EUROPA DE L?EST CONFLICTE BÈL·LIC
Rússia treu pit pels atacs a Kíiv i Ucraïna espera l'armament dels Estats Units
La Unió Europea es nega a cedir al xantatge del Kremlin i pagar el subministrament de gas en rubles
El Govern rus va treure ahir pit per l’atac llançat dijous sobre Kíiv, coincidint amb la visita del secretari general de l’ONU, António Guterres, i va justificar que va ser “precís” i que només va destruir objectius suposadament estratègics. Moscou ha respost així als suposats atacs llançats per Ucraïna a les zones frontereres, malgrat l’advertència que aquestes incursions i accions de sabotatge provocarien represàlies russes. L’atac va matar una periodista ucraïnesa que treballava per a Radio Free Europe/Radio Liberty, dels Estats Units; i va deixar una desena de ferits.
Per la seua banda, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va titllar aquest atac com una mostra de falta de respecte de Moscou envers els organismes internacionals, va agrair encaridament als EUA el nou paquet d’ajuda per valor de 33.000 milions de dòlars sol·licitat al Congrés pel cap de la Casa Blanca, Joe Biden. Per la seua banda, Polònia va estimar en 1.500 milions d’euros l’armament que ha entregat al seu veí, la qual cosa inclou peces d’artilleria, llançadores múltiples de míssils Grad i avions MiG-29 i Su-27. A més a més, Varsòvia va subministrar a Kíiv més de 200 tancs T-72 sense modernitzar, diverses desenes de blindats, drons i llançagranades Grom.Per la seua banda, després de l’amenaça de Rússia de tallar el subministrament a qualsevol país que no pagui el gas en rubles, com ha fet amb Polònia i Bulgària, l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, va afirmar que els contractes de gas amb Rússia no es pagaran de cap manera en rubles i va agregar que no descarta la possibilitat de reobrir el debat sobre un possible embargament d’hidrocarburs.El conflicte ha animat el Marroc i Nigèria a donar un impuls al seu gasoducte transafricà, un complex megaprojecte que recorreria 7.000 quilòmetres per les aigües de tretze països africans i arribaria després a Europa.
Malgrat tot, segons els experts, encara que aquesta eina garantiria la integració africana, suposa una difícil alternativa al gas rus per a Europa.