PSOE i PP eviten que el Congrés investigui l'espionatge, però Sánchez ha de comparèixer

La comissió d’investigació del Congrés sobre l’espionatge a, almenys, una seixantena de polítics independentistes i a membres del mateix Consell de Ministres mitjançant el sistema Pegasus no es portarà finalment a terme després que el PSOE s’aliés amb les tres dretes (PP, Cs i Vox) per evitar que prosperés la seua creació. Amb tot, el president de l’Executiu, Pedro Sánchez, sí que haurà de donar explicacions sobre l’escàndol en seu parlamentària, tot i que encara no hi ha data, després que així ho forcessin els partits de l’oposició i els habituals socis del Govern. El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ja havia avançat que els socialistes no donaven suport a la petició i va circumscriure a la comissió de secrets oficials, que es reunirà demà a porta tancada, les explicacions sobre aquest cas. Segons ell, la comissió d’investigació no aportaria cap informació rellevant ni tindria cap utilitat per la Llei de Secrets Oficials, que impedeix tractar les qüestions relacionades amb el CNI públicament.

Segons van apuntar diversos mitjans de comunicació, dins del Govern espanyol s’haurien espiat, a més dels mòbils de Sánchez i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, el de la que va ser titular d’Afers Exteriors Arancha González Laya. Sobre aquest últim, que Bolaños es va limitar a dir que no existeix constància de vigilància, hauria estat en plena crisi diplomàtica amb el Marroc, el maig del 2021. Davant d’aquestes últimes informacions, la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, va afirmar que la directora del Centre Nacional d’Intel·ligència, Paz Esteban, compta, per ara, amb el suport del president del Govern.

Tanmateix, aquesta va evitar descartar una possible dimissió o cessament d’Esteban en les properes setmanes a l’assegurar que cal adoptar les decisions en funció de la informació i a mesura que es vagi descobrint el que ha passat. La directora del CNI serà la primera a donar explicacions per la polèmica a la comissió de secrets que arrancarà demà. El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que insisteix que es depurin responsabilitats per la vigilància començant pels caps de Robles i Esteban, va tornar a avisar que el cas és un “escàndol de dimensions majúscules” que “es pot carregar la legislatura i la democràcia”.

I és que els republicans, uns dels socis d’investidura de Sánchez, creuen que la comissió d’investigació que el PSOE ha ajudat a rebutjar és necessària tant per aclarir el cas com per provar d’atansar postures. Malgrat que el Congrés no investigarà el Catalangate, el Parlament sí que ho farà gràcies a una proposta impulsada pels grups d’ERC, Junts els comuns i la CUP. La Generalitat es personarà com a acusació popular en tots els procediments que es facin davant de Fiscalia i la justícia relacionats amb l’espionatge a líders independentistes.

Així ho va anunciar ahir la portaveu del Govern català, Patrícia Plaja, després de la reunió del Consell Executiu. Personant-se en aquestes causes busquen que els responsables d’aquest espionatge “assumeixin les responsabilitats que els corresponen” i protegir els servidors públics. El fet de personar-se en aquestes causes, va explicar Plaja, no vol dir que la Generalitat no presentarà les denúncies que cregui oportunes sobre el cas.

De fet, els serveis jurídics ja treballen en la del president, Pere Aragonès. La portaveu de l’Executiu català també va tornar a reclamar al president del Govern, Pedro Sánchez, que es reuneixi amb Aragonès per abordar un escàndol tan greu com aquest. “Sánchez se n’anirà divendres de Barcelona sense donar explicacions sobre el cas?”, es va preguntar Plaja amb referència a la visita que aquest realitzarà el Cercle d’Economia, on coincidirà amb el republicà.

Per ara La Moncloa no s’ha tancat del tot a una trobada formal, però tampoc no hi ha posat data.En un altre ordre de coses, l’expresident de la Generalitat Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa van anunciar que presentaran una demanda contra Pedro Sánchez i tot el seu Govern per l’espionatge amb el software Pegasus. Així mateix, Gonzalo Boye, conegut per ser l’advocat de l’expresident Carles Puigdemont, va presentar ahir una querella per un presumpte delicte de descobriment i revelació de secrets contra NSO, l’empresa israeliana propietària de Pegasus, i contra els seus tres fundadors, així com contra dos mercantils, per l’espionatge del qual hauria estat víctima.

L’Audiència Nacional obre diligències

El jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama ha incoat diligències prèvies per possibles delictes de descobriment i revelació de secrets per la denúncia presentada per l’Advocacia de l’Estat pel presumpte espionatge al president del Govern central, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, a través dels seus telèfons mòbils amb el programa Pegasus.

El mòbil de Sánchez va ser infectat dos vegades: després de l’assalt marroquí a Ceuta i abans que el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, declarés com a imputat a l’Audiència Nacional.

Exigeixen deixar de fer servir el sistema Pegasus

Organitzacions internacionals van mostrar ahir el seu “rebuig frontal” de l’ús del sistema Pegasus. Entitats referents en matèria de drets humans van firmar un manifest en el qual s’exposa que l’espionatge digital no és “legal ni democràtic” i exigeixen una investigació independent que aporti “claredat” sobre els diferents casos detectats a Europa.

Mòbils encriptats i revisats pel CNI

Els telèfons mòbils que un president del Govern i els seus ministres reben quan accedeixen al càrrec estan preparats pel CNI amb sistemes encriptats i tallafocs per evitar atacs, segons fonts de la seguretat de l’Estat.

Anàlisi de tots els telèfons oficials

El Centre Criptològic Nacional, el mateix òrgan que va detectar que els telèfons mòbils del president, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, havien estat espiats mitjançant el “software” Pegasus, analitzarà els terminals de diputats i senadors per esbrinar si han estat o no infectats per aquest o un altre sistema d’espionatge que pogués haver-los robat dades.