L'espionatge de Pegasus pot arribar a 150 persones més, de periodistes a assessors independentistes

L’independentisme català investiga, a través de la plataforma Citizen Lab, si l’espionatge polític va assolir almenys unes altres 150 persones més, els mòbils de les quals podrien haver estat infectats també pel sistema de ciberespionatge Pegasus, segons El Confidencial. Després de fer-se públic fa dos setmanes que els mòbils de 65 dirigents independentistes van ser infectats amb Pegasus, entre ells l’actual president, Pere Aragonès, i els seus tres antecessors, la plataforma Citizen Lab, vinculada a la Universitat de Toronto, ha iniciat una segona fase del seu estudi en cooperació amb els afectats. A més de les 65 persones inicials, se sospita que l’espionatge va poder assolir 150 individus més, entre els quals hi hauria cooperadors i assessors polítics, periodistes de diferents mitjans o membres de la societat civil vinculats a Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) o els Comitès de Defensa de la República (CDR), o persones d’altres comunitats fora de Catalunya.

La infecció, segons les esmentades fonts, va poder actuar com una “ona expansiva”: des dels telèfons principals ja detectats, el sistema Pegasus va poder tenir accés a altres números de telèfon guardats a les agendes, que haurien estat infectats al seu torn. Per a aquest contagi –el laboratori de Citizen Lab hauria localitzat fins a 200 missatges SMS amb aquesta finalitat– es van utilitzar missatges de text que aparentaven ser notícies, actualitzacions de Twitter, notificacions de la Seguretat Social, avisos governamentals sobre la Covid o enviaments de paquets i targetes d’embarcament.D’altra banda, Elies Campo, l’enginyer que ha liderat la investigació sobre l’espionatge, va viatjar diverses vegades a Brussel·les per presentar a l’expresident Carles Puigdemont projectes digitals, segons informació d’El Mundo, basada en dades donades per la Guàrdia Civil a l’Audiència Nacional i un jutjat de Barcelona sobre els moviments de l’independentisme després de l’1-O. Va presentar avenços sobre el projecte digital “amb què l’independentisme buscava disposar de control sobre votacions electròniques i la creació d’una moneda digital”.

ERC denuncia l’“atac a la ciutadania” i el PSC parla d’“excuses”

La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, considera que l’espionatge a líders independentistes és un “atac a tota la ciutadania que democràticament ha escollit els representants de les institucions”, i critica els danys col·laterals que suposa per a les persones que van mantenir contacte telefònic amb els afectats. En declaracions ahir a la premsa, va dir que intueix que hi ha molta més gent del món independentista víctima de l’espionatge massiu i diu que en Unides Podem són còmplices de l’espionatge “per acció o per omissió”.Per la seua part, el líder del PSC al Parlament, Salvador Illa, es pregunta si ERC va utilitzar el cas d’espionatge a independentistes com a “excusa” per votar no al decret llei amb el pla de resposta econòmica a la crisi provocada per la invasió russa d’Ucraïna, juntament amb el Partit Popular i Vox. En la seua visita ahir a la Fira d’Espàrrecs de Gavà, va lamentar el vot en contra d’ERC i del PP: “Què té d’esquerres votar contra això, senyor Aragonès, senyor Rufián, senyor Junqueras? Què té de sentit d’Estat votar contra això, senyor Feijóo?”, va preguntar Illa.

Malgrat que va dir “entendre la inquietud” de dirigents independentistes pel cas d’espionatge polític a través del sistema Pegasus, el líder del PSC va defensar que s’“arribi fins al final d’aquest assumpte”, però no que “es demanin responsabilitats abans de saber què ha passat”.

“El Govern central no té res a ocultar”

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar ahir que “el Govern central no té absolutament res a ocultar” en relació amb l’espionatge a líders independentistes, i que “aclariran els fets”. Bolaños intentarà que s’aclareixi en la Comissió de Secrets d’Estat que, va defensar, està composta de forma “parlamentàriament impecable”, davant del rebuig de la dreta per la inclusió de membres independentistes catalans i bascos.

Sánchez vol tota la legislatura amb els socis

El president del Govern central, Pedro Sánchez, no es planteja un escenari diferent a esgotar la legislatura malgrat els conflictes viscuts per aprovar el seu pla de mesures anticrisi, i s’esforçarà per arribar al desembre del 2023 de la mà dels seus socis habituals, inclòs ERC, perquè no contempla cap altra alternativa. Tot malgrat la més que tensa relació en aquests moments pel Catalangate.

Cuevillas creu que podria tornar Puigdemont

L’advocat i diputat de JxCat, Jaume Alonso Cuevillas, creu que l’expresident del Govern i eurodiputat Carles Puigdemont podria tornar a Espanya amb la comissió del Parlament Europeu que investiga el programa Pegasus.

“Si entra en territori espanyol com a membre de la delegació té tota la protecció d’aquesta condició”, va dir ahir en declaracions a Catalunya Ràdio.

Denúncies encavalcades amb causes judicials

La denúncia dels partits independentistes per l’espionatge coincideix en el temps amb diverses causes judicials que continuen tramitant els tribunals sobre els promotors de Tsunami Democràtic, els CDR i el cas Voloh de desviació de fons, en aquest últim amb presumptes connexions amb la Rússia de Vladímir Putin.