POLÍTICA POLÈMICA
La Moncloa estudia desclassificar documents i cessar la directora del CNI per l'espionatge
Prepara escenaris per donar una sortida al Catalangate, com mostrar les autoritzacions judicials per espiar independentistes || Pren força la sortida de Paz Esteban, ja sigui amb una dimissió o destitució
Aragonès i Sánchez van conversar un moment a la reunió anual del Cercle d’Economia.
La Moncloa estudia desclassificar documents i cessar la directora del CNI, Paz Esteban, davant de les peticions d’ERC de transparència i d’assumpció de responsabilitats pel Catalangate. A l’espera de tancar una data i lloc per a la reunió entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el del Govern espanyol, Pedro Sánchez, La Moncloa prepara diferents escenaris per donar una sortida a la crisi. Des de La Moncloa subratllen que primer s’ha de saber què ha passat, aclarir com i per què, i després “ja ho veurem”.
Tanmateix, Sánchez prepara diferents actuacions i una de les que prenen més força és la sortida de la directora del CNI, Paz Esteban, ja sigui amb una dimissió o amb la destitució. El segon element que s’estudia és la desclassificació de documents que ajudin a comprendre què ha passat, sobretot les autoritzacions judicials que la directora dels serveis secrets espanyols va ensenyar a la comissió de secrets oficials per investigar el president de la Generalitat i divuit persones vinculades al món independentista, amb l’aval del Tribunal Suprem, a finals del 2019. Unes explicacions insuficients per a la majoria de grups.
Una possibilitat que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ja va oferir a la consellera de la Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, en la seua trobada a Barcelona. Ahir Vilagrà va dir que és partidària que el Govern espanyol prepari la sortida de la directora del CNI si és la responsable de l’espionatge. D’altra banda, el govern espanyol insisteix que ells no hi tenen res a veure, que és cosa dels jutges i del CNI, encara que la directora despatxa una vegada a la setmana amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, i també ho fa, de forma periòdica, amb el rei Felip VI.
Ara bé, des de l’Executiu es descarta categòricament un possible cessament de la titular de Defensa, malgrat les seues tenses relacions amb altres membres del gabinet, com Félix Bolaños o Fernando Grande-Marlaska. Robles va desencadenar la crítica dels independentistes després de preguntar que què havia de fer un Estat davant del repte independentista, comentari que justificava l’espionatge.
Bolaños assegura que entén la “preocupació” d’Aragonès
El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va assegurar que entén “la preocupació i la inquietud” del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la de la resta de persones espiades per Pegasus.
En una entrevista, Bolaños va afirmar que entén i troba “normal” “l’enuig” d’Aragonès, després que hagi afirmat que la confiança amb La Moncloa està “trencada”. Tanmateix, el ministre destaca la imatge al Cercle d’Economia, amb el president de la Generalitat i el de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, parlant i després asseient-se junts a primera fila: “Era impensable fa uns anys.” Bolaños també va subratllar que els que controlen l’acció dels serveis d’intel·ligència i autoritza les intervencions són els tribunals. L’espionatge centrarà el ple de control a l’Executiu d’aquesta setmana al Congrés, on tant el PP com Vox volen demanar comptes a Bolaños, encara que també hi ha preguntes per a la ministra de Defensa, Margarita Robles, una de les quals d’ERC, que busca que la ministra detalli si el Govern espanyol està satisfet amb l’actuació dels serveis d’intel·ligència.
