Moncloa denuncia que els mòbils de Sánchez i Robles també van ser espiats per Pegasus

El Govern espanyol va denunciar l’espionatge als mòbils del president, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, realitzat amb el sistema Pegasus fa un any, i va interposar ahir, 2 de maig, una denúncia a l’Audiència Nacional per aclarir l’origen de les escoltes, que ha qualificat d’“il·lícites i externes”. En una roda de premsa al Palau de La Moncloa, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va comparèixer amb la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, per donar compte d’aquests atacs “externs” del programa de ciberespionatge als mòbils institucionals de Sánchez i Robles. Dos accions d’espionatge al mòbil de Sánchez el maig del 2021, del qual van extreure 2,6 gigues i 130 megues de dades, respectivament, i una al de Robles el juny del mateix any en la qual van aconseguir 9 megues de dades, segons fonts de l’Executiu.

No obstant, el contingut exacte d’aquestes dades es desconeix en aquests moments, en els quals el Govern no ha concretat si al referir-se a “atac extern” pot ser per part d’un altre país o d’alguna gran corporació multinacional, ja que a Espanya totes les intervencions es realitzen per organismes oficials i amb autorització judicial. Tot això ho haurà d’aclarir l’Audiència Nacional, a la qual el Govern ha remès els dos informes tècnics del Centre Criptològic Nacional, organisme que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència, en el qual, segons el Govern central, es constaten aquestes intrusions al telèfon de Sánchez i Robles en aquestes dates. “Són fets contrastats i d’enorme gravetat que confirmen que hi ha hagut intrusions en àmbits aliens a les institucions estatals i fora de la llei”, va advertir Bolaños, que va informar que s’investigarà també els mòbils de tots els membres del Govern per si han patit més atacs.

A més, es va comprometre a implementar mesures per garantir la seguretat de les comunicacions en tots els organismes oficials, incloses comunitats autònomes i ajuntaments. Així mateix, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va manifestar que és “vital” que la investigació sobre el cas d’espionatge Pegasus arribi “fins al final” i es “depurin de manera àgil i efectiva responsabilitats”. La decisió de revisar els telèfons mòbils es va adoptar després de les informacions relatives a les escoltes a dirigents independentistes. Així doncs, l’espionatge al telèfon mòbil institucional del president del Govern central va coincidir amb el moment en què havia de decidir si indultava els líders del procés i amb la crisi amb el Marroc que va derivar en una allau d’immigrants il·legals a Ceuta.

Tanmateix, Bolaños va evitar especular i fer “conjectures” sobre l’origen o els motius de l’espionatge. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va afirmar que el Govern espanyol és l’“únic responsable del cas d’aquest espionatge, sigui per acció o omissió, sigui perquè ho han permès, perquè han deixat fer o perquè ho sabien”, malgrat l’anunci de l’Executiu que el president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles han estat afectats pel software Pegasus. Plaja, que va reclamar de nou una reunió entre els presidents espanyol i català, va assenyalar que el Govern central ha d’assumir responsabilitats, sigui cert o no que ha estat afectat per espionatge: “Hi ha una complicitat i l’han d’aclarir. En tot cas, són responsables. Si ho sabien tot o una part, és molt greu perquè ho han permès. Si no ho sabien, seria encara més greu perquè no controlen ni el seu propi Estat.” Al ser preguntada per si dona credibilitat al fet que Sánchez i Robles hagin estat espiats, Plaja va respondre que els conceptes de credibilitat i confiança per part del Govern central estan “molt danyats” perquè creu que encara no han aclarit l’espionatge a líders independentistes.

Així mateix, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va considerar que “tot espionatge polític és d’extrema gravetat” i va recordar que “fa dies que es denuncia” des de l’independentisme “sense obtenir explicacions del Govern espanyol”. “Quan l’espionatge massiu és contra les institucions catalanes i l’independentisme, silenci i excuses. Avui, tot són presses. Cal assumir responsabilitats ja”, va dir a Twitter. A més, el president va denunciar que “la doble vara de mesurar és evident”.

Querella d’Òmnium contra NSO Group

Òmnium Cultural ha presentat una querella contra la firma israeliana NSO Group, pel presumpte espionatge amb el programa Pegasus en representació de l’exvicepresident de l’entitat Marcel Mauri, de la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez i de Txell Bonet, periodista i companya de l’expresident Jordi Cuixart.

La querella, la primera que es presenta per aquest cas, pretén demostrar “la involucració il·legal de l’Estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar tots els organismes i poders de l’Estat implicats”, va assegurar Òmnium.

El PP critica que es denunciï “el 2 de maig”

Aquest Dos de Maig, el Dia de la Comunitat de Madrid, la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, va defensar que “Madrid és l’Espanya necessària”, en un acte on va estar acompanyada pel nou líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, i que es va veure enterbolit per l’espionatge al president del Govern central. “Ens ha sorprès negativament que avui ens assabentem que l’any 2021 hagi estat espiat el mòbil del president del Govern i de la ministra de Defensa”, va afirmar Feijóo, que va assenyalar que probablement sigui “casualitat” encara que una “casualitat política no menor” que això coincideixi en “ple debat amb l’independentisme” i amb l’“estabilitat del Govern” espanyol.

Líders mundials i periodistes, objectius

Durant l’estiu del 2021, una investigació periodística global va revelar que Pegasus havia estat utilitzat per Governs de tot el món, des de l’Aràbia Saudita fins a Mèxic, per espiar activistes, defensors de drets humans, periodistes i polítics. Entre els polítics, figuren noms com el francès Emmanuel Macron, l’alemanya Angela Merkel, l’italià Romano Prodi o el belga Charles Michel.