accés als secrets oficials

La Cambra Baixa va constituir ahir la Comissió de Despeses Reservades de la qual han passat a formar part diputats d’EH Bildu, ERC, JxCat i la CUP, partits suposadament espiats per mitjà del software Pegasus.

Els nous membres d’aquesta comissió, elegits per vot secret, són Héctor Gómez (PSOE), Cuca Gamarra (PP), Iván Espinosa de los Monteros (Vox), Pablo Echenique (Unides Podem), Edmundo Bal (Cs), Aitor Esteban (PNB), Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (JxCat), Mertxe Aizpurua (EH Bildu) i Albert Botran (CUP).