Aragonès va ser espiat pel CNI el 2019 amb ordre judicial

L'espionatge del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) a l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, va tenir lloc el 2019 –quan era vicepresident i conseller d'Economia– amb autorització judicial, segons fonts coneixedores del contingut de la compareixença que la directora del CNI, Paz Esteban, ha fet a la comissió de secrets oficials. Entre el llistat de 18 noms que ha mostrat, també hi ha el d'alguns membres de l'entorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Waterloo com Josep Lluís Alay, cap de l'oficina de l'expresident, així com dos membres d'Òmnium entre els quals hi ha Marcel Mauri, i dos de l'ANC no confirmats. També hi consta el diputat de la CUP Carles Riera.

L'espionatge a Aragonès va tenir lloc el 2019, quan era vicepresident del govern i conseller d'Economia i Hisenda. El setembre del 2019 va ser nomenat coordinador nacional d'ERC. L'octubre del 2019 es va fer pública la sentència als líders independentistes, i van tenir lloc les protestes de Tsunami Democràtic. Aquell any hi va haver dos processos electorals, l'abril i el novembre, que van culminar al gener de l'any següent amb la investidura de Pedro Sánchez.

Al llistat de 18 persones investigades amb aval judicial que Esteban ha presentat al Congrés hi havia alguns dels noms tatxats en negre. Entre els presents, dos dels diputats que consten a la investigació de Citizen Lab: la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, i el diputat de la CUP Albert Botran.

Segons fonts coneixedores del contingut de la compareixença, Esteban no ha explicat si per a aquestes operacions d'espionatge el CNI va utilitzar el sistema Pegasus. En tot cas ha assenyalat que totes les operacions d'escolta s'han fet amb l'aval del jutge del Tribunal Suprem que les ha d'autoritzar, Pablo Lucas, i ha aportat documentació que ho acredita. Les mateixes fonts apunten que en el llistat de persones espiades pel CNI en relació amb el moviment independentista que Esteban ha desgranat a la comissió de secrets oficials hi ha altres càrrecs però també persones sense projecció pública.

Esteban ha fet aquestes revelacions en el transcurs de la seva compareixença de 3,5 hores a la comissió de secrets oficials, que no ha convençut a les formacions independentistes. En obert, el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats ha apuntat en roda de premsa que Esteban ha confirmat les informacions sobre el 'Catalangate' però amb "molta menys gent que la que s'ha publicat i amb autorització judicial". En aquest sentit, ha apuntat que Esteban ha donat a entendre que hi ha dues vies d'espionatge: "una nació estrangera o organismes de l'Estat que espien per sobre les seves possibilitats".

La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha explicat que la directora del CNI ha parlat de les operacions d'espionatge a l'independentisme que s'han fet amb autorització judicial, sense aportar informació ni assumir la responsabilitat de la resta.