El CNI admet que va espiar Pere Aragonès i l'entorn de Puigdemont amb permís judicial

La directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, va aportar ahir a la Comissió de Despeses Reservades del Congrés les autoritzacions judicials que li va atorgar el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Lucas, per espiar una vintena de polítics independentistes, entre els quals el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’expresident Carles Puigdemont i persones del seu entorn. Així ho van indicar fonts coneixedores del contingut de la reunió, que van afegir que durant la compareixença la directora del CNI es va desvincular de la resta d’escoltes, fins a seixanta-cinc, denunciades pels grups independentistes. Durant gairebé quatre hores, la responsable dels serveis secrets va centrar la intervenció a demostrar la legalitat d’aquesta vintena de punxades.

Entre els espiats amb ordre del Suprem, a més d’Aragonès, que hauria estat vigilat el 2019, i Puigdemont, figuren també el director de l’oficina d’aquest últim, Josep Lluís Alay; membres d’Òmnium i l’ANC o el diputat de la CUP Carles Riera. Tots ells, segons va remarcar Esteban, en el marc d’investigacions obertes i avalades per l’autoritat judicial. Durant la intervenció davant de la comissió, en la qual per primera vegada hi va poder haver presents representants de tots els partits del Congrés, la directora del CNI hauria insinuat, segons va revelar el portaveu d’ERC a la Cambra, Gabriel Rufián, que els polítics independentistes que van ser espiats sense ordre judicial ho van ser o bé per una nació o nacions estrangeres o per altres organismes de l’Estat, una afirmació que, segons la seua opinió, significa que “està assenyalant a Interior”.

Podem i els socis d’investidura van sortir més preocupats i amb més dubtes que quan havien entrat a la reunió de la comissió i van demanar que es desclassifiquin els documents mostrats per Esteban. Les explicacions sí que van satisfer les expectatives de PSOE, PP, Cs i Vox, partits que van coincidir a donar suport a la directora del CNI i no van mostrar cap dubte sobre que les activitats del centre són dins de la llei. Així doncs, dins del Govern central, van tornar a xocar les seues dos visions. La banda socialista va dir que a la comissió va quedar demostrat amb claredat que el CNI ha actuat sempre complint la llei.

Així mateix, van reiterar que ara “no estem en fase de cessaments” sinó en la via de la investigació interna i de les compareixences. Podem, per la seua part, va asseverar que el PSOE es va equivocar al rebutjar la comissió d’investigació i va insistir que es depurin responsabilitats.

La Generalitat exigeix saber qui va ordenar les punxades al president

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va apressar ahir el Govern central a “desclassificar” l’autorització judicial perquè pogués ser espiat i a donar explicacions al màxim nivell sobre qui va donar l’“autorització política” per fer-ho.

En un comunicat enviat després de conèixer-se que la justícia va autoritzar el CNI a espiar una vintena d’independentistes, Aragonès va assenyalar que això “confirma i augmenta la gravetat del cas d’espionatge massiu per part de l’Estat espanyol contra les institucions catalanes i l’independentisme”, i va recordar que el CNI és un “servei integrat al ministeri de Defensa”. Per a ell està clar que amb aquestes vigilàncies hi ha hagut una “vulneració flagrant del dret a la intimitat, de participació política i institucional, tant de les persones espiades com de totes aquelles que s’han relacionat” amb elles. En aquesta línia es van pronunciar també els partits independentistes catalans que van assistir a la comissió de secrets.

Després d’escoltar la directora del CNI, Paz Esteban, tots van coincidir a assenyalar que ara és encara més pertinent que el Congrés obri una investigació sobre el cas i van exigir que es desclassifiquin els documents que la cap dels espies va ensenyar als diputats. Davant d’això, el Govern de Pedro Sánchez va afirmar que ni va ordenar al CNI vigilar Aragonès, ni tampoc coneixia que havia estat espiat. De la mateixa forma, va subratllar que no sols desconeixien a qui s’havia espiat, sinó que ni tan sols poden o han de saber-ho, ja que el centre d’intel·ligència actua amb autonomia a l’hora de desenvolupar la seua tasca.

Així mateix, va insistir que mantenen la voluntat de diàleg.

El telèfon de Marlaska també va ser infectat

La infiltració del software espia Pegasus als mòbils dels membres del Govern central va afectar a més del president Pedro Sánchez i la ministra de Defensa, Margarida Robles, el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. L’anàlisi del Centre Criptològic Nacional (CCN) al seu telèfon ha posat al descobert que el dispositiu del ministre va ser infectat l’any 2021.

El PP demana a Sánchez que doni explicacions

La portaveu del PP, Cuca Gamarra, va defensar ahir que la compareixença del president del Govern, Pedro Sánchez, al Congrés és “més necessària que mai” per donar totes les explicacions sobre l’espionatge al seu mòbil i si s’ha infectat amb Pegasus altres membres de l’Executiu. I és que, segons va subratllar, la directora del CNI, Paz Esteban, no va aportar cap informació sobre aquest assumpte a la Comissió de Despeses Reservades.

Cs denunciarà la revelació de secrets

El portaveu de Cs al Congrés, Edmundo Bal, va avançar ahir que la seua formació portarà als tribunals diputats independentistes perquè, segons el seu parer, han pogut incomplir la seua obligació de guardar secret sobre la compareixença d’aquest dijous de la directora del CNI, Paz Esteban.

“El Govern de Sánchez ha permès a ERC, Bildu, Junts i la CUP accedir als secrets d’Estat. Des de Cs portarem als tribunals els diputats separatistes que han trencat el secret de la comissió”, va assenyalar.

El centre d’intel·ligència compleix vint anys

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) compleix avui vint anys, però la polèmica generada per les escoltes a polítics a través de Pegasus ha tirat per terra la celebració i obligat a anul·lar tots els actes.