La crisi pels casos d'espionatge obre a Sánchez tres nous fronts

El president del Govern central, Pedro Sánchez, vol intentar encarrilar amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la crisi per l’espionatge a dirigents independentistes i que ha obert tres fronts: els problemes amb ERC, socis preferents de la legislatura; una altra desavinença entre els socis de l’Executiu i frecs dins de l’ala socialista. La reunió entre tots dos se celebrarà amb la màxima celeritat possible, segons van assegurar ahir fonts de Moncloa, i és que el cap de l’Executiu espanyol no vol donar allargues a una trobada amb què intentarà convèncer Aragonès que ni va ordenar ni coneixia l’espionatge a què va ser sotmès pel Centre Nacional d’Intel·ligència. Amb aquestes explicacions desitja encarrilar la crisi oberta entre el Govern i un dels seus socis habituals, com és ERC, encara que assumeix que potser això no sigui suficient per donar-la per resolta definitivament davant de les peticions que està fent aquest partit, entre les quals que es desclassifiquin els documents que van avalar l’espionatge al president català i que s’assumeixin responsabilitats, és a dir, que hi hagi dimissions.

Una petició a què s’ha afegit Podem evidenciant un altre dels vessants de la crisi com és el nou xoc entre els socis del Govern central. Això s’ha ajuntat també amb un encreuament de declaracions entre membres de l’ala socialista de l’Executiu sobre la responsabilitat de la seguretat dels telèfons mòbils de Sánchez i de la resta de membres del Gabinet

Sánchez vol convèncer Aragonès que el Govern no sabia ni va ordenar que el vigilessin

Per la seua part, Aragonès, va considerar que la reunió per tractar el Catalangate ha de servir com un punt d’inflexió en l’actitud del Govern central. En una entrevista al diari Ara, el president va afirmar que d’aquesta reunió han de sortir mesures que serveixin per reconduir la situació i aquestes, va asseverar, passen per “la transparència, l’assumpció de responsabilitats i per les garanties de no repetició”.Sobre la reunió, el conseller de Treball, Roger Torrent, va exigir que se celebri aviat i que s’hi expliqui tot i es pugui parlar de tot el que ha passat.

“Hem estat espiats com a representants d’institucions. I això hauria de preocupar tots els demòcrates”, va asseverar. Per la seua banda, el líder del PSC, Salvador Illa, va aprofitar per urgir Aragonès a “obrir un diàleg entre catalans” i no limitar-se a “demanar reunions amb Sánchez”.

Junqueras: “Ens espien molt, però d’urnes no en van enxampar ni una”

? El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va fer menció ahir a l’espionatge a independentistes mitjançant Pegasus admès pel CNI ironitzant que malgrat que els “espien molt i des de fa molt temps, no van enxampar ni una urna”, amb referència a la votació de l’1-O. En un acte municipalista a Reus, va defensar que viu “amb orgull” que els vigilessin, perquè això significa que saben que ERC “pot guanyar”.Per la seua part, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va considerar que el ministeri de Defensa i el Centre Nacional d’Intel·ligència són només la punta d’iceberg i va dir que és “molt curiós” que en tot aquest assumpte “no hagi aparegut” el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, instant a aclarir si des del seu departament també es van fer escoltes.Mentrestant, els comuns van advertir que ERC pot beneficiar el PP si fa pagar a la Moncloa l’espionatge.